LA BICI DE L'ALBERT

L'ALBIOL

Sortida amb les bicis de carretera i amb un recorregut exigent. Pujar el coll de l'Albiol per després passar per la Mussara, Castillejos i avall cap Alforja. 85 quilòmetres.

POBLET - LA PENA - ROJALS

El cotxe ens ha portat de bon matí fins a La Riba des d'on començava l'aventura d'avui. Una ruta extreta d'internet d'uns 45 quilòmetres passant per Vilaverd, Montblanc, L'Espluga, Poblet, La Pena, Rojals i tornada a La Riba.

 El pas per Poblet ens ha permès fer un talladet abans de començar la pujada del coll de la Pena.

 Tota la pujada de la Pena és per dins d'un bosc fantàstic, molt frondós, amb roques imponents, amb rajolins d'aigua i amb uns miradors de la Conca de Barberà dignes de passar-hi una estoneta.

També hem trobat el Pou de Gel de la Pena. Una construcció de fa molts anys que inicialment servia per conservar els blocs de gel aprofitant les zones obagues de la muntanya. Posteriorment, a principis del segle XX es va condicionar pels treballadors que duien a terme les tasques de repoblació forestal de la muntanya.

 I la pujada continua...

 Fins al mirador on fem la parada obligada.

 L'arribada a Rojals significa la fi de les pujades i trobar el restaurant obert vol dir que potser esmorzarem bé.

 Menú del dia per 7 euros.

 I amb la panxa plena continuem l'etapa pel bosc.

 La baixada és divertida però cada cop es va omplint més de pedres fins que gairebé s'ha fet impracticable.

LA ROCA

Hem anat a la Roca, han reobert el restaurant i ens havien dit que la llonganissa amb sanfaina estava boníssima,... i naltros ho hem hagut de tastar.

Però per fer una mica de gana hem pujat cap al Castell d'Escornalbou pel camí del davant de Ca l'Amadeu.

Després de superar el camí dels Carlins ens ha tocat pujar l'empedrat de la Roca.

Clica aquí per veure el vídeo de la pujada.

No era broma que per esmorzar hi havia llonganissa amb sanfaina.

I després d'esmorzar només quedava la baixada per la zona dels Huertos de Miami. 

Avui també ha vingut el Manolo que feia dies que el teniem extraviat amb les nenes.

 Bon diumenge de BTT i es nota que ja s'acosta el bon temps i les ganes de fer quilòmetres augmenten.

ARGENTERA - TEIXETA - DUESAIGÜES

Després de la pluja torrencial d'ahir avui hem tingut un dia esplèndid. Però alguns tolls de fang ens han deixat les bicis molt brutes. S'hauran de netejar.

Pujant pel senderó de Riudecanyes a Duesaigües.

Arribant a la font de l'Argentera

Una foto gai pel Pere i el Joan.

Veieu com el dia era immillorable?

Una punxada del Jordi que ens ha permès respirar i continuar baixant per l'Holandès.

LA SARRALENCA 2012

A Sarral s'ha tornat a organitzar la III edició de la Sarralenca i sis dels nostres efectius hi hem anat a intentar fer la millor classificació possible.

La sortida era a dos quarts de deu i l'ambient i la multitud és molt prometedor.

El Pere porta tots els aparells possibles per orientar-se: GPS, compta-km, l'iphone,...

Per arribar a Forès hem hagut de pujar unes rampes bastant molt dures, però a dalt hi havia el primer avituallament i la típica Batucada que animaven a molt bon ritme.

Després de la llarga pujada ens quedava bastants trams de descens (no gaire complicats) i algun repetxonet curt que t'obligaven a posar el plat petit.

Ens hem trobat unes quantes avaries d'altres ciclistes, però com que el Joan era l'únic que portava tronxa-cadenes i el Mariné s'oferia a donar un cop de mà, ens hem aturat a reparar unes quantes cadenes.

Última baixada abans d'arribar a Sarral i concloure la prova.

Observeu el vídeo del descens clickant AQUÍ.

OPEN NATURA EL CATLLAR 2012

Hem participat en el Catllar Open Tour 2012 amb uns quants xiquets i xiquetes de Cambrils.

Com que la sortida no era fins a les 10 del matí ens ho hem pogut prendre amb molta calma.

Però la Judith a la sortida ja estava una mica nerviosa.

Comença la prova i també les primeres pujades. Com que feia frescor ens ha anat molt bé per entrar en calor.

El recorregut és preciós, perfecte, el recorregut que tantes vegades havia somniat però no sabia que existia i avui he descobert que el tenim al Catllar. Té de tot. Senderonets, bosc, trialeres, pujades i baixades. És perfecte.

Les baixades sempre tenen alguna dificultat, però cadascú ho passa a la seva manera.

No ha pres mal ningú.

Els avituallaments són importants i el platan, taronja, xocolata, Aquarius t'ajuden a veure el camí molt més fàcil.

Tot i que l'orientació s'ha de confirmar amb el plànol.

I després de 40 quilòmetres arribem al Catllar de nou. Contentes i contents perquè hem triomfat una altra vegada.

Creu del Formatge - Alforja

Dia de vent, de rieres amb sorra i aigua. Però naltros, "contra viento i marea" hem anat cap a la Creu del Formatge.

L'Emir Jordi d'Abudabi ja torna a ser aquí.

També ha vingut el David que està molt més en forma que abans. Diu que ho ha aconseguit anant a la feina cada dia amb la bici. En prenem nota.

Què devien buscar el David i el Pere mirant per terra?

Ultima pujada abans de tocar la Creu del Formatge.

Baixant cap a Alforja hem hagut de travessar la riera plena d'aigua. Perill !!

El Gabi ha aconseguit passar amb els peus secs.

I el Jordi s'ho pensa, però l'Emir Jordi s'hi fot per la part fonda. Ens ha aclarit que portava mitjons impermeables.

Clica per veure el Video de màxim risc.

Santa Marina, excursió amb el cole

Dissabte feiem una ruta uns quants pares ciclistes del cole mentre les mares i els nens ens esperaven a Santa Marina.

Teniem la incògnita del rendiment del Jordi, però s'ha de dir que va superar amb escreix totes les dificultats.

Això sí, per no perdre el costum, quan arribavem a Montroig (al quilòmetre numero 11) ens aturavem a esmorzar. Un bon bocata sempre ajuda a plantejar millor la resta de l'etapa.

I després d'esmorzar comença la pujada per una trialera pel costat de la carretera de Colldejou, però l'Alberto ens va estalviar que l'haguessim de pujar tota. Mira si és bona persona, que va trencar la pota del canvi perque no haguessim de pujar més i ens en vam anar al taller a fer la reparació.

Video

Però les avaries no es van acabar aquí. Encara quedaven dues punxades i alguna que altra caiguda.

Pujant la trialera de la rampa de formigó. Aquí es veu perfectament les cares d'esforç que feiem.

El moment de més tensió del matí va arribar quan el Jordi va estar a punt de lliscar muntanya avall, la cara d'esglai no pot ser més aclaridora.

Un dels llocs més bonics va ser el pas pel senderó dels tocinos mossegadors.

I quan arribavem a Santa Marina hi havia tots els tifosi incondicionals animant-nos.

TERRA ALTA

Aquest diumenge 25 ens en vam anar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora cap a la Terra Alta. Fins a Vilalba dels Arcs amb els cotxes i allí vam fer un recorregut d'uns cinquanta quilòmetres guiats pels sherpes de la terra, la gent de Bici-ats.

Després de baixar un senderó bastant brut de vegetació ens va tocar esperar a la resta del grup que s'havien perdut en algun indret del bosc.

Va ser un recorregut trenca-cames, pujades no gaire pronunciades i no gaire llargues i les baixades bastant brutes i no gaire llargues.

Li he pogut fer una foto al Barber. Però no és que estigui més fort que ell, ha sigut gràcies a que ell fa les pujades dues o tres vegades, així fa fotos a tothom.

Després de la pujada ens asseiem a terra per esmorzar un bon sortit de barretes, fruits secs, pomes, etc.

El senderó que ens portava fins al pantà de Ribaroja era una mica fotudet. Estret, pedregós i amb el perill de relliscar muntanya avall. Feia una mica de yú-yu.

Tot i que aquesta zona de la muntanya s'havia cremat fa uns anys, ara ja hi havia molt pins joves atapeïts que fa pensar que d'aquí uns anys serà una muntanya frondosa (si no es torna a cremar).

En aquesta zona vaig veure un cérvol jovenet que em va passar pel davant, però no ho puc explicar a ningú perquè en aquell moment anava sol. Ni els del davant ni els del meu darrere el van veure, així que ningú ho pot confirmar.

Curiosament el club de la Fatarella, que també ens acompanyaven un parell dels seus membres, es diuen igual que el grup de noies de Cambrils. Quina casualitat !

Si surts de nit, no surts en bici

Dissabte a la nit tenia festa grossa. Sopar d'aniversari, molt romàntic i després disco-bar amb música dels anys 80 de La Cage. Sempre és una deliciosa nostalgia escoltar i ballar les cançons que ens van fer fer el ruc a altes hores de la nit.