El bloc del Joan Ruiz

EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ 

Des que Pasqual Maragall va dir que els socialistes, al govern, tindríem com a directriu fonamental allò d’Educació, educació, educació, no hem parat. Primer sent President ell mateix i ara amb el President Montilla.

Al nostre territori, al Camp de Tarragona, calia fer un esforç considerable, calia recuperar el temps perdut, i per això el govern d’Entesa no s’ha cansat de treballar. Havia de donar resposta a la demanda creixent de places escolars, al fet immigratori, als dèficits acumulats, s’havia de donar resposta al que suposa la evolució de la societat que ha portat a què, cada vegada més, treballin els dos membres de la parella

El govern d’Entesa, fidel al seu principi d’ocupar-se dels problemes que afecten a la vida quotidiana i a fer tot el possible per a que tos els catalans i catalanes tinguem les mateixes oportunitats, s’està esforçant en resoldre aquesta situació heretada. Una herència, que quan la va rebre era greu i que ens porta a dubtar de la intencionalitat de les crítiques de CIU quan els seus dirigents, es queixen de la manca d’inversions en construccions escolars, o es queixen de la manca de professorat.

El govern de la Generalitat, del que és conseller d’Educació un altre Maragall, l’Ernest, està posant les bases per fer possible que una parella jove pugui decidir viure a Prades, la Riera o Duesaigües, pobles de l’interior del Camp de Tarragona, per fer possible que el seus fills puguin exercir el dret que tenen tots els catalans a una educació de qualitat per a tots, que asseguri les mateixes oportunitats de futur, es visqui on es visqui. Està posant les condicions per a què una nena de Bonavista o de Sant Salvador, pugui anar a escola, des del mateix moment que ho pugui fer la filla d’una família acomodada resident a altres indrets de la ciutat. Està fent el possible per fer compatible la vida laboral i la vida familiar. Està posant les bases per a què els avis que ens podem trobar a primera hora del matí, anant d’un cantó a l’altre de Tarragona, en autobús, per anar a casa de la filla a tenir cura dels nets, només ho facin, si els agrada, i no per la manca d’una plaça escolar pels seus nets.

Tres dades il·lustratives del que dic.

La primera: abans de començar l’etapa obligatòria d’escolarització, entre els 0 i els 2 anys, l’esforç ha estat més que considerable. Amb la col·laboració, inestimable dels Ajuntaments, s’ha començat a crear una xarxa que comença a donar resposta a la situació que ens trobàvem a Tarragona o a Reus, a fer possible que si els pares treballen no hagi de ser, com és massa habitual, l’àvia qui es faci càrrec dels petits. Una xarxa que també està arribant a bona part dels pobles, fent així possible que sigui mes fàcil, com dèiem, viure en ells, ajudant a donar vida a municipis on ja no es veien nens petis pels carrers. Encara s’ha de fer molt més fins aconseguir que cada nen o nena que necessiti una plaça la tingui, però ja estem en el bon camí.

La segona: si parlem de l’Educció Infantil i Primària l’esforç també ha estat enorme, no només per augmentar el nombre de places, sinó també per millorar la qualitat de l’ensenyament baixant la ràtio (la quantitat de nens i nenes que té a classe cada professor). Només per nens de 3 anys, les places han augmentat més d’un 42 %.

I la tercera: pel que fa a l’ensenyament secundari, l’increment de places, amb la construcció d’instituts ha estat considerable. Encara es veu més clar, l’esforç fet pel govern, en aquesta etapa amb una xifra, l’augment de professors i professores és de més del 30 %!

I és que com diu el President Montilla, el que cal són “Fets, no paraules”.

Joan RUIZ i CARBONELL