POSTRES.- Li pesava, avui, al politiquet, això de les herències. A tothom amb qui parlava li remenava que l’hereu s’ho emporta tot i els altres els cabalers, res de res, i les noies unes escarràs estregades al treball per mantenir a flotació l’hereu. Estava al quid i enfadat,no n’hi passava una. Era igual que al hereu l’ anomenessin Copó que Calze, era molt semblant. Si erets el primer, a fardar i a viure la vida, els demés agafa el xapo i a regar l’hort de l’hereu. Això estava escrivint i amb bastant de fe, com si tingués tota la raó
L’hereu com que no treballava amb el xapo, doncs... Per ell cosa de bastonet a la ma i mocadoret blanc a la butxaqueta de l’americana que fa fi. En altre ordre, que és el que m’interessa, l’hereu és l’alcalde del poble i no em trauran d’aquí. Per això vull entrar en eixa descendència. Estic cansat de ser el cabaler. L’hereu i res més. I millor que el cognom sigui com el primer poblador del mon – segons ens diuen les escriptures – Si, senyor, si. L’ ADAN
I si no puc ser L’ADAN que seria tornar enrere, doncs ho giro del revés i tenim aquest cognom tant apreciat que tothom el vol per ell i la seva descendència, que no és poc. EL NADAL, fotre, que demanar per demanar, demanar bé.
Ja sabeu que va passar per allà a Girona, quan un NADAL, que no era cap dia de festa de guardar, el varen cridar a files per augment de categoria, ho va dir ben clar, jo porto la A, que és la primera vocal i de la paraula As, i dos que en duc i ben visibles, doncs,el que m’ha de succeir, ja es pot preparar, i no amb sopa de lletres, que ha de quedar el penó ben alt. Les vocals seves, i no va de broma, no, que porti la A de As de vocal primera i si pot ser quatre millor que tres.
Doncs,si, fill meu, varen escollir a una persona – la dignitat ja la sabem que la té bona – portava quatre vocals que podien ser consellers si molt agobiats de necessitat estesin. De nom ja anava plena. Dos vocals A i una N,si, home sí, AnA que vol dir que estava disposada a fer a anar el sistema... i de cognom, si el seu antecessor en duia dos, ella dos, pAgAns ...
Doncs, jo si convé aniré al registre i a canviar el que sigui.
Quina fe hi posa. Ja ho dic que quan sàpiguen les seves pretensions, ja, ja... La riota serà descomunal,
Però ell hi deu tenir fe. O ser l’Hereu i no de la ciutat gran, si no que, de moment, d’un poblet més gran que Albarca. Se’n recorda ara del Nadal de les medalles, però ell no està per pilotes i xarxes i raquetes i pantalonet curtes i sueres a dojo, res, des de que de jovenet es va tacar al beure amb porró que aleshores en deien d’una taca i ara ha posat a...: - T’has posat la medalla,- Que no pot tragar això de l’or o la plata o... Sa mare l’atustà amb l’espardenya al cul que encara li cou ara, o sigui que al politiquet no li en parleu de medalles ell una bona vara d’alcalde i a veure venir...
