87. L’èxtasi de la pedra seca
El plaer de posseir una obra d’art ha de ser
molt superior al plaer de mirar-la, poder determinar quan i com gaudir-ne
permet omplir a l’esperit de totes aquelles petites engrunes, de milers de
sensacions, que ens produeix a la fi la felicitat i ens encamina al camí de
l`èxtasi.
La barraca a la partida de la plana del Roberto, és una obra d’art.
Vista des de l'exterior descuidat
Aquesta barraca esta magníficament
descrita en paràmetres d’arquitectura per l’amic August Bernat en el seu bloc “
El racó de l’August Bernat”, que per cert ell anomena”la barraca d’en Xantus”,
una nominació desconeguda per la gent de Pla, perquè és un renom de la veína població d'Alió..
“Ens dóna la benvinguda un gran arc dovellat
i penjat a 2’50 m. d’alçada, amb una amplada de 2’57’—m. que dóna accés a un
vestíbul capaç d’aixoplugar un carro amb vela inclosa. L’entrada és rectangular
de 2’70 x 3’67 m. coberta amb una falsa cúpula que tanca amb una curiosa i ben
travada filera de pedres posades de cantell a 3’22 m. d’alçada.”
Aquesta estança, deixant a part la capacitat de contenir un carro amb vela, presenta com a únic element funcional, el que sembla haver estat un petit cossiol (espai cobert i habilitat per a la recollida d’aigua) ara tapat de pedres. Un altre portal dovellat, aquest notablement més petit, tot i així amb una amplada de 1’30 m. ens permet l’accés a l’estança interior, de planta circular i pel que sembla totalment habilitada com a estable, amb una llarga menjadora situada frontalment al llarg de la paret del fons. Aquesta menjadora està obrada amb diverses lloses a una alçada de 0’70 m. o sigui apropiada per a ases .També aquesta cambra està coberta amb una falsa cúpula que tanca amb un complicat nus de pedres col·locades de cantell, a una alçada de 2’58 m.”
Detall de la primera estança i l'entrada a la segona. Al fons la menjadora.A l'esquerra el cossiolet
Feia molt de temps que la buscava,
encara no hi havia estat mai al seu interior, tenia el compromís “ d’en
Salvadoret”- “el mestre pedrasequero del Pla”, que me l’ensenyaria i jo ni
ensenyaria a canvi, d’altres que ell desconeix.
Però una distesa conversa amb en “ Josep
Mª de cal Grauet”,-ell i la seva esposa ja han estat esmentats en altres
ocasions com uns dels precursors en despertar el interès envers la pedra seca- em va indicar la seva ubicació.
Aquella barraca feia temps que m’esperava tot i que havia estat molt a prop d’ella, a la seva esquena.
Porta amb arc de mig punt de rastellde la segona estança pels animals. Provablement aquesta va ser la construcció original, després ampliada per la màgnifica primera estança.
L’ ansietat de
comprovar les seves excel·lències tècniques en la construcció de les dues
cúpules de i la gran alçada de la cúpula d’entrada en aquelles hores
matinals que trenca l’alba d’un dia ennuvolat, en varen incrementar l’ansietat
i no vaig poder d’estar-me uns instants llargs admirant-la, de repassar pedra a
pedra, aquella construcció meravellosa.
Una construcció que des de l’exterior aparenta una massa de pedres, però en el seu
interior hi va quedar reflectida tota la grandesa de la construcció i de la
tècnica de les barraques de pedra seca.
Quina pena que el seu entorn estigui tant abandonat, fins hi tot si ha llançat a “la tum tum “ una remolcada de pedres just davant la portalada.
Vista des de l'interior de la segona estança.
Vaig pensar que el propietari deu
tenir poca sensibilitat, com si en el seu despatx tingués una pintura d’en Miró
o Picasso coberta de pols, de revistes velles i mig tapats de draps bruts. Quina llàstima que no senti la crida de la pedra seca, que no sàpiga apreciar el què
posseeix.
En fi, sempre he sentit dir què com més es té, menys es valora el què es té.
Detall del tancament de la cúpul. La dificultat i maestria per a fer aquets tipus de tancament tan perfecte.
La bibliografia i publicacions sobre la pedra seca comença a ser molt extensa, però l’Editorial Piolet és un cas apart. Aquesta editorial publica, apart dels llibres de rutes o itineraris del nostre país, mapes del territori. Ara té la intenció de senyalar en els mapes les construccions de pedra seca i m’ha demanat la col·laboració que he fet extensiva a la gent de Drac Verd de Sitges. Cal felicitar a l’editorial PIOLET per aquesta iniciativa i reconeixement a les construccions de pedra seca.
Situació GPS
E 359315.8 N 4576061.4
ED 50 UTM 31 N
Long. 1º 19' 4.476"
Lat 41º 19' 18.86"
Veritablement som un país que ha descuidat el seu patrimóni, aquestes construccions són un clar exemple de que encara no sóm un país normal!
Publicat per Joan Maria Pifarré — 22 Jun 2010, 23:02
Manel, dius que el nom de barraca del Xantus és desconegut per a la gent del Pla, doncs va ser precisament en Josep Mª de Cal Grauet qui em va donar aquest nom. Jo ne m'el he pas inventat. Preguna-li....
Publicat per August Bernat — 13 Oct 2013, 18:11
August,el nom de Xantus correspont a una família de la població veína d'Alió. El teu comentari és del tot correcte.
Publicat per caltosas — 25 Jun 2014, 20:31