ANEM CAP AL BLOC NOU

7 Mai 2013

Si vols llegir les sortides més recents fés click al nom:

LA BICI DE L'ALBERT

 

 


 

CAMINS A PROP DE VINYOLS

6 Mai 2013

No ens podiem allunyar gaire de Vinyols doncs havíem quedat per esmorzar una sardinada a cal Jaume.

Hem fet un tomb per Botarell, Riudecanyes, Vilanova, Mont-roig i cap a Vinyols.

Per fi ha fet un dia amb calor i molt de sol. Ja tocava !

I a Vinyols ens esperaven les sardines, les baldanes, la llonganissa amb samfaina, el cava, el Chardonay, les avellanetes, el cafetó. I hi ha gent que encara busquen el paradís... que rucs !


 

ALFORJA amb Completo

2 Mai 2013

Dia 1 de maig. Dimecres. No plou. Doncs toca sortir amb bici i aprofitar el sol, encara que les rieres van plenes d'aigua.

 

En mig de les dures rampes que ens portaven fins a Alforja la punxada del Jaume ens la prenem com un descans necessari.

Després d'esmorzar enfilem la pujada de la Creu de Formatge.

 Gràcies a l'aportació del blocaire Jerkout: la creu es diu "de formatge" perquè a partir d'ella s'hi havia d'anar en formació, és a dir, és la creu de fer formació o formatge.

Una altra aportació d'un alforgenc és : Sempre he sentit a explicar que se l'anomena Creu de Formatge per que des del final de la guerra fins al final de la dictadura la creu en si no hi era, nomes hi havia el peu, (d'aqui lo de formatge)

I després de baixar fins a Riudecols, com que no en teniem prou, vam completar la ruta pujant el COMPLETO, com Déu mana.


 

La Mussara

21 Abr 2013

Avui teníem plans molt agosarats i els hem variat una miqueta. Volíem anar a Prades pujant per la Mussara i baixar per Albarca - Cornudella. Finalment hem variat la ruta i hem pujat la Mussara, hem esmorzat al refugi i hem baixat per l'Arbolí.

A la font de la Mussara omplint el bido (això que no feia gens de calor).

I a la terrasseta del refugi de la Mussara. Idílic: solet, al mig de la natura i llesques amb truita a la francesa. Què més volem?


 

Teixeta - Les Irles - Ermita Sant Bartomeu

14 Abr 2013

Sortida complerta que serveix per confirmar que cada cop fem trajectes més llargs, que els fem cada cop més ràpid i que cada cop els esmorzars són més retallats (mitjos bocates i vinga, vinga el compte que marxem !!). Serà que s'acosta l'estiu i volem lluir pantorrilla depilada.

Després de passar pel senderó del pantà de Riudecanyes fins a Duesaigües començavem a pujar la Teixeta.

Baixant cap a Riudecols es passa pel mini-poble de Les Irles.

Després d'esmorzar a Riudecols hem fet una part de la pujada del Completo però trencant cap a l'ermita de Sant Bartomeu. Es tracta d'un senderó curt però és dels que fa patxoca.

I després de Botarell no hem tornat directe cap a Cambrils. No, no, que portavem massa pocs quilòmetres i era d'hora. 

   


 

LA SARRALENCA 2013

7 Abr 2013

Doncs si, avui hem anat a Sarral. IV Marxa de Sarral.

 

De bon matí, a Sarral estavem a 3 graus. Però com que havia de sortir el sol molts hem anat de calça curta.

A la zona de la sortida cada any munten un xou. Donuts, exposicions de bicis, i aquest any hi havia un artefacte per prendre una cervesa assegut en un seient de bici amb pedals.

 

 

Preparats per a la sortida.

 

 

El pas pel poble de Forès.

 

Si trobo més fotos nostres per la xarxa ja les posaré (...) 


 

L'Aleixar i Mas de Borbó

30 Mar 2013

Divendres Sant. Dia d'abstinència. Bon dia per anar a patir per les muntanyes de l'Aleixar. El coll que porta fins al Mas de Borbó és bastant pesadot, i més, si l'has de pujar després d'un bon esmorzar a la piscina de l'Aleixar.

El pas per les Borges del Camp.

I després d'esmorzar comença la pujada.

 

L'alzina del Mas del Garrut. No és tant maca com la del Mas de Borbó però aquesta la pots veure, l'altra no.

I després de les pujades (normalment) arriben les baixades. La del senderó del Salt és ràpida, espectacular i divertida.

Clica per veure el vídeo.

  

I passat Montbrió ens vam equivocar de riera i justament ens vam posar en la que baixa tota la merda del poble. Pudenta, infecciosa i impracticable.

Altimetria de la sortida.

 


 

La Torre de Fontaubella passant pel Coll del Guix

25 Mar 2013

Atenció que ja fem sortides de més de 65 km amb dos colls de muntanya i com si res. Olé !

Sortida de poqueta gent. Començavem pujant en direcció a Colldejou per desviar-nos abans d'arribar al poble per una pista molt dura que ens portaria al Coll del Guix.

Les rampes cada cop eren més dures i més pedregoses.

Meravellosa vista amb el poble de Colldejou al fons. (el veieu ?)

i després del llarg descens en direcció a la Torre de Fontaubella hem hagut de preguntar a dins el poble on tenien el bar. Curiosa manera d'amagar els bars...

Després del mini esmorzar ens tocava pujar el Coll Roig, que està ple d'estelles de llenya.

En aquest coll hi ha alguns forns de calç. Curiós !

Tot ple de llenya estellada.

Clica aquí si vols veure el track.

 


 

de SANT BARTOMEU al PANTÀ de RIUDECANYES

17 Mar 2013

Sona el despertador a les 7:20 i em vesteixo decidit a agafar la bici. Tinc ganes. Al sortir per la porta noto que cauen quatre gotes i ja m'arriba el primer Whatsapp: "que plou, que no sortim". Però em quedo valorant la possibilitat d'arrencar jo sol i intentar aprofitar el matí.

Començo a pujar per la riera d'Alforja i a l'alçada de Vinyols apareix el Jaume que havia fet el mateix pensament que jo.

Ens dirigim cap a la riera de Riudecanyes i ens trobem amb la primera sorpresa del matí. Baixa molta aigua i amb bastanta força. Busquem un lloc adequat per travessar-la. Més amunt: no. Més avall: tampoc. Reculem i canviem els plans per anar cap a Botarell i anar a descobrir l'Ermita de Sant Bartomeu.

Ens costa Déu i ajuda trovar-la però a base d'insistir aconseguim arribar-hi.

Només queden tres parets de la planta rectangular. Està en runes des del 1840 aproximadament, des de la primera guerra Carlina.

I des d'allí agafem la pujada del Completo per anar fins al pantà de Riudecanyes, que oh! sorpresa s'està sobreixint. Espectacular!.

 


 

29 vs 26

13 Mar 2013

Des de fa un temps que tots ens hem fet la pregunta: amb quina bici aniré millor? amb la de 29? o amb la de 26? ... i encara més... o amb la de 27,5?

 Doncs una resposta interessant és la que escriu en el seu bloc l'Enric Martorell del BTTPrades :

<< 

- Planejant pista bona: un cop la bici està en velocitat bona pots anar molt ràpid, sense notar gairebé els forats que hi puguin haver a la pista ni els rocs!!! molt còmoda!!

- Planejant pista trencada (amb rocs i pedra solta): en les zones més trencades, amb molts rocs passes per damunt com si no existissin!! això si, sempre que la bici estigui a una velocitat bona... si pares o disminueixes molt la velocitat, costa una mica més accelerar-la, però és poca cosa negativa el que notes en pla...

- Pujant pista: quan la inclinació no és molt bèstia, igual que una 26, no he notat masses diferències... quan la pujada és fa més dura, potser si que s'ha d'estar una mica més en forma per fer-la pujar bé... però com en les zones planes, un cop està arrencada i a una velocitat una mica per sobre dels 10km/h, doncs puja prou bé!!

- Pujant pista o senderó trencat (amb rocs i pedra solta): molta diferència respecte una 26, no et traves a cap pedra, puja per gairebé tots els llocs, això si, l'has de portar amb energia i aprofitant la velocitat que portes en tot moment (és aquí on hi ha la importància de portar unes bones rodes i lleugeres!!)

- Pujant senderó: en trams amb molta pujada i en corbes, doncs potser és on es nota més que portes una 29er, potser si que costa una mica més traçar la corba (sempre anant lent), si la pots fer a una velocitat considerable, doncs la cosa canvia i pots traçar igualment bé...

- Baixant pista: molta més seguretat i comoditat respecte una 26, amb més aderhència a les corbes i amb una potència de frenada molt superior.

- Baixant pista trencada (amb rocs i pedra solta): més seguretat també i sense necessitat de sempre anant a buscar la millor traçada! s'absorbeixen molt més les roques, les arrels, les aigüeres, escòrregs... és gairebé com anar amb una doble!!!

- Baixant senderó: en trams ràpids aprofitant l'inèrcia molt bé, ara bé, en trams més "ratoners" on no pots mantenir una velocitat elevada, potser es nota més la dificultat al realitzar la traçada...

- Baixant trialera: és on he notat més la diferència respecte una 26!!! en trams amb escalons, rocs grans, tallats... pots passar com si no hi hagués gairebé res!!! a molta més velocitat i amb una seguretat que em recorda una mica la manera de baixar quan anava amb moto!! només cal llençar-te i avall!!!!

- Terreny enfangat: el dissabte al sortir pel poble, vaig poder provar la bici en zones argiloses amb molt de fang, en aquestes zones, crec que no va massa bé, ja que s'enganxava molt i anava com a molt pesat... al no poder agafar velocitat... això si, en zones de baixada ràpida bé...

Des del meu punt de vista, i encara amb molts pocs quilòmetres entre cames sobre una 29er (només amb dues sortides), crec que són bicis on l'exigència (física) pujant és superior, sempre has d'anar un punt per damunt que amb un 26 per mantenir-la a una bona velocitat, així per aquella gent que vagi una mica justa de forma física no la recomano pas!!!.... ara bé, per aquells que tinguin un punt més, potser val la pena... tot i que cada conducció és un món... pel que fa baixant, doncs et dóna una sensació de molta és seguretat i pots baixar per on vulguis!!! 

 >>