i algunes reflexions de l'Alfons
acs | 29 Abril, 2007 20:53
Des que Colon va arribar al continent americà que els estats més poderosos no han deixat d'espoliar les poblacions americanes.
En un principi van ser les nacions europees les que van iniciar el saqueig i, fins i tot, l'aniquilament de poblacions senceres. En aquest últims temps són els propis veïns del nord els que capitanejen l'espoliació.
Amb una economia globalitzada, marcada per un capitalisme pur i dur i sense resquícies per l'economia social -cosa que molts anomenen "neoliberalisme"-, ja tenim a punt les eines de la nova espoliació.
Aquestes idees de l'economia global, que han fet seves els organismes econòmics internacionals com el FMI o el Banc Mundial, són les que han permès l'aparició del projecte d'integració comercial en el continent americà anomenat ALCA (Area de Libre Comercio de las Américas), promogut pels EEUU.
És en aquest context que se signen els Tractats de Lliure Comerç (TLC's) entre països d'una gran desigualtat econòmica i social. Podem pensar en un tracte d'iguals entre l'economia d'EEUU i la de Nicaragua? És comparable el cultiu de blat de moro dels grangers americans -subvencionat i mecanitzat- amb el dels "campesinos nicas" que, ja avui, únicament produeixen per sobreviure?
A hores d'ara, ja s'ha fet palès el fracàs d'aquest sistema. Recordem, tant sols, l'exemple de la repercussió que ha tingut l'augment global del preu del blat de moro -per a producció d'etanol- sobre el preu de les "tortitas" mexicanes, base de la seva alimentació. És a dir, en aquest cas, l'economia global, que no entén de prioritats socials, ha considerat més important que la gent pugui anar en cotxe que no pas que pugui menjar.
Com a contrapartida a l'ALCA, alguns països amb governs més preocupats per la seva gent han promogut un nou model d'integració, l'ALBA (Alternativa Bolivariana para las Américas).
Amb Veneçuela (el país americà amb més riquesa petrolera) i Cuba (encara amb certa dosi de socialisme planificat) com a promotors inicials, l'ALBA, tot i prioritzar la liberalització del comerç i les inversions, dóna una importància crucial als drets humans, laborals i de la dona, i no considera l'agricultura únicament com una producció de mercaderies.
Cuba, Veneçuela, Brasil, Bolívia, Nicaragua, Argentina, ... diferents sistemes de govern, però amb una base social a tenir en compte. Estem a l'inici de la fi de l'espoliació americana? És l'hora del despertar dels pobles de l'Amèrica Llatina?
La tria està servida: ALCA o ALBA?
Clara | 30/04/2007, 21:32
Xavier Sabaté | 02/05/2007, 10:22
En poques línies has resumit molt bé l'actualitat d'Amèrica Llatina. ALBA, evidentment, però també un altre president als EE.UU i no aquest que es passa pel folre els mateixos acords del seu Parlament com veiem avui. El Planeta necessita uns EE.UU que comprenguin que si no és per solidaritat, al menys per egoisme han de tractar millor els països pobres. Perquè podran consumir més el seus productes i perquè hi haurà més pau social. A lamajoria dels humans ens mou i ens commou més la solidaritat, però no he entès mai per què als poderosos no els mou ni la solidaritat ni l'egoisme
« | Abril 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 |
M'agradaria pensar que si que estem al final de l'expoliació, però em fa certa por pensar que passarà d'aquí uns anys quan comencin a tenir certa independència economica respecte dels EEUU (cosa que esta molt b)amb aquests governs, vull dir amb la corrupció, suposo que es millor aixo q res pero trobo que no lliga liberalitzacio i desenvolupament amb respecte pels drets humans...