LA BICI DE L'ALBERT

L'Aleixar

Inicialment havíem d'arribar a Vilaplana però feia vent, no estem massa entrenats, teníem mandra, així que hem fet parada a l'Aleixar. 

Però el Jordi ens ha ensenyat algun camí nou que es podrà fer més sovint. No està malament.

Vaja que per haver sigut un matí discret de quilometratge, jo gairebé arribo als 50.

Circuit de motos Coll d'Alforja

Diumenge passat vam anar a Cornudella, amb la de carretera i pujant pel coll d'Alforja, i Déu n'hi dó quantes motos ens van avançar. Potser més de 30. I n'hi havia alguna que fotia unes accelerades que se sentia un soroll digne de circuit.

Home, no és que veiés cap situació de perill, però no és gaire agradable circular per una carretera tant transitada. I menys si tu ets el petitó de la bicleteta que fas nosa. De fet, quan tornàvem, i pujant el coll per l'altra banda vam tenir un cotxe enganxat a la nostra esquena durant quasi tota la pujada. No veia clara la maniobra d'avançament i gairebé crema l'embragatge.

Un cop a dalt tocava esperar al Nen, que es va passar tot el matí circulant sol pel darrere.  

És difícil arribar a l'Hospitalet

Sembla que anar fins a Hospitalet hauria de ser fàcil i ràpid, però ens vam enredar de mala manera. Vam fer cap al fons del barranc Llastres i després de fer una escalada amb la bici al coll vam aconseguir arribar a la caseta del Zambudio. Allí ens esperaven uns fesols i una cansalada que ens farien passar la pena.

CANVI DE PLANS. PLOU !

Havíem d'anar a la Selva del Camp però a l'alçada de Riudoms s'ha posat a ploure. Ni molt, ni poc, però plovia. Hem hagut de prendre una dràstica decisió, no ens podíem encantar, en moments així es nota la gent que val, els que saben vèncer les adversitats. No hem tardat ni dos segons en tenir-ho clar:  "canvi de ruta i arribem-nos fins a les Borges que hi podrem esmorzar".

Si és necessari, podem retallar el quilometratge, però retallar l'esmorzar això si que no. Total que hem fet dues rondes de cafès. La mar de bé, i tant.

Amb la panxa plena hem passat per l'Ermita de la Riera. I cap a casa que fa baixada. A les 12 (hora nova) ja erem a casa.

Espectacular !

AIRES DE COLLDEJOU

Aquest diumenge 24 vam estrenar un nou bar. Però per arribar a Colldejou vam haver de pujar al Castell i després acompanyar a la bicicleta per sobre els rocs de la pista que arriba gairebé al poble. És una pista poc ciclable, tant de pujada com de baixada, però si no hi ha res millor...

El que està molt clar és que quan arriba l'època del bolet el Pere no perd ni dos segons en aturar-se i ensumar el rastre d'algun rovelló despistat.

Un altre, que en aquesta època mira més a les vores dels camins que cap endavant. Ja se la fotrà, ja!!

Això si, l'entorn (amb bolets o sense) és preciós. Guaita quins forats a la roca d'aquesta muntanya. Guai no?

Ah, però al bar Aire de Colldejou no saben sucar el pa amb tomàquet. Ens van servir un pa de microones sucat amb una amalgama ataronjada de nosequè, que... 

Pels camins d'en Serrallonga

És un gustasso pedalejar pels boscos del Montseny a l'octubre, amb els camins plens de fulles dels arbres, plens de castanyes, plens de tolls i amb molta humitat, tanta humitat que els bolets estaven per tot arreu, de totes les classes i mides (però ni un sol rovelló,... que ja els havien agafat els "caçadors de bolets de bcna").

En definitiva, la Pedals d'en Serrallonga no va defraudar. L'itinerari és espectacular. El primer dia t'afartes de pujar però és xulo. I el segon dia et fas un fart de fer pistes de baixada, senderonets espectaculars i alguna que altra pujada que et deixa les cames estovades.

Van ser més de 115 qm en dos dies, bastant intensos i de molt bon rotllo.

PROPERAMENT ...

El pròxim article serà el reportatge gràfic detallat de la PEDALS DE SERRALLONGA, 15-16 d'octubre.

 Continueu atents als vostres monitors.

Tronxacadenes, bon invent!

En plena rampa de formigó (abans d'arribar a Pratdip) es va fer una reunió d'uns tretze o catorze ciclistes cambrilencs que miràvem com el Ricard arreglava la cadena. És curiós, però totes les colletes de bikers que sortim des de Cambrils no acostumem a trobar-nos, però tots devem fer uns itineraris molt semblants. Si tinguéssim bon olfacte, crec que ens podríem ensumar.

És que amb la panxa plena les pujades no es poden pujar de cap altra manera.

Una nova incorporació. Crec que s'ho va passar bé.

Observeu quin estil de descender. 

Aquest diumenge va tornar el Jaume, després d'uns 5 mesos sense muntar la burra.  

TRENTA-UN MINUTS DE PUJADA

Ja es va fer la Crono de la Teixeta en BTT. Feia vent, però no és una excusa.

El primer quilòmetre és molt dur. Té molta pedra suelta i fins i tot pot ser que posis el peu a terra, vaja que molt professional no queda.

I com que ja som a la tardor, la millor manera d'escalfar és buscar el sol i el raser del vent, vaja, que molt professional no queda.   

En definitiva, van guanyar els de sempre (perquè s'ho mereixen) i vam perdre els de sempre (perquè ens ho hem guanyat). 31 minuts em va costar l'epopeia. 

Preparació "in situ" de la crono de la Teixeta

Efectivament, vam anar decidits a pujar fins a la Teixeta des de l'Argentera, que és el recorregut de la crono del diumenge vinent. Vam constatar que és igual de dura que l'any passat, que hi ha tantes pedres com l'any passat, i que si ha plogut s'hi fan uns tolls que farien recomanable dur la "burbujita". I mira que no vam arribar fins a dalt de tot, perquè abans de fer el cim hi ha l'entrada a un senderó de baixada que és divertidot.

A Duesaigües estava el bar a tope, així que vam arribar fins a Riudecanyes per esmorzar. Després, amb la panxa plena, el caraquillet i algun xupito d'herbes la baixada fins a casa va ser més fàcil.

Això si, quan esmorzem les bicis queden lligades, que mai se sap.