LA BICI DE L'ALBERT

Porrera, Porrera

Tocava sortir amb la bici de carretera, ha fet molt bon dia, caloreta pujant la Teixeta, però un fred que pelava baixant el mateix coll en direcció a Porrera. En alguns racons encara hi havia gebra i la temperatura no devia ser gaire més alta que dos o tres graus.

Però al Cafè Antic de Porrera s'hi esmorza bé. Bocata immens de truita i una conversa animada que ens ha fet demanar una segona ronda de cafès.

Clar que després d'esmorzar fa una mandra tornar a enfilar la carretera de cara amunt. Però és en moments així que es demostra la professionalitat i l'experiència d'uns ciclistes com naltros, ehem, ehem.

El bon temps ens ha acompanyat fins a Cambrils 

Pratdip, però sense passar pel Cabrafiga

Anada a Pratdip, on han fet reformes al Casal de la Cooperativa i l'han deixat super-modern.

Ens hem trobat amb la Colla dels Alberto-Edu-David-JuanCarlos-Manolo i ens han demostrat que també es pot esmorzar més ràpid. Però és que els nostres esmorzars són molt divertits. 

Aquí, just abans d'afrontar el descens trialero cap a Mont-roig. 

Les exigents pendents ens han fet posar el peu a terra en diverses ocasions.

Però també hem fet baixades tècniques. El Pere com que baixa molt ràpid gairebé no surt a la foto.

CAL RICARD

Diumenge teníem celebració. Aniversari del Ricard i inauguració de la cuineta del garatge de casa seva. Llonganisses, beicons, formatge de Burgos, pernil, de tot. Fins i tot hi havia pastís.

Però no va quedar clar quants anys feia.

Sortint de l'esmorzar vam aplaudir alguns ciclistes que participaven en una cursa social de Montroig.

I com que a Cambrils feien els 3 tombs vam tornar cap a casa d'hora.

Torronada a l'Ametlla

Per acabar d'una vegada amb el Nadal hem fet l'últim esmorzar de germanor, aquest cop amb els amics de l'Ametlla, al port i amb la barbacoa plena de baldanes i llonganisses (per no perdre els mals costums).

 Però per arribar-hi hem hagut de suportar un ritme de 35 qm/h. Com si fóssim professionals. Vaja, que tot el pilot ha acabat dispersat en petits grupets i tots pensant que "potser no calia córrer tant".

De tornada cap a Cambrils el ritme ha sigut molt més tranquil, molt millor, molt més amics.

Fins i tot el Manolo ha arribat al mateix temps que naltros, increïble ! 

La Pica de Picamoixons

Avui era la gran cita. La més nombrosa de les trobades en BTT de la província. 

I cap a la sortida que hi falta gent.

Són 33 qm però preparen tres avituallaments on t'hi pots posar les botes.

Encara no feien cara de cansats.

L'Alberto passa de la fruita i torrons de la taula i prefereix empassar-se droga legal.

Ja arriba el Ricard. Els altres són encara lluny.

Un 10 per l'organització. Fins i tot hi havia un grup de Batucada a mitja pujada.

Foto feta per l'organització 

 I arribant a meta encara podies menjar un bocata de llonganissa.  

Inaugurem el 2011 a La Selva

El diumenge vam anar fins a la Selva del Camp. És una ruta planera però llargueta, i feia molt temps que no hi anavem.

Guaita quin rellotge solar que tenen més modern. (solar i modern?)

Al bar vam preparar el calendari del mes de gener i ens esperen un munt de sortides semi-competitives. Diumenge vinent La Pica 2011, el dia 23 BTT pel Priorat, àpali doncs que haurem d'apretar el cul.

Sant Esteve. Hem xafat glaç.

Sortint de casa el termòmetre marcava 1º positiu. Quin fred !

Hem sortit vuit ciclistes, que ja són colla per les dates que corren. Esmorzar a Riudecanyes, que amb la ventada que feia ens hi ha costat arribar.

Això sí, hem vist un munt de pessebres. El de Riudecanyes, el de cal Ricard i el de ca l'Alfred.

També ens acompanyava el Cris i altres familiars del Manolo.

Tots sabem que el Ricard quan s'hi posa, triomfa, i amb el pessebre també. 

Pessebre

El dissabte es va celebrar l'assemblea general de la Penya, i oh novetat, hi havia un tema important a debatre. S'havia d'escollir un nou disseny del maillot. Es van presentar tres models i es van sotmetre a votació. Va guanyar l'opció continuista. Bé, no era la millor, però no està malament.

I l'endemà diumenge es feia la Plantada del Pessebre al Cim de la Teixeta. Com cada any. Però plovia, així que uns quants hi vam pujar en cotxe.

També van assistir moltes xiquetes que s'han entrenat de valent.

La tradicional olla de grills en el moment de cantar nadales.

Per substituir el pessebre de l'any anterior s'ha de fer una maniobra arriscada, però el Pere va fer-ho amb seguretat.

També hi havia una gralla.

Els voltors lluiten per la ració de carn. Baldanes i arengades no falten mai.

I per rematar la jornada es va fer una competició de Tir al caganer. El que aconseguia fotre-li la pedra al cul s'emportava un premi. Nostamal. 

Comença a fer fred

Encara sortim a les vuit, i gairebé és fosc, i fot un fred que pela. A mig matí, entre el sol i l'esforç, ja feia un dia molt agradable, però els plans inicials d'anar a Pratdip ja estaven modificats. Hem anat a parar a Riudecanyes passant per Vilanova. No gaire dificultat i no gaires quilòmetres.

L'helicopter ens ha pres aquesta instantània mentre travessàvem els boscos de Vilanova.

Per al cap de setmana vinent tenim l'agenda atapeïda. Dissabte l'assemblea general i diumenge la plantada del pessebre a la Teixeta. Tant una cosa com l'altra acompanyades de sopar i esmorzar, això que no falti.

A Vinyols, de tres en tres

Es van disputar els tradicionals trios de Vinyols, cursa ciclista per grups de tres on es tracta de rellevar compenetradament per assolir velocitats constants més elevades del que podries aconseguir si anessis sol.

Jo vaig fer la cursa amb el meu germà i el meu pare, i com que ja ens coneixem, vam rodar bastant compenetrats. Però se'ns va escapar la victòria. Sembla que el Barber també se sap compenetrar amb els seus companys de trio.

El que es veu tant borrós és el Jordi (és que anava llescat!)