02.11.09
BLOC DE L’OCTUBRE
La Realitat es inimaginable. Ho diu Frank Wilcze. Físic Premi Novel 2004 :
Tot el que llegeixo, quant puc, està envaït de ficció en proporcions molt calculades, perenganxa al lector, i la veritat es que l’escriptor que ho aconsegueix, guanya molts diners.
Acabo de llegir a“José Luis Sanpedro” escriptor nascut a Barcelona, però que es un rodamón. Totes les obres seves que he llegit, ho he fet sense pauses , no paro fins a la fi, i mai m’han deixat indiferent.
Ara hem refereixo a “La senda del drago”, (BESTSELLER) que casualment transcorre a l’illa de Tenerife, on Teresina i jo, viatjarem al mes de setembre del 1997.
Es que quasi tot el que nosaltres varem descobrir ho miràvem sense assaborír la realitat del que era. No ens havíem preparat per adelitar-nos amb les meravelles naturals quetrobaríem allí.
Sanpedro, ho aconsegueix ara al 2009.
Nosaltres arribarem a mirar el mil·lenari Drago, mol apropats, en va semblar un arbre únic, però no sabíem que la seva sàvia era vermella com la sang, ni que el seu origen fos herbívora.
Avui mateix espiga’n un diari trobo una publicitat de “NuevaRumasa” que ha adquirit l’hotel de cinc estrelles SEMIRAMIS, on estiguérem hostatjats aquells dies, construït sobre un penya-segat molt negre, del oceà atlàntic, (casualitat però les cosses sonaixí);
La terrassa del’habitació donava cara al mar, i laprimera sorpresa fou que el Sol pel matí mirant al mar, sortia per la dreta, ion vivíem a la Pinedade Vilaseca, la terrassa també donava cara al mar, i el Sol sortia perl’esquerra. El cargol que fa l’aigua al desaigua el lavabo, gira a l’inrevés deles agulles del rellotge, i a la Pineda de Vilaseca gira com les agulles del rellotge; soncosses elementals que s’han de viure.
Amb excursionsprogramades, visitarem tota la illa, les platges son de sorra de diferentscolors, a causa de les erupcions del Teide, des de la negra, amb diferents tonsgrisos fins a la blanca.
Visitarem plantacions de plataners, i al hotel, totes les menjades, eren precedides per un centre de diferents fruites, on els plàtansdestacaven artísticament, i eren mol bons.
Després de tants anys la màgia narrativa de “Sanpedro”,m’ha fet reviure com un infant, les meravellesque varem mirar sense, veure per la presa que portàvem.
Això mateix llegint diferents obres d’escriptors importa’ns, els el hi deu passar a les persones que han viatjat per tot el mon.
Jose Maria Sabaté Pena
