Desconforme

Ja fa algun temps, des de que les fronteres han desaparegut, la nostra societat s'està nodrint de tot tipus de població, estem en una olla barrejada que dona color i salsa a casa nostra. El problema ve quan aquesta salsa se'ns talla amb l'implantació de les màfies d'altres països en el nostre territori.

Centrant-nos en les màfies russes, que fa temps ronden per aquestes terres, em crida molt l'atenció les imatges de les detencions per la policia o els mossos. Quan donen la noticia als medis de comunicació sempre fan un petit historial de com ha anat desenvolupant-se l'investigació i com, de crim a crim, han anat recopilant pistes fins al cap d'amunt de la piràmide mafiosa.

He arribat a la conclusió, després de veure al llarg del temps algunes d'aquestes detencions, que les coses son molt més senzilles del que semblen. Com diuen en totes les pel·lícules de cacos, al lladre se'l captura pels detalls que el delaten.

Les cases d'aquests individus son un exemple clar de mal gust: barroc, daurat, vellut, dobles cortines, catifes a tocar,... Però el que les fa diferents de qualsevol casa horrorosa propietat de delinqüents nacionals és el gust i l'afany avariciós per tenir la quantitat més gran de mobles i objectes coberts amb "pan de oro". Solament cal seguir la pista d'aquests mobles horrorosos, d'aquests objectes que per sort no recomana cap decorador amb cara i ulls, per caçar als capos de la màfia russa en un "plis plas".