el amargo del pomelo

HEROI - Heroe

El herois de dibuix solen ser superhomes o dones, més o menys corpulents que tenien poders quels ajudaven a solucionar els embolics que posaven a l'humanitat a prop de la destruccció.

Sempre he pensat que el veritable heroi te que donar exemple als nens i joves, i mès a la nostra societat  i els temps que ens ha tocat viure. Es molt fàcil tenir poders i guanyar. Fins i tot, al jocs de la play, tenen trucs per ser inmortal, o ser el millor jugador del mon, i aixi guanyar sempre. Aixó no educa¡¡

Els valor que ha de transmetre un heroi, on els jove es fixen  hauria de ser la perseverancia, el no defallir per arrivar a l'objectiu marcat. Sempre fort, sense agobiar-se amb una meta definida. El meu heroi només pot ser un: El Coyote. Sempre darrera del Correcaminos, sense agafar-lo, patin cops, explosions i caien sempre per l'avenc....puff¡¡¡

Doncs la perseverancia i el treball te premi. El meu Coyote, per fi, a agafat el Correcaminos. I sempre de bon humor.

Los heroes de dibujo son siempre superhombres o mujeres, con mayor o menor corpulencia, dotados de poderes que les ayudaban a combatir el mal que acecha a la humanidad.

Siempre he creido que el superheroe de nuestra sociedad, y de los tiempos que corren, deberia dar ejemplo a los niños. Es muy facil tener superpoderes para ganar. HAsta en los juegos de la play se pueden hacer trampas para ser inmortal. Esto no educa. Tan facil lo hemos tenido todo, que asi estamos, con una crisis de no te menees.

Los valores del superheroe donde mirarnos deberia ser la perseverancia, el no desfallecer, reintentar una y otra vez hasta conseguir la meta deseada.

Asi, mi superheroe, el que transmite los valores de trabajo duro es sin lugar a dudas El Coyote. Por mucho que le cueste, que sufra golpes, explosiones y caiga por el barranco, continua persiguiendo al correcaminos.

Al final, ha tenido premio. !!! Lo ha pillado ¡¡¡

Y sin perder el sentido del humor.

Himne del NÀSTIC en TAGS

Si voleu veure-ho amb mes rosol-lució o imprimir-ho clica aqui.

Si  voleu fer-ne un amb el vostre texte aneu a la WEB. Es molt senzill. Hi han moltes opcions.

Gràcies Rafael

No es gaire conegut que Deu te la balança de les ànimes. Quan crea una de nova, col·loca les virtuts en un plat i els defectes a l’altre. Quan li va tocar el repartiment per en Rafael, Deu va vesar el plat de les virtuts i va tindre que compensar-ho als defectes. Defectes que socialment no son ben vistos i inclús son discriminatoris. Però en Rafel va fer desaparèixer aquestos defectes. 

Els qui el coneixíem de sempre, mai varem tenir opcions de patir les seves suposades deficiències. Era educat, simpàtic, rialler i fins i tot un cavaller, dels que ja no en queden. Amb la rialla al rostre, et saludava sempre, t’explicava les ultimes noves amb un esperit sa i obert.

Em vaig assabentar tard de que en havia deixat. Només feia una setmana que m’havia felicitat els Nadals, com sempre rialler, dolç i afectuós. Tots els que el varem conèixer el recordarem com el bon jan que era, l’educació i simpatia personalitzada, i això es va reflectir al seu comiat. Van anar els amics de la Rambla, del Nàstic, de l’esplai..... molts amics personals que van omplir de joia la tristor dels seus familiars.

Gràcies Rafael, gràcies Deu.

publicat a Diari de Tarragona