Miscel·lània

Estic segur que, d'aquí a uns anys, quan aquests quatre nois que es fan dir "Els Amics de les Arts" hagin pogut desenvolupar tota la potencialitat artística que encara tenen dintre seu, podré dir amb orgull: "Jo també vaig ser al Palau".

Gràcies Amics ! 

Palau de la Música Catalana, 6 i 7 de febrer de 2011

El dia 8 de juliol, a la plaça del Poble Espanyol de Barcelona, en va pasar una de maca, musicalment parlant.

"Els Pets" de Constantí i quatre nois de comarques -un de Reus/Tarragona- que es van trobar a la capital i que tenen els nassos de dir-se "Els Amics de les Arts" van fer música en català davant d'un públic entregat en una calorosa nit a la fresca d'estiu que molts recordaran durant força temps.

Bon rotllo, complicitat, ironia, bona música. En Lluís Gavaldà -"un noi amb futur prometador", segons aquests quatre nois- interpreta, amb ells, la cançò Rejkyavic i, més tard, Els Amics s'ajunten per cantar amb dels Pets la cançò Agost.

El iaios de Constantí, tenen nou disc: Fràgil; els seus nous "Amics", també: Bed & Breakfast.

Tanto monta, monta tanto..

La notícia

Les fotos

M'agradaria que poguéssiu escoltar les paraules d'en Pius Alibek, aquest irakià d'ètnia assíria, lingüista i restaurador, afincat a Barcelona , sobre la polèmica de l'ús del burka.

Escoltem!

www.elsamicsdelesarts.cat

A hores d'ara, la majoria dels joves del nostre petit país ja coneix aquest grup de quatre "amics" que fa música en català i que, entre d'altres bones sorpreses, ha obtingut el Premi de la crítica de la revista Enderrock al millor disc de l'any pel seu nou treball "Bed & Breakfast".

A part de totes les bondats que la crítica i el públic en general elogia d'aquests nois -com la seva proximitat a la gent, la seva ironia, la seva senzillesa o la seva manera de presentar els concerts- jo voldria reflexionar sobre el llenguatge que utilitzen i que està calant fort en aquest nou jovent que sembla ressorgir d'uns anys de letargia, que se sent més català que mai, sense complexos i sense necessitat de les reivindicacions profundes dels seus pares, entre els quals m'hi compto.

És per això que "Els Amics de les Arts" ens recorden que són "fills de la utopia"; que han canviat l'eslògan "Fem l'amor i no la guerra" pel de "Fem un Bed & Breakfast?"; o que per dir "Nuclears NO" ens canten allò de "Vandellós s'ha fisionat; som cementiris nuclears".

Com dic, un nou llenguatge està sorgint de les lletres intel·ligents de les seves cançons -no a l'abast de qualsevol públic-; unes cançons que quan més les escoltes més astúcia lingüística hi trobes.

Ja hi ha qui ha canviat, a les graderies del Camp Nou, aquell "Olelé! Olalà!, ser del Barça és el millor que hi ha" per aquest "Olelé! Olalà!, un shawarma amb tú és el millor que hi ha", mentre els nois d'en Guadiola juguen el seu "4-3-3" particular. Per cert, la mateixa tàctica que els amics dels "Amics" utilitzen per lligar.

Ja hi ha qui ha penjat a l' "estat" del Facebook o del Messanger alló de "Jo sóc del Planeta Piruleta" o qui es defineix com un "bolet post-industrial" de la Ribera d'Ebre.

Hi ha qui ha fet un web a la "pàgina de les cares" amb el nom de "Jo també ho he parlat amb en Jean-Luc". I aquest nou jovent ja sap que es tracta d'en Jean-Luc Godard, un cineasta de la "Nouvelle vague" francesa, com també ho és en François "Truffaut". I també sap que haver parlat amb en Jean-Luc vol dir "no haver-se menjar un rosco" en el llenguatge vulgar de sempre. Però, ara, sense aquella sensació de fracàs.

Hi ha qui des que els va escoltar per primera vegada "ha après a fer cus-cús amb verduretes" o ha anat per primera vegada a fer un "shawarma amb la xicota". La normatitat intercultural.

Un llenguatge nou per a un jovent nou?

"Amics", benvinguts al diccionari!

Acaba d’irrompre amb molta força al mercat musical català el grup “Els Amics de les Arts” amb el seu nou treball “Bed & Breakfast”, amb crítiques espectaculars de les “patums” de la música en català (Lluís Gendrau, Albert Puig, etc...)

Voldria fer unes quantes observacions sobre el que aporten de nou aquests quatre “amics” arrencats de quatre racons d’aquesta nostra “petita i dissortada pàtria” i que un dia, com per casualitat, van compartir pis al carrer Muntaner de la capital. (Diuen que es van conèixer a Eivissa, però és pura fantasia; un dels seus molts jocs paranoics):

-Fan música per gust i per fer xalar a qui se’ls posa al davant. I se’ls hi nota.
-Tots quatre composen, tots quatre canten, tots quatre toquen, tots quatre fan el ximple per igual.
-Cada una de les lletres de les seves cançons és com una petita història que posa en sintonia constant a qui l’escolta.
-Ells no tenen ni admiradors ni públic; tenen “amics”.
-El llenguatge i l’idioma és un peça clau dels seus treballs.
-La seva particular posta en escena, amb apunts pseudo-teatrals, no deixa indiferent ningú.
-Ens fan gaudir de la seva música i ens sorprenen amb la seva ironia i subtilesa.
-Les seves referències al món de la cultura ens planteja recordatoris constants: Paul Auster, Jean-Luc Godard, Akira Kurosawa, Lou Reed, Barry White ...
-Fins i tot, son capaços d’incorporar noves frases a l’idioma com: “Vols fer un Bed & Breakfast amb mí?”

Els que hi entenen, diuen que el nou disc és excel·lent musicalment i rodó en el seu conjunt.

Salut, Amics

http://elsamicsdelesarts.wordpress.com/about/

Campanes por a la grip A

TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.

Explica les conseqüèncias de la declaració de PANDÈMIA, les implicacions polítiques que se'n deriven i fa una proposta per mantenir la calma, així com una crida urgent per activar els mecanismes legals i de participació ciutadana.

No us ho perdeu !!

Quan d'una forma distesa, l'any 2005, van participar al concurs del Sona 9, deien, amb la ironia que els caracteritza, que ells no eren artistes, que únicament eren amics de les arts.

Ningú ja no podrà discutir, després que poguem escoltar el seu últim treball "Bed & Breakfast", que es tracta del milloret que es fa actualment en música catalana.

Jo diria als seus amics Manel que comencin a fer lloc a l'escenari musical del nostre pais i així poder quedar-nos embadelits amb l'aire fresc de les seves actuacions.

Són quatre amics que gaudeixen fent música.  Fan música, de la mateixa manera que el Barça fa el 4-3-3. No seria estrany que en Guardiola aviat els incorpori a la seva agenda musical.

Els han comparat amb molta gent però, desenganyeu-vos, ells són únics. La seva és una música nova, que captiva i no et deixa indiferent.

Quan ets en un concert seu escoltes bona música, et culturitzes, et diverteixes... Tota l'estona pendent de quina serà la pròxima sorpresa: serà musical? teatral? una altra ironia culte? Quan en surts, tens la sensació de plenitud, com si haguessis vist la millor pel·lícula de l'any, amb una tonada al cervell que no para. Els euros més ben gastats de la setmana !

No són la Trinca, ni Sisa, ni Antònia Font.. Són ells mateixos.

Com diu la poc-moderna Soriguera, tampoc pertanyen a la tribu dels "teniques"; més aviat a la dels "waaales".

Són irònics, absurts, cultes, intel·ligents, frescos, teatrals... Són uns a r t i s t e s.

Qui ha escoltat el seu últim treball diu que és una "delicatessen": madur musicalment, irònic, en alguns moments; tendre, en altres.

Quan a primers de desembre tinguem a les botigues de música el B&B, espavilem-nos, no sigui que s'esgoti. 

www.elsamicsdelesarts.cat

No us perdeu aquest article del Bloc de la poc-moderna Elisenda Soriguera:

Hi ha algunes coses d'aquelles que et marquen. Algunes per bé, d'altres per menys bé. Si una cosa recorda la poc-modernitat de l'etapa escolar, és una llista que penjava de la paret de la classe, amb un titular ben gran; 'La tribu dels teniques'.

 (Segueix)

Una persona va enviar aquesta reflexió a la CNN:

Aquest estiu hem estat a Guatemala. Hem parlat amb la seva gent i hem pogut constatar l’estat de patiment, impotència, inseguretat i pobresa que pateix la majoria de la població.

S’hi confonen els efectes de la colonització espanyola, que ha deixat a una majoria de població indígena sota el jou d’una estructura patriarcal criolla de la propietat i més tard sota l’efecte del mestissatge; del encara recent i cruel conflicte armat intern; dels negatius efectes de la globalització; de la barreja religiosa; de la violència extrema que practiquen les “pandilles” o “maras”; de les màfies de narcotraficants en el seu pas de la droga des del sud cap els Estats; de la corrupció política i policial... En definitiva, els efectes d’un Estat en constant crisi política i econòmica, incapaç del control de la seguretat de la seva gent.

I el més preocupant, que a hores d’ara ningú no hi veu una sortida possible.

 (Segueix)

            www.elsamicsdelesarts.cat

Primer, unes definicions de caràcter econòmic:

Producte interior brut (PIB): Quantitat de bens i serveis que pudueix un pais en un any
Creixement: Augment anual del PIB
Desenvolupament: Augment anual del PIB, tenint en compte el repartiment de la riquesa produïda
Decreixement: Disminició anual del PIB

--------

L'activitat econòmica dels països desenvolupats s'ha basat en la idea del creixement econòmic. Això ha suposat més activitat econòmica, més producció, més beneficis, més consum, més benestar; a canvi de més consum energètic, més destrucció de territori, més apropiació de matèries primeres dels països pobres, més emissió de CO2 a l'atmosfera, més perill de contaminació nuclear...

 (Segueix)

• Inici
• Albums

• Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
• La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
• "Jo també hi era"
• "Els Pets" fan "Amics"
• Burka?
• El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
• El fenomen "Amics"
• Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
• B&B i els Amics de les Arts
• La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
• CRISI, càlcul per a la reflexió
• GAZA, orígens del conflicte
• Guatemala, agost 2008
• Música fresca: "Els Amics de les Arts"
• Decreixement

• Relats [2]
• Aquí [5]
• Economia [2]
• Els Amics de les Arts [5]
• Religions [3]
• Nicaragua i Guatemala [4]
• Tercer món [8]

• Tots els enllaços
  • Els Amics de les Arts
  • Teresa Fargas, fotografies
  • El Cognom Cama
  • Home Page

• Novembre 2012 [1]
• Juny 2012 [1]
• Febrer 2011 [1]
• Juliol 2010 [2]
• Gener 2010 [1]
• Novembre 2009 [1]
• Octubre 2009 [1]
• Setembre 2009 [1]
• Juny 2009 [1]
• Gener 2009 [2]
• Setembre 2008 [1]
• Juliol 2008 [1]
• Maig 2008 [2]
• Novembre 2007 [1]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [1]
• Abril 2007 [1]
• Octubre 2006 [1]
• Setembre 2006 [1]
• Juliol 2006 [1]
• Juny 2006 [1]
• Maig 2006 [4]
• Novembre 2001 [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0