Fent camí per la vida

L’escola és un bomba de rellotgeria que al portar un temporitzador de llarga durada fa que ningú li dediqui massa atenció, però el dia que el compte enrere arribi a zero, les conseqüències socials seran devastadores.

En funció de l’edat de cadascú, trobareu . . . (fes clic a Segueix) . . .

... més o menys diferències entre l’escola actual i la de quan anàvem a estudi. Certament, de defectes i mancances segur que en tenia moltes el sistema educatiu de llavors, però el que és il·lustratiu és que avui en dia es tingui, més que mai, aquella sensació de que això va per mal camí. I el fet és curiós, ja que de mestres preparats com ara no n’hi havia hagut mai, de recursos audiovisuals destinats a l’ensenyament com ara no n’hi havia hagut mai, ni d’espais adequats, ni de llibres ben treballats, ni d’ADSL d’alta velocitat, ni de desdoblament d’aules, etc.

Doncs què va malament? Si jo hagués de fer un diagnòstic, m’atreviria a dir que segurament va malament l’atribució a l’Escola d’unes responsabilitats que no li pertoquen i per les quals no se la dota dels mecanismes necessaris. És a dir: avui en dia es pretén que els mestres no només ensenyin matemàtiques, llengua o educació física, sinó que també facin de pares. Ara bé, sobretot que el mestre no retingui l’alumne 10 minuts més de l’hora de sortida perquè aquest no s’ha comportat adequadament, que si és així ja casi que tenim uns pares ben empipats. Que l’alumne no hagi de realitzar un treball addicional a casa perquè ha agredit a un company, que si és així ja casi que tenim uns pares ben empipats. Que l’alumne no hagi de quedar-se a l’escola sense sortir d’excursió perquè ha escopit al mestre, que si és així ja casi que tenim uns pares ben empipats, etc.

Siguem realistes. La roda ha fet un primer tomb. Avui en dia tenim exercint de pares els primers alumnes que van provar d’agafar-se unes suposades llibertats a les aules i van veure que ho podien fer. Què passarà amb el segon tomb de la roda? Quan els alumnes actuals arribin a pares i portin els seus fills a l’escola?

La previsió de futur em fa temor. Sobretot perquè el perill és doble: a curta instància ens podem trobar amb que els mestres col·lapsin cansats de sentir-se sols i acabin renunciant a continuar aquesta lluita de David contra Goliat, però sobretot el que em fa més port és que quan un sistema no funciona sempre correm el perill de que ens retornin als extremismes i reapareixi el sistema educatiu de cop de verga d’avellaner a les costelles.

De tot això només em queda un consol. Menys mal que els que vivim en petits pobles encara quedem una mica al marge d’aquestes tendències i encara hi veiem una llum d’esperança amb l’avantatge que ens dóna el fet de conèixer-nos. Però els que viuen en les grans ciutats, ho hi exerceixen de mestres, com creuen que serà l’Escola d’aquí a 15 anys? I la societat que acollirà els alumnes que en surtin? Us atreviu a fer un pronòstic?

Espero que com a les bones pel·lícules d’acció a darrera hora apareixi el protagonista i talli el cable adequat de la bomba de rellotgeria perquè aquesta no esclati . . . tot i que potser no cal que ens mantingui amb l’ai al cor fins a que només quedin unes dècimes al temporitzador!