Miscel·lània

A rel dels atacs d’aquest últims dies de l’exèrcit d’Israel a la Franja de Gaza, he reflexionat sobre els orígens del conflicte.

El seu inici el trobem en la pròpia creació de l’estat d`Israel, quan, desprès de la primera guerra mundial, l’any 1947, las Nacions Unides van aprovar la partició de Palestina en dos estats, un jueu i un àrab, amb la intenció de proporcionar una “llar nacional per al poble jueu”, cosa que va suposar l’inici de la guerra àrab-israeliana, l’any 1948.

L'ocupació forçada de territoris va ser, doncs, la causa primera d’aquesta guerra que ja dura més de 60 anys i que encara avui en patim les seves darreres conseqüències sense visos de solució.

A més, a partir de l’any 1968, després de l’episodi de la Guerra dels Sis Dies, Israel va iniciar la construcció d’assentaments als territoris conquerits; unes comunitats que encara avui controla dins de territoris aliens (Cisjordània, Jerusalem Est, Alts del Golan).

Els assentaments de la península del Sinaí, van ser desmantellats a rel del tractat de pau amb Egipte (1981) i els de la Franja de Gaza pel Pla de retirada unilateral israelià de l’any 2005.

De fet, però, aquesta activitat d’assentaments en pràcticament totes les seves vessants (planificació, autorització i construcció) ha continuat i la confiscació de terres palestines per propòsits lligats a aquests assentaments, principalment en relació al "mur o barrera de seguritat" amb Cisjordània, és encara una realitat.

Pel que fa a la Franja de Gaza, des de l’any 1948, va ser administrada per Egipte fins l’any 1967, data en què va ser conquerida per Israel en la Guerra dels Sis Dies.

L’any 2005 Israel va abandonar la ocupació militar amb un Pla de retirada unilateral. Però, el territori ha continuat sota control efectiu del Estat d’Israel, que manté el control sobre fronteres (persones i bens) impedint la comunicació de Gaza amb Cisjordània i els mercats internacionals; espai aeri, marítim i radioelèctric; registre civil; subministrament d’electricitat, gas, petroli, medecines i aigua; reparació o construcció de noves infraestructures (aeroport, port comercial, etc..)

Segons la legislació internacional (La Haya - art. 42) un territori està ocupat quan una potència exterior exerceix “control efectiu” sobre la zona.

El gener de 2006 el Moviment de Resistència Islàmica (HAMAS) va guanyar netament las eleccions amb el 65% dels escons del Parlament Palestí. Però el Quartet (EEUU, UE, Rússia y la ONU) va congelar las ajudes als palestins i l'Estat d’Israel va posar en marxa el bloqueig de la Franja de Gaza.

Això ha suposat una greu crisi humanitària (el 80% de la població ha passat a dependre de l’ajuda internacional en front al 10% de fa 10 anys) cosa que Amnistia Internacional qualifica com un de greu "càstig col·lectiu".

Des del juny de 2007, després de violents combats entre el moviment Al Fatah, leal al president palestí Mahmoud Abbas, i els militants de Hamàs, la totalitat del territori es troba sota el control d’aquest últim grup.

El setembre de 2007, Israel va declarar “territori hostil” a la Franja de Gaza i va imposar restriccions addicionals permitent únicament l’entrada de 19 productes bàsics dels 3.500 que hi entraven abans.

El 23 de gener de 2008, militants palestins van destruir vàries parts del mur que divideix la Franja de Gaza amb Egipte, a la ciutat de Rafah i milers d’habitants de Gaza van travessar la frontera en busca de subministraments.

El 27 de desembre de 2008, Israel inicia la “Operació Plom Fos” sobre la Franja de Gaza, en resposta als atacs de Hamàs amb coets de fabricació casera y granades de morter contra la població israeliana.

A data d’avui, han mort més de 900 palestins, un terç nens, des que va començar l'ofensiva israeliana, el passat 27 de desembre.