No tinc paraules

02 Maig, 2006 01:02
Publicat per bego, Escric

El meu pare no vol dir que s’ha mort, diu que ha marxat, que ha tornat al lloc d’on va venir.

El meu pare li va demanar, abans de marxar, que ens ajudi a viure sense ell.

El meu pare s’ha quedat sense un fill, jo m’he quedat sense un germà.

El meu pare, igual que jo i la resta de la meva família, sabem que ningú ens abraçarà mai com ho feia ell. Però també sabem que nosaltres hem aprés a abraçar perquè ell ens va ensenyar.

Tots estem aprenent a viure de nou, perquè viure la mort de prop t’ensenya a viure, a valorar la vida, a valorar l’amor, l’estimació de tots aquells que tenim al voltant i que sense els quals aquests dies haguessin estat molt més difícils.

No tinc paraules per donar les gràcies per tot l’afecte rebut, per agrair el suport dels amics, dels companys, dels coneguts i dels no tan coneguts, de tots aquells que van estimar el meu germà perquè el coneixien, de tots aquells que, tot i que no el coneixien, han sentit igualment la seva mort perquè ens aprecien a nosaltres i han volgut compartir en nostre dolor.

En una societat que de vegades em sembla massa cínica, experiències vitals com aquesta ratifiquen que hi ha molta gent que val la pena....Molta gent amb la que val la pena compartir sentiments, projectes, experiències, amistat, calor veïnal.

A tots vosaltres, gràcies.

5 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Bego.no tengo palabras para describirte lo profundo de tu agradecimiento.gracias por ser así, ojala! todos sintieramos un poquito más, seguro que en nuestra sociedad @gmail.comtodo iria mejor.gracias preciosa

Publicat per Pau 03 Mai 2006, 19:38

Moltes gràcies, Bego, per continuar amb nosaltres.

I moltes gràcies per compartir amb nosaltres els teus sentiments. Cuida't molt, i et continuem esperant en aquest petit racó.

Publicat per Catarrà 02 Mai 2006, 22:54

T'envio un petó perque no sé com expressar-te que ho sento de tot cor.
Gràcies per recordar-nos que les coses més boniques de la vida les trobem en la gent que tenim al nostre voltant.

Publicat per Coia 02 Mai 2006, 22:43

Diuen que de tot se n'aprèn, i trobo que és ben cert. D'aquestes circumstancies doloroses n'he après, veient-te, la manera més sincera i sencera d'afrontar-les sense amagar sentiments i alhora sabent crear l'escalf necessari i la mirada ben alta endavant.

Publicat per Favàritx 02 Mai 2006, 16:28

Bego, els teus missatges els he trobat colpidors. Sento, de tot cor, aquest tràngol que esteu passant tú i la teva família. Vull animar-te, dintre del que sigui possible.

T'envio un petó molt fort. Fins aviat.

Publicat per Jaume Pros 02 Mai 2006, 16:20

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: