09.09.10

LLUITANT PER LA LLIBERTAT

Publicat a General | 19:46

La lluita per la llibertat no es qüestionable, i no s’aturarà, per que la humanitat sempre voldrà conquerir-ne més.    

 A no ser, que tots els ciutadans, siguin respectuosos amb la llibertat dels seus sembla’ns, i obeeixin les regles del joc col·lectiu aprovades lliurement per majoria, pel poble sobirà.  

 

Els ciutadans de qualsevol país del mon, mai acceptaran la llibertat i la pau imposada per la força, per mol poderosos que siguin els que ho intentin. Ells volen evolucionar sense pressions; la seva cultura, amb un retràs considerable respecte als països governats democràticament, vulneren els seus interessos individuals, que defensaran a costa de les seves vides; no volen perdre les tradicions, ells ho veuen com una pèrdua de la llibertat, que coneixen. 

   

Les bandes organitzades de mercenaris, que maten i destrueix, els territoris mes rics del planeta, estan dirigits per poders ocults, que se’n beneficien, acumulant  riqueses sense mida, deixant morir de gana a milions de persones, que tenen els mateixos drets que els opressors. La realitat humana que vivim actualment, no satisfà a molta gent, dels que varem viure un quart de segle de Pau imposada, amb  una llibertat i prosperitat restringida, que no permetia realitzar absolutament res, que no hagués passat per una censura prèvia.    

 

“Una mena de Revolució Global,” va començar el dia 11 de setembre del 2001 (11 S) amb la destrucció de les “Torres Gemelas de Nueva York” i Causant greus danys al Pentàgon a (Washington).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

IMATGES DEL 11S   

Fou el pitjor atac terrorista de l’historia, i justament contra el país més poderós del mon; que avaluades totes les destrosses, i calcula’n provisionalment els milers de morts; el President  dels EEUU. GEORGE BUSH va  anuncia la Primera Guerra del Segle XXI, i assegurà que: “liderarà al mon per aconseguir la victòria, contra el terrorisme, en defensa de la llibertat.” ¿La llibertat com, i de qui ? La OTAN decideix fer costat a les operacions militars de EEUU, si es confirma que els atacs del 11 S, foren dirigits des de l’exterior. 

 VIDEOS DEL 11S  

BUSH  va preparar una ambiciosa operació militar; que desprès de nou anys del seu inici encara dura; i que no s’aturarà, mentre al mon, estigui latent el poder fàctic, que tenen les religions, per desencadenar una sagnant guerra civil a qualsevol país del planeta; provocant l’enfrontament de persones del mateix territori, sempre a causa de la pobresa, les diferencies culturals i econòmiques, que son el caldo de cultiu del caciquisme dictatorial; del fonamentalisme, que incuben enveges, egoismes, i el pitjor de tot, desperten la sensació de poder, a costa del que sigui, secundats per politics i militars corruptes, desconeixedors de l’Ètica, la Dignitat, i la Responsabilitat. 

El lideratge dels EEUU, en defensa de la llibertat, perseguint als terroristes fins als seus amagatalls; vaig intuir, que provocaria   la III Guerra Mundial; començant  per les nacions mes riques, amb les poblacions més pobres.  Serà  com una guerra de guerrilles que apareixeran a qualsevol punt del planeta, on la pobresa ja no podrà   aguanta més, s’aixecaran desesperadament, buscant la llibertat  la pau i la distribució de la riquesa mes equitativa. Amb aquesta idea, l’onze de setembre del 2001, vaig començàr a col·leccionar pàgines de diaris i de periòdics a la meva hemeroteca particular, amb noticies vèliques de tot el mon; algunes vegades apareixen declaracions i noticies retrospectives,  i    comprovo la seva veracitat.

 

 El 17/ 12/ 2001. Les forces armades de EEUU, afirmen que tenen acorralat a Osama Bin Laden, (el suposat autor del atac a les “Torres Gemelas” del 11 S.) ales coves de TORRA-BORA, si es capturat seria condemnat a mort per un tribunal militar de Estats Units. En canvi Anglaterra diu, que si el líder taliban, el capturen les seves tropes no l’extraditarà. ¿per que esta contradicció? 

  El 03/ 02/ 2002.Ningú ha pogut capturar al líder de Al Qaeda. ¿On es Osama Bin Laden?El Departament D’Estat Nord-americà, ofereix una recompensa de 25 Milions de dolars pel su cap. L’home mes buscat del mon, continua essent un misteri sense resoldre.  Alguns fets de la II Guerra Mundial, que van acabar amb la victòria del nord-americans.

  Els científics nord-americans, ja feia temps que investigaven per construir una bomba, tan destructiva, que els permetés, acabar amb la II Guerra Mundial; per liderar el poder econòmic i polític a tot el mon;  d’això fa 65 anys. El 15 de juliol de 1945 al desert de”Nuevo México” es va realitzar la primera explosió atòmica, l’èxit obtingut va superar totes les expectatives que esperaven.

Els EEUU. ja tenien l’arma mes mortífera, del que es tenia coneixement al mon. El President Truman, va disposar com a mida de pressió, per envair el Japó, tirar una bomba atòmica, pensant que això evitaria la mort de molts soldats nord-americans. Però també podria ser, (per la por de ser derrotat pels Japonesos).  Els guanyadors sempre troben justificació per les barbaritats que fan durant els enfrontament amb els perdedors, presentant-los com els culpables de tot plegat.   

A les 9,15 hores del 6 d’agost de1945, l’aviació nord-americana deixava caure la primera bomba atòmica, sobre la ciutat de Hiroshima; l’afecte aconseguit va fer decidir tirar una segona bomba el 9 d’agost a les 3,45 de la matinada, sobre la ciutat de Nagasaki.    Les dues bombes atòmiques, tirades a sobre de les ciutats esmentades; les van deixar completament destruïdes.  

Els morts foren uns 140.000. els ferits greus uns 67.987. Totalment desapareguts uns 13.593. Xifres hipotètiques, segur que les víctimes foren moltes més. 

Quant es va cometre aquesta barbaritat, jo tenia uns 13 anys, i vivia a Flix amb els meus pares a la casa del meu avi matern, Mingo Pena. A la planta baixa teníem el menjador i la cuina (ara d’això sen diu cunya americana).  

La il·luminació era elèctrica, amb un plat de porcellana blanca i una bombeta de 125 V. amb filament de 40 bugies, tenia un  contrapès que a mi hem semblava un cor, para regular la altura desitjada, al centre de la taula de menja; el conductor elèctric era de cordó trenat blanc, subjectat amb uns botons de porcellana clavats per les bigues del sostre, i per el bastiment de la porta, on hi avia la clau del llum, que era una peça rodona amb una creu de porcellana; per encendre el llum es donava mitja volta a la creu.

 

També hi havia un braser, amb un suport de fusta  rodó sense pintar, amb quatre cadires baixes al seu volta’n, i posaven els peus a sobre la fusta prop del braser, per tenir-los calents.

 

Quasi cada día, entre dos quarts de set i les set de la tarda, es reunien al volta’n del braser, el meu avi i dos amics, de confianza, un es deia Baltesà Pagés i l’altre Magí Borràs, els tres eren Republicans perdedors, que lluitaven per la seva supervivència diària, en plena dictadura Franquista.

 

Jo cada dia anava a la llibreria de Pepito del Sereno, a buscar el diari que tenia abonat el meu avi Mingo, les noticies impreses, eren llegides i criticades pels tertulians, mol seriosament, comentant i analitzant els avenços de la II Guerra mundial, i no hi prenia prou atenció, com per recordar el que discutien, perquè això si que ho feien i de vegades mol fort, el que tinc present es que fumaven mol, encenien els cigarrets recent acabats de fer abans d’acabar-se el que estaven assaborint; cargolaven amb les mans el tabac picat de “pataquilla o de pot” en un paper fi, que tenia cola per un costat, l’encenedor, era un tub de metall daurat, al que se introduïa una metxa, que sortia prop de la roda, que rascava la pedra per produí l’espurna que encenia la metxa, es bufava una mica fins formar una brasa, per encendre els cigarro, la metxa de reserva era de color roig i blanc penjava per la part de baix del encenedor i es cargolava,  formant un nus  d’un mig pam de llargada, d’una forma mol típica; al acabà la reunió el fum, formava una boira, des de les bigues del sostre, fins la campana de porcellana del llum de la cuina.    

 

  

Quant els vaig donar el diari, i llegiren la portada amb la noticia dels efectes destructors de les dues bombes Atòmiques, recordo que digueren, que allò era impossible, de fer, que podria ser una falsa propagada, per acollonir als seus adversaris de tot el mon.  

 

Ara penso que amb aquella hipótesis que els va surtir espontàniament, intuïren  el començament de la “Guerra Freda”.  I va ser veritat. Avui 15 d’agost, del 2010, fa 65 anys, els EEUU. aconseguiren que el Japó firmes la capitulació. Donant així per acabada, la II Guerra Mundial. Ara els japonesos, han celebrat l’aniversari de la capitulació, invitant als mandataris de tots els països que es relacionen diplomàticament, i també hi eren els nord-americans. 

El 31 d’agost del 2010 a Berlin, comença la celebració del 20è aniversari de la unificació de les dues alemanyes ( la RFA i la RDA firmaren el tractat d’Unificació).

 

I per arrodonir una mica més, les noticies del mes d’agost, l’actual President nord-americà Obama, posa fi a la guerra de l’Iraq, de W.Bush, Toni Blair i Aznar. Comença’n a replega les seves últimes tropes de combat del país. Assegurant que el Govern  iraquià esta preparat, per mantenir la seguretat dels  seus ciutadans.

 

Una guerra que l’hem finançat entre tots els consumidors de petroli, i els seus derivats. El gener del 2004 el preu del barril de petroli costava 28,83 dòlars. El juny del 2005 ja es pagava a 60.- dòlars el barril, i el agost del 2010 havia pujat a 81,59 dòlars, i no veurem l’abaratiment del bidó de petroli a curt termini; fins que no estiguin amortitzades les guerres mig acabades, del Golf Pèrsic; les que encara duren i les que començaran, en un futur quasi immediat, amb la complicitat dels EEUU, les Nacions Unides, i  la OTAN. 

 

Amb les restringides mentalitats polítiques, que tenen els Presidents dels països mes poderosos del mon, això no pot acaba mes que amb un enfrontament, amb míssils nuclears, entre les nacions que no poden fer front als seus problemes, i s’ho jugaran tot a una sola carta, atacant per sorpresa, a tots els que consideren culpables de les seves desgracies.     

 

Actualment moltes d’aquestes nacions, estan enfrontades pels límits territorials, i altres, en disfressades guerres civils. Nacions que ja disposen d’armes nuclears, que poden utilitzar, si algun Jefe d’Estat, decideix prendre la decisió, que va porta a terme fa 65 anys, el President Truman

 

L’incògnita, de la equació,  d’aquesta improvisada III Guerra Mundial, es - ¿quins seran els guanyadors que podran celebrà l’aniversari de la victòria?. Podria ser que no quedes ningú per assistir-hi.!!

 

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent