Desconforme

Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Això és una vella dita catalana, molt popular al nostre país. Sempre hem pensat que les dites populars són una veritat com un temple i sembla mentida que avui en dia, en pler segle XXI, haguem portat aquesta dita al pur fracàs.

No cal dir que de ases ja no n’hi ha. Aquell animal tant útil pels nostres avis i besavis, que donava prestigi a una casa, que era mostra de prosperitat, a passat a ser un animal en perill d’extinció.

Quasi que podríem dir el mateix dels Joans i Joseps. Pq els pares d’aquesta època volen ser: diferents, originals, moderns,... no sé pas en que pensen al posar nom als seus fills. Volen noms estrangers, noms nobles, noms de pel·lícula, noms de novel·la, noms de cançons, noms d’artistes,... I ara ben poquets són els nens i nenes que porten algun d’aquests dos noms.

L’únic consol que ens queda, als que valorem les tradicions, és que quan aquests noms estiguin quasi perduts, a algun individu que es creurà súper modern, se li ocorrerà recuperar-los del oblit. Allò de que les modes tornen, oi? Respecte als ases, molt em temo que no tindran la mateixa sort !!