La panacea mundial
Avui us plantejo una situació fictícia per a la reflexió. Ets un important investigador i actualment et trobes en plena selva amazònica estudiant la implicació en la medicina moderna d’unes substàncies segregades per unes formigues descobertes recentment . . . (fes clic a Segueix) . . .
. . . les primeres proves amb els derivats d’aquestes substàncies resulten esperançadores, però quan aquestes són refinades i s’apliquen als diferents grups d’animals destinats al treball de camp, els resultats són impressionants! Quan es comparen els animals inoculats amb les substàncies amb els animals del grup de control, t’adones que has aconseguit una supervivència del 98% en els animals tractats, quan en el grup de control (als quals no s’ha inoculat el medicament experimental) només hi ha hagut una taxa de supervivència del 2%.
Estàs emocionadíssim! I si aquests resultats són extrapolables a la resta de problemes mèdics? I si tens a les mans l’inici d’una possible panacea per a qualsevol tipus de malaltia? Ara cal reproduir aquests resultats amb altres malalties i en altres circumstàncies per a veure si l’èxit és equiparable.
Poques setmanes després, ja en el laboratori central de la teva organització, es confirmen les esperances i els resultats han millorat exponencialment, fins i tot en els casos de malalties amb una major mortaldat en l’espècie humana (VIH, Càncer, Cor) i per altra banda s’observa una paralització del procés d’oxidació de les cèl·lules humanes amb el corresponent alentiment de l’envelliment!
De sobte reps una convocatòria de la cúpula directiva de la teva organització per a assistir a una reunió al més alt nivell pel mateix diumenge en q han finalitzat els assajos clínics. QUÈ CREUS QUE ET DIRAN?
Assisteixes a la reunió i pocs segons després de començar t’adones que les felicitacions i les gratificacions no estan a l’ordre del dia i ben aviat comprens que allò no va com esperaves . . . el Director General se t’acosta i et posa un sobre al davant. L’obres i hi trobes un contracte on et demanen la total confidencialitat respecte al nou descobriment . . . el desestiment absolut de continuar la recerca, així com la destrucció de la totalitat de la documentació relacionada amb la nova medicina . . . i amb un breu comentari de l’assessor de seguretat et deixen entreveure que hi ha “altres” alternatives en cas d’incompliment del contracte.
... i ara la pregunta per a la reflexió . . . PERÒ PERQUÈ? COM ÉS POSSIBLE?
Us imagineu que es descobrís aquesta panacea? Ràpidament es podria sintetitzar i produir-la en massa, reduint així la mortaldat mundial a una anècdota i només reservada per aquells casos en que un accident provoqués una mort immediata.
Com influiria això en el dia a dia? Segurament primer seria un verdader goig! Veuríem un futur ple d’èxits i d’una durada indeterminada . . . però si és així, per què es privaria la teva organització de desenvolupar el nou medicament?
La raó és senzilla. Com influiria això en el creixement de la població mundial? Inicialment poc, l’efecte ni es veuria i la corba de població tindria la mateixa tendència que en els darrers anys . . . però ben aviat aquest corba començaria a agafar un caràcter exponencial i la cada vegada més gran població mundial aniria tenint una major descendència . . .
I quan de temps tardarien a arribar els primers problemes alimentaris? Quan de temps tardaríem a quedar-nos sense capacitat productiva d’aliments per a donar de menjar a tothom? I quan de temps per la falta d’aigua potable per una població que es multiplicaria amb poques dècades? I quan de temps per la falta d’espai? . . . i quan de temps pels problemes mediambientals greus de desaparició de massa forestal i contaminació de la superfície terrestre?
Segurament aquesta és la raó del contracte de confidencialitat que t’han posat a sobre de la taula i tancament irreversible del projecte.
Cap organització, cap govern permetria la producció mundial d’una panacea general . . . la seva producció seria una caixa de pandora que un cop oberta ens portaria a la desaparició de la civilització actual tal i com la coneixem, tot i que . . . si fóssiu el científic de la selva . . . no us guardaríeu unes quantes dosis per vosaltres i els vostres?
