LA BICI DE L'ALBERT

Quilòmetres que ajuden a fer la digestió del Nadal

Per Sant Esteve sortim a moure les cames i pair l'atracón del Nadal. Hem anat a ESMORZAR a Riudecanyes. Avui només hem fet un plat de llonganissa, amb un ou ferrat, carxofa, fesols i pebrot fregit. No sé si era gaire light...

Però com que avui hem tingut la visita del Jordi "Abu Dhabi", i del Cris i família ho hem volgut celebrar com a senyors.

I després de l'esmorzar hem fet la tradicional visita dels pessebres de la comarca. El de Riudecanyes estava tancat per crisi, però el Ricard ho ha solucionat i n'ha fet dos (el seu i el municipal). I el Damià també ha complert amb la seva contribució nadalenca. Molt xulos tots !! 

ASSEMBLEA I PESSEBRE 2011

La Penya Cicloturista Cambrils és un club amb tots els ets i uts. Fem cada any l'Assemblea General Ordinària, amb elecció de Junta Directiva, modificació dels Estatuts, propostes de vestuari nou, establiment del calendari 2012 i possibles organitzacions d'events esportius diversos. Una cosa com cal, vaja!!

Però, que se sàpiga, no hem fet mai l'Assemblea sense el sopar posterior. Així que aquest any, després de la xerrada formal, vam tenir un pa amb tomàquet i pernil, i truita, i coca, i avellanes, i..., i cafè Nespresso (toma ya!)

I avui diumenge, també com cada any, fem la pujada al cim de la Teixeta per plantar el pessebre. Encara que faci vent i fred la concurrència és molt nombrosa.

A dalt de la Teixeta ens hi trobem totes i tots, ruteros i beteteros, famosos i senzills (és que ha vingut l'Ivan Cervantes), els de Cambrils i els de Vinyols i els de l'Hospitalet i l'Ametlla i no sé d'on més. Una gentada que feia petxoca.

Ja fa molts anys que cantem nadales, sempre són les mateixes, i no hi ha manera d'afinar. Deu ser que el fred ens fa tremolar les cordes bucals. Però l'any que ve ho tornarem a intentar.

I després de la plantada del pessebre baixem fins a Duesaigües per esmorzar unes baldanes i uns torrons que ens fan oblidar el fred que teníem a dalt del cim.

TRIOS DE VINYOLS

La tradicional Trios de Vinyols amb el corresponent esmorzar de baldanes i arengades ha tingut molta participació. 18 equips de tres. Alguns, de molt professionals (bé, però també hi havia un equip que anaven un amb la de carretera, l'altre amb la BTT i l'altre amb una híbrida de passeig, "ya te digo").

Tot i que tothom intenta donar el màxim durant la competició, on realment ens empleem a fondo és a l'esmorzar. Allí les brases es queden petites amb tanta afluència de gent esperant coure la seva baldana. 

Riudecanyes, per Botarell

Avui sortida ràpida perquè a Cambrils era festa major. Ha sigut una sortida tant ràpida que no hem esmorzat, INCREÏBLE !!

Pel camí-barranc de Montbrió encara hi ha sorra (per això les fotos queden mogudes).

La pujada de la bassa del Gos sempre costa, però si portes l'impermeable, el gorro de llana, els guants polars encara costa més.

Només quatre valents hem fet el cim a les muntanyes de Botarell (ja ens comencem a preparar per La Pica)

A les baixades tothom va a tope. A veure si endevineu qui és aquest que gairebé no surt. El seu nom comença per Pe...  i s'acaba per  ...re.

Ens hem aturat al bar de Riudecanyes a fer un cafetó i prou. 

LA CAMPIONA DEL MON

Ara resulta que la campiona del món de MTB és una biker que té un tipet que queda bé fins i tot amb mitges i calcetes. Ai caram !

LA PREHISTÒRICA (La Roca del Vallès)

Avui hem participat a "La Prehistòrica", naltros i uns 1.500 ciclistes més.

Fotia un fred que pelava de bon matí. Per sort després ha sortit un tímid solet. 

El recorregut era molt divertit. Tot de corriols, el bosc a la tardor que està xulíssim, ... i fang, molt, però que molt de fang.

Hem fet el recorregut llarg, menys de 40 km, però com que era molt trenca-cames, també acabes bastant cuit.

Les bicis han quedat arrebossades de fang. Tocarà fer servir la Karcher. 

DE BOTARELL FINS A RIUDECANYES

La pujada des de Botarell fins a Riudecanyes, passant per la Bassa del Gos, és exigent però quan el bosc està humit és molt xulo de passar-hi.

Tot i que abans ens ha tocat passar per la sorra del barranc de Montbrió, i com que ens costava molt de pedalar ens han adelantat els barbers, on hi ha nivell es nota.

Erem uns quants, amb dues noves incorporacions de dos bikers vinyolencs, ah ! i les seves senyores també han vingut a esmorzar.

Qui ho diu que enguany no es faran rovellons ?? Però si el bosc està ple de bolets.

Parada de reagrupament: és que el Ricard ajustava el comptaquilòmetres, o els discs de fre, o la cadena, o el canvi o no sé el què.

Al pantà de Riudecanyes, foto de grup, però en falta un.

Quan el recorregut té dificultat no tenim cap problema en posar el peu a terra.

Sempre hi ha algun corriol, com aquest del Camí dels Carlins, que ens permet disfrutar.

I per acabar i tornar cap a Cambrils, fem la baixada dels tobogans de La Roca.

A dinar a Siurana

Hem fet una sortida extra. Hem anat fins a Siurana per dinar allí amb les famílies.

El dia no ha acompanyat gens, hem tingut vent, fred, pluja, però els ciclistes ho resistim tot. Erem 4 bikers i la ruta passava per Riudecols i (evidentment) pujada a Puigcerver. Que dura que és aquesta pujada!

A les pujades no hi havia manera de seguir a l'Alberto i al Geert, per poc se'ns constipen a dalt de Puigcerver, ens han esperat uns 20 minuts. Quin desastre !

Després tocava el descens, del Coll d'Alforja fins a la Venta del Pubill. Pedregós i humit.

I l'esmorzar de llesca amb llonganissa ens ha refet les forces per poder afrontar la pujada des del pantà de Siurana fins al poble.

I després de 52 qm arribem a Siurana on ens esperaven la resta de la colla, amb el Juan Carlos que ens havia traicionat a la Venta i ha continuat en cotxe (Ya te digo, nen !) 

Bon dinar, bon allioli i bon ambient. 

PLATJA DEL TORN

Avui tocava participar a la Crono de la Platja del Torn, organitzada per la Penya de l'Hospitalet. És una pujada de 1,5 qm amb un desnivell del 10%. Sembla que en ple esforç t'hagi de sortir el cor per la boca.

Abans de la prova, tres dels participants fent els adequats exercicis de calentament.

Molta concentració. El Quico està a punt per patir una estona.

L'Alfred ja arriba, però no ha pogut posar el "platillo".

El Manolo aconsegueix fer el cim amb la BTT

I ara ve el millor de la jornada: l'esmorzar a la Planeta de l'Ivan, cuinat per la penya de la misèria, amb els millors fesols de la comarca, llonganissa, bacó, tomaquet fregit, mandarines i music.

De tornada cap a casa, amb la panxa plena, no hem pogut passar dels 35 qm/hora. Un desastre ! 

TEIXETA 2011

Diumenge 16 d'octubre. 09:30 hores del matí. Sota el pont de la via de Duesaigües. 3, 2 ,1... zero. I el Manolo surt disparat per iniciar la crono-escalada al coll de la Teixeta.

El Jordi d'Abu-Dhabi també va participar (amb molt bon temps, per cert).

Sort en tenim del Gerard i el seu portatil, que ens ofereix la classificació instantania. Com a la fórmula 1.

I els temps de quasi tots naltros apareixen en la foto següent. Només hi falta el Ricard que aquest any participava en la categoria èlit.