LA BICI DE L'ALBERT

MARXA PRATDIP 2011

El passat diumenge 10 vam participar a la Marxa Senders del Dip, a Pratdip. Es tracta d'una marxa molt ben organitzada, amb avituallaments, recorregut divertit i a prop de casa.

I a l'arribada cada any hi ha l'speaker disfressat d'alguna cosa o altra... aquest any de M.Jackson. 

Preparant la Senders del Dip

De matinada plovia però avui hem pogut fer la sortida sense mullar-nos. Però de calor n'hem passat molta, això si.

Hem fet practicament la totalitat del circuit de la Marxa de Pratdip del proper diumenge. Ens l'hem estudiat pedra per pedra per no fallar en el Gran Dia. 

Amb aquesta preparació n'hi ha que han pujat dos cops al cim de la Carabassa.

Ha tornat el Riba

Diumenge 26. Esmorzar al Cunirri. Per arribar-hi hem passat per Vilanova i pel camí del trenet, i al Riba encara li ha semblat poca cosa i se n'ha anat a pujar al Castell pel camí rosa.

  El Pere ha preparat un video musical amb unes quantes bicicletes. Només dura 10 minuts !!

I a l'arribar a casa ens vam trobar amb la sorpresa que el company Antonio Garcia havia mort a la carretera aquell mateix matí. El passat 15-maig va sortir amb naltros. Una pena. 

A Cambrils la bici és una festa

Festa de la Bicicleta, o Marxeta del Barri de l'Eixample, o com la vulguis anomenar, però aquest dia tothom a Cambrils va amb la bici. Senyors, senyores, nens i nenes, tàndems, andròmines, amb culottes o disfressats, tothom pedala.

Atenció que aquesta era la XXXena edició, i hi havia quasi 1.100 participants. IMPRESSIONANT !! 

CARO-FREDES-CARO

El passat diumenge 12 vam fer la nostra sortida èpica. La de Caro-Fredes.

Erem un bon grup. Encara havíem de començar l'aventura de 64 qm per una muntanya preciosa. Fins i tot vam veure un grup de cabres amb banyes.

Havíem de fer parades de reagrupament. El recorregut és trenca-cames, però no excessivament dur.

El Pere va inaugurar una càmera de video.

El bosc és una passada de bonic.

I a empentes i rodolons, finalment arribem a Fredes. És l'hora d'esmorzar,... o dinar.

I que dur que és tornar a pujar a la bici després d'un bon plat d'ous ferrats, butifarra negra, llonganissa, samfaina, i un bon vi amb gasosa. I la tornada comença de cara amunt.

Aquest muntanya no està als Pirineus, però ho sembla. 

I per fi arribem a Caro de nou. La Coca-Cola fresca és un premi molt més que merescut. 

LA CARABASSA

Ja li hem perdut la por al Coll de la Carabassa. Ultimament, cada cop que anem a Pratdip, pujem aquest coll.

Però aquest cop vam fer una variant previa i els senders del Dip ens van fer posar el peu a terra.

N'hi ha que porten una ratxa de caigudes ...

Esmorzar a la coope de Pratdip.

Va ser un plaer poder comptar amb una persona important per al nostre municipi durant l'esmorzar.

A prop de Pratdip les cireres són boníssimes, ...i gratis.

Tornada cap a Cambrils a tot tren.

Marxa Selmella (El Pont d'Armentera)

El diumenge 29 ens vam inscriure a la Marxa en BTT de Selmella. I aquest cop anavem a fer el recorregut llarg !!!

Però de bon matí ja anavem de cul ... carregant les bicis.

La sortida era a les 8:45, però calia arribar d'hora per recollir el dorsal i per degustar la coca d'avellanes i noséquèmés que ens oferia l'organització.

Un cop tothom estava a la línia de sortida es va fer un minut de silenci per recordar la mort d'en Xavi Tondo.

Devíem ser uns 130 ciclistes.

I just quan va començar la marxa, gairebé portavem un parell de quilòmetres i la cadena del Pere va petar. Ens vam quedar els últims fins que ho vam tenir arreglat. Però només d'arrencar, ja va tornar a petar. Vaja, que en total vam perdre 15 o 20 minuts. Això ens obligaria a fer la resta de la matinal recuperant posicions, protagonitzant un mano-mano entre l'Edu, el Ricard, el Pere i jo.

El Manolo i el Jordi van fer una cursa paralela. El primer anava més a poc a poc i faria la curta. El segon anava pletòric i a molt bon ritme, però es va fotre una gleva que va doblegar el plat, la roda i no sé quantes coses més, així que també va fer la curta.

Mentrestant els "Quatre del Cambrils" continuavem pujant i pujant.

L'organització del Btttarragona ens té acostumats a uns avituallaments espectaculars.

També hi havia alguna baixada.

I en acabar la cursa t'oferien un esmorzar-dinar de llonganissa, pa amb tomaca, faves, truita de carbassó i suc.

I una samarreta bastant xulilla.

No trobeu que el Jordi està més prim? 

ALEIXAR I CLAVÍCULA

Anem a l'Aleixar per uns camins molt transitats de famílies i ciclistes reusencs. Són camins suaus però amb repetxons que et fan apretar les dents en alguna ocasió.

Esmorzem a la piscina de l'Aleixar. Un super-bocata, olives, pastetes dolces i caraquillet i per uns sis euros. Nostamal.

De tornada cap a Cambrils, no ens conformem amb els quilòmetres fets fins ara i decidim passar per Riudecols i la Bassa del Gos. (Quasi com un COMPLETO)

I ja a punt d'arribar a casa, una mica més avall de Montbrió, la nota desgraciada de la jornada. El Xavi es desequilibra amb una pedra i se la fot. Sembla que la clavícula s'hagi pogut trencar. El Pere truca a l'ambulància immediatament i uns minuts més tard ja la teníem allí per fer el trasllat cap a l'hospital del ciclista ferit. 

PUIGCERVER

Diumenge 15. Pujada a l'ermita de Puigcerver (on hi torna a haver ermitans que intenten portar el bar...). Continua tant dura com sempre. Aquest cop la vam pujar pel dret des de Riudecols.

I després d'esmorzar encara vam tenir humor de passar cap a la Teixeta, per un descens que porta fins a la carretera del Coll Negre.

Al sortir a la carretera em va explotar el pneumàtic i vaig tornar fins a Cambrils per carretera i amb bastanta precaució, els altres van tenir la sort de fer el descens de la Crono de la Teixeta fins a l'Argentera. 

Santa Marina - Vandellòs. Etapa Reina

Diumenge, dia 8 de maig. Jo vaig arribar a casa amb 66 quilòmetres a les cames. Havien passat moltes hores, molts quilòmetres, moltes caigudes i bastantes avaries.

Pujant pels Huertos de Miami

Vam sortir bastanta gent. I uns quants de nous (que van triar un dia complert...)

I després d'esmorzar a Santa Marina a presumir de panxes.

Comença la baixada cap a Remullà, poble abandonat però amb algunes cases restaurades i aprofitades per gent que prefereix viure al marge dels costums socials habituals.

Després de Remullà s'arriba a Vandellòs, des d'on ens dirigim fins a Masboquera per iniciar el descens tècnic de la jornada. Tècnic perquè hi ha molta pedra i llosa de roca plana, perillòs perquè el terreny estava humit i els pneumàtics plens de fang, i divertit perquè sempre on hi ha perill hi ha diversió.

Però el Xavi va caure i també va punxar.

A baix, dos supervivents a la trialera a punt d'arribar a Masriudoms. 

I ja de tornada cap a casa pel camí que va paralel a l'autopista. On hi va haver una avaria important, el canvi del Bernat va petar i el Pere va haver de retallar la cadena fins a deixar-la amb una sola corona. Només li faltava això al Bernat, els ultims quilòmetres se li van fer eterns.

I prepareu-vos!, que diumenge que ve pujarem a Puigcerver.