Miscel·lània

www.elsamicsdelesarts.cat

A hores d'ara, la majoria dels joves del nostre petit país ja coneix aquest grup de quatre "amics" que fa música en català i que, entre d'altres bones sorpreses, ha obtingut el Premi de la crítica de la revista Enderrock al millor disc de l'any pel seu nou treball "Bed & Breakfast".

A part de totes les bondats que la crítica i el públic en general elogia d'aquests nois -com la seva proximitat a la gent, la seva ironia, la seva senzillesa o la seva manera de presentar els concerts- jo voldria reflexionar sobre el llenguatge que utilitzen i que està calant fort en aquest nou jovent que sembla ressorgir d'uns anys de letargia, que se sent més català que mai, sense complexos i sense necessitat de les reivindicacions profundes dels seus pares, entre els quals m'hi compto.

És per això que "Els Amics de les Arts" ens recorden que són "fills de la utopia"; que han canviat l'eslògan "Fem l'amor i no la guerra" pel de "Fem un Bed & Breakfast?"; o que per dir "Nuclears NO" ens canten allò de "Vandellós s'ha fisionat; som cementiris nuclears".

Com dic, un nou llenguatge està sorgint de les lletres intel·ligents de les seves cançons -no a l'abast de qualsevol públic-; unes cançons que quan més les escoltes més astúcia lingüística hi trobes.

Ja hi ha qui ha canviat, a les graderies del Camp Nou, aquell "Olelé! Olalà!, ser del Barça és el millor que hi ha" per aquest "Olelé! Olalà!, un shawarma amb tú és el millor que hi ha", mentre els nois d'en Guadiola juguen el seu "4-3-3" particular. Per cert, la mateixa tàctica que els amics dels "Amics" utilitzen per lligar.

Ja hi ha qui ha penjat a l' "estat" del Facebook o del Messanger alló de "Jo sóc del Planeta Piruleta" o qui es defineix com un "bolet post-industrial" de la Ribera d'Ebre.

Hi ha qui ha fet un web a la "pàgina de les cares" amb el nom de "Jo també ho he parlat amb en Jean-Luc". I aquest nou jovent ja sap que es tracta d'en Jean-Luc Godard, un cineasta de la "Nouvelle vague" francesa, com també ho és en François "Truffaut". I també sap que haver parlat amb en Jean-Luc vol dir "no haver-se menjar un rosco" en el llenguatge vulgar de sempre. Però, ara, sense aquella sensació de fracàs.

Hi ha qui des que els va escoltar per primera vegada "ha après a fer cus-cús amb verduretes" o ha anat per primera vegada a fer un "shawarma amb la xicota". La normatitat intercultural.

Un llenguatge nou per a un jovent nou?

"Amics", benvinguts al diccionari!

• Inici
• Albums

• Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")
• La meva primera novel·la: "El cami dels cirerers"
• "Jo també hi era"
• "Els Pets" fan "Amics"
• Burka?
• El llenguatge de "Els Amics" de les Arts
• El fenomen "Amics"
• Teresa Forcades: Una reflexió i una proposta en relació a la Grip A
• B&B i els Amics de les Arts
• La tribu dels 'teniques' i les rareses d'Els Amics de les Arts
• CRISI, càlcul per a la reflexió
• GAZA, orígens del conflicte
• Guatemala, agost 2008
• Música fresca: "Els Amics de les Arts"
• Decreixement

• Relats [2]
• Aquí [5]
• Economia [2]
• Els Amics de les Arts [5]
• Religions [3]
• Nicaragua i Guatemala [4]
• Tercer món [8]

• Tots els enllaços
  • Els Amics de les Arts
  • Teresa Fargas, fotografies
  • El Cognom Cama
  • Home Page

• Novembre 2012 [1]
• Juny 2012 [1]
• Febrer 2011 [1]
• Juliol 2010 [2]
• Gener 2010 [1]
• Novembre 2009 [1]
• Octubre 2009 [1]
• Setembre 2009 [1]
• Juny 2009 [1]
• Gener 2009 [2]
• Setembre 2008 [1]
• Juliol 2008 [1]
• Maig 2008 [2]
• Novembre 2007 [1]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [1]
• Abril 2007 [1]
• Octubre 2006 [1]
• Setembre 2006 [1]
• Juliol 2006 [1]
• Juny 2006 [1]
• Maig 2006 [4]
• Novembre 2001 [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0