Desconforme

Ja ve de lluny la problemàtica de les obres de “Nuñez y Navarro” a la zona del Pallol.

Primer el permís del Ajuntament de Reus, de construir sobre una zona amb runes, que van convenientment qualificar, de poc interès cultural/ històric.

La posterior construcció d’un màxi-pàrking de tres plantes de fondària on, com es podia preveure, l’ajuntament de Reus a través d’AMERSAM hi tenia tota una planta reservada.

I per acabar i lligar-ho tot: el problema de l’aigua. En aquests terrenys hi havia el pas d’una mina d’aigües subterrànies amb un important cabal. Amb els temps de sequera que estem patint, segurament a tots se’ns ocorren mil formes de fer bon us d’aquesta aigua. Ens bombardegen amb anuncis de “us responsable de l’aigua” i resulta que des del inici de les obres, amb permís i coneixement del Ajuntament de Reus, estant tirant l’aigua al clavegueram (ho podeu comprovar passant qualsevol dia, a partir de les 22h., pel carrer de la presó, ni s’han preocupat d’amagar una mica la gruixuda mànega que bombeja l’aigua)

Ara els veïns, després d’haver patit desperfectes a les seves vivendes pel desbordament d’aquestes aigües, patit el soroll, el pas continuo de camions, la pols... ara els toca pagar un “tribut especial” del Ajuntament de Reus per a reparar el Raval del Pallol: voreres i asfaltat. Tots els veïns a pagar i... “Nuñez y Navarro” pagarà com a veí principal del carrer? O s’acull al fet de no tenir cèdula d’habitabilitat als edificis i es lliure d’aquest tribut?

Curiosament, tot això coincideix en el fet de que semblen ser unes obres semi-municipals ( és el primer que vaig pensar en veure la foto conjunta : Ajuntament - Sr.Nuñez als diaris locals).

I no em puc estar de reivindicar altre cop lo important que hagués estat tenir una zona verda al centre de la ciutat, amb unes magnífiques fonts d’aigua de mina, arbres que donin ombra a l’estiu, zona d’esbarjo per la gent gran que habiten aquest casc antic, ...etc. però, es clar, això no dona diners.

Ja feia dies que no publicava res en aquest bloc i puc donar una dotzena d’excuses vertaderes i mil de falses per a justificar-me però no ho considero necessari. Així que passo directament al següent article.

Aquesta setmana ha succeït el que tots els veïns temíem però que no volíem creure. A Reus han decidit “putejar” més al ciutadà del casc antic bloquejant amb pilons les places d’aparcament que quedaven lliures de la “pesta blava” a la plaça de la Sang i a la plaça Catalunya. Han posat pilons sobre tot allò que no està pintat de groc o de blau, fent desaparèixer per art de màgia sis places d’aparcament tant vitals com preuades en aquesta zona. No té cap sentit !! L’únic que estan creant és una doble fila continua en paral•lel als pilons, cosa que encara dificulta més el pas de vehicles.

Ara, això sí, el vehicle oficial que recull al Sr. Benach a la plaça Catalunya per dur-lo al partit del Barça, ha estacionat sense cap problema a la mateixa cantonada. Per cert... els cotxes oficials no es diuen així pq s’han d’utilitzar per a actes oficials de treball? i que no es paguen amb els diners del poble? No entenc que un partit de futbol sigui cap acte oficial o... potser sí ?

Tot apunta a que la raó de fer un obligatori i del tot rutinari sopar de Nadal amb els companys de feina, és del tot justificada per a fer-se una idea del que ens tocarà viure en els propers dies de família. També ens ajudarà a que no enyorem gens ni mica els companys: el pesat de torn, el bocamoll de sempre, el cap prepotent,... una vegada sopats els voldrem oblidar del tot.

Primer triar el lloc. Criteris varis. Sempre guanya, no el més votat com seria lògic en una societat democràtica, si no el criteri del més cridaner, cosa del tot habitual en qualsevol empresa.

I quan arriba el dia, desitjant agafar una grip per no anar-hi, comença el calvari. Cal triar molt be on seure i per això millor córrer a la taula el més ràpid possible. És el pas fonamental per un bon inici de sopar. Clar que sempre et queda la sorpresa de no poder controlar qui tens davant: el xuclador expert, el bevedor compulsiu, el notes brindaire, ... I després... el secret de carregar-se de paciència fins al final i fer-se el soso per no empalmar de copes i seguir amb el suplici !!!