Marxa Selmella (El Pont d'Armentera)

30 Mai 2011

El diumenge 29 ens vam inscriure a la Marxa en BTT de Selmella. I aquest cop anavem a fer el recorregut llarg !!!

Però de bon matí ja anavem de cul ... carregant les bicis.

 

La sortida era a les 8:45, però calia arribar d'hora per recollir el dorsal i per degustar la coca d'avellanes i noséquèmés que ens oferia l'organització.

 

Un cop tothom estava a la línia de sortida es va fer un minut de silenci per recordar la mort d'en Xavi Tondo.

Devíem ser uns 130 ciclistes.

 

I just quan va començar la marxa, gairebé portavem un parell de quilòmetres i la cadena del Pere va petar. Ens vam quedar els últims fins que ho vam tenir arreglat. Però només d'arrencar, ja va tornar a petar. Vaja, que en total vam perdre 15 o 20 minuts. Això ens obligaria a fer la resta de la matinal recuperant posicions, protagonitzant un mano-mano entre l'Edu, el Ricard, el Pere i jo.

El Manolo i el Jordi van fer una cursa paralela. El primer anava més a poc a poc i faria la curta. El segon anava pletòric i a molt bon ritme, però es va fotre una gleva que va doblegar el plat, la roda i no sé quantes coses més, així que també va fer la curta.

Mentrestant els "Quatre del Cambrils" continuavem pujant i pujant.

 

L'organització del Btttarragona ens té acostumats a uns avituallaments espectaculars.

 

També hi havia alguna baixada.

 

 

I en acabar la cursa t'oferien un esmorzar-dinar de llonganissa, pa amb tomaca, faves, truita de carbassó i suc.

 

I una samarreta bastant xulilla.

 

No trobeu que el Jordi està més prim? 


 

ALEIXAR I CLAVÍCULA

22 Mai 2011

Anem a l'Aleixar per uns camins molt transitats de famílies i ciclistes reusencs. Són camins suaus però amb repetxons que et fan apretar les dents en alguna ocasió.

 

Esmorzem a la piscina de l'Aleixar. Un super-bocata, olives, pastetes dolces i caraquillet i per uns sis euros. Nostamal.

 

De tornada cap a Cambrils, no ens conformem amb els quilòmetres fets fins ara i decidim passar per Riudecols i la Bassa del Gos. (Quasi com un COMPLETO)

 

 

 

I ja a punt d'arribar a casa, una mica més avall de Montbrió, la nota desgraciada de la jornada. El Xavi es desequilibra amb una pedra i se la fot. Sembla que la clavícula s'hagi pogut trencar. El Pere truca a l'ambulància immediatament i uns minuts més tard ja la teníem allí per fer el trasllat cap a l'hospital del ciclista ferit. 


 

PUIGCERVER

17 Mai 2011

Diumenge 15. Pujada a l'ermita de Puigcerver (on hi torna a haver ermitans que intenten portar el bar...). Continua tant dura com sempre. Aquest cop la vam pujar pel dret des de Riudecols.

 

 

 

 

I després d'esmorzar encara vam tenir humor de passar cap a la Teixeta, per un descens que porta fins a la carretera del Coll Negre.

 

Al sortir a la carretera em va explotar el pneumàtic i vaig tornar fins a Cambrils per carretera i amb bastanta precaució, els altres van tenir la sort de fer el descens de la Crono de la Teixeta fins a l'Argentera. 


 

Santa Marina - Vandellòs. Etapa Reina

9 Mai 2011

Diumenge, dia 8 de maig. Jo vaig arribar a casa amb 66 quilòmetres a les cames. Havien passat moltes hores, molts quilòmetres, moltes caigudes i bastantes avaries.

Pujant pels Huertos de Miami

 

 

Vam sortir bastanta gent. I uns quants de nous (que van triar un dia complert...)

 

I després d'esmorzar a Santa Marina a presumir de panxes.

 

 

Comença la baixada cap a Remullà, poble abandonat però amb algunes cases restaurades i aprofitades per gent que prefereix viure al marge dels costums socials habituals.

 

 

 

 

Després de Remullà s'arriba a Vandellòs, des d'on ens dirigim fins a Masboquera per iniciar el descens tècnic de la jornada. Tècnic perquè hi ha molta pedra i llosa de roca plana, perillòs perquè el terreny estava humit i els pneumàtics plens de fang, i divertit perquè sempre on hi ha perill hi ha diversió.

Però el Xavi va caure i també va punxar.

A baix, dos supervivents a la trialera a punt d'arribar a Masriudoms. 

 

I ja de tornada cap a casa pel camí que va paralel a l'autopista. On hi va haver una avaria important, el canvi del Bernat va petar i el Pere va haver de retallar la cadena fins a deixar-la amb una sola corona. Només li faltava això al Bernat, els ultims quilòmetres se li van fer eterns.

 

 

 

 

 

I prepareu-vos!, que diumenge que ve pujarem a Puigcerver.