52 – Amb Lliris Blaus

caltosas 01 Abril, 2009 12:43 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

52 – Amb lliris blaus

En les nostres contrades no són massa freqüents les barraques, o d’altres construccions de pedra seca, en les que la seva cúpula exterior sigui quasi plana, això ve donat per que la volta és adovellada, les pedres estàn colocades de rastell, la qual cosa comportava una tècnica de construcció diferent a les cúpules coronades o de les construïdes amb les lloses planes i lloses de contrafort.

La tècnica de construcció d’aquest tipus de volta necessita la utilització d’elements externs, en comarques com  La Terra Alta o el gran Penedès, quasi totes les barraques es construïen amb la tècnica de reomplir “la cabana” amb terra  per a fer la volta,  en altres es feien servir cindris (motlle de fusta o d'un altre material, de curvatura adequada, disposat per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d'un arc fins després de col·locada la clau ) o estructures “mecàniques”similars.

De totes maneres al Pla i a les planes de Santes Creus, encara que en tenim  poques, les que hi ha són magnifiques construccions d’aquest estil. La gran barraca de la Capona, dins la Ruta de les barraques del Pla, és la més representativa.

Detall de l'arcada  de la porta (de rastell o adovellada).

Moltes d’elles, com aquesta, al camí d'Alió,vallada i propietat de l’Incasol, tenen lliris blaus - lilosos plantats al damunt de la coberta, arrelen enmig del pedruscall de que està feta.

El pedruscall dona estabilitat a les voltes adovellades ja que estampeix i fixa cada pedra rastrellada, aquesta tècnica també és fa servir per a construir els marges. El fet de plantar-hi lliris respon a la dita popular de que els lliris lliguen el pedruscall i perque necessiten molt poca aigua per viure.

En l’esclat de la primavera és un veritable plaer passejar-te  per el nostre terme sec i aspre, florit en un estol inacabable de farigoles rosades i blanques que arrelen allà on només poden fer-ho les plantes més resistents.Per entre mig seu s’aixequen les fulles i les tiges verdes,majestuoses coronades pels  lliris blaus d’una bellesa massa efímera.

Notes: Les farigoles no s’han arrancar, s’han de tallar amb unes tisores i deixar uns quants talls, sinó desapareixeran. Són les plantes més medicinals que tenim al nostre país. Un autèntic patrimoni poc valorat i respectat.

He demanat amablement i sense èxit, ja fa molts mesos, als senyors d’Incasol si hem podien enviar la relació de totes les seves barraques vallades del nostre terme i una clau per poder accedir a seu interior. Ni tan sols una petita ratlla per contesta. Que hi farem, tornarem a insistir. 

Comentaris


Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)