Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

41. En el ben mig d’un bosc

En aquest temps de bolets,  aquesta tardor escassos, quan intentes plegar-ne alguns i t’endinses per uns dels nombrosos camis estrets que travessen  petits boscos de pins i alzines, et pots trobar amb una joia de barraca.

Aquesta barraca, és al bosc que anomenen “del Mariano”, al ben mig de les planes del Pla, certament un indret amagat i difícil de trobar. Aquesta construcció, d’ una seixantena de passes de perímetre exterior, té un bon nombre d’elements característics de les barraques i en el seu interior  podem trobar armari i cocos, en l’exterior un gran pedrís de cara al sud i una menjadora molt gran per a l’animal.

Que hi fa una barraca en mig del bosc? Es podeu preguntar. És ben senzill, fa menys de dues generacions que aquest bosc era terreny conreat, de fet encara hi ha rebrots d’oliveres i  troncs d’ametllers secs.

Davant de la barraca, es pot apreciar  el perímetre circular de l’era, una gran era que en lloc de palla i gra ara hi té farigoles i romaní, esbarzers i argelagues, pins i alzines. La vegetació  del seu entorn ha canviat i la que deuria ser un aixopluc pels pagesos esdevé acollidora d’algun  cau de conill.