30.10.06

Una “Odissea” de la tercera edat.

Publicat a General | 08:21

Historia d’un jubilat de Ercros, per obtenir la fe de vida que l’hi reclama la “Compañia de Seguros SKANDIA VIDA, S.A., per aconseguir l’abono del seu complement de pensió

Ministeri de Justícia.

Registre Civil de Reus.

Primer dia.

Son les 11 del mati del dia 24 de octubre del 2006, arribo al taulell d’atenció al públic, prenc número de torn i em surt el 14, i en aquell moment estaven crida’n al 77 de la primera centena, així que en tenia 37 per davant.

Ens trobem quatre companys buscant el mateix document, un de la meva edat 74 anys, un 82 i l’altre de 86.

Després de ¾ d’hora d’espera criden el meu torn el 14, m’atén una senyora, li demano el certificat en qüestió, em reclama el DNI, cossa que ja tenia a la ma, confecciona el document, però em diu que torni dema a mig mati a recollir-lo, per que la secretaria no el pot firmar, no hi es al seu despatx, que torni dema a la mateixa hora, jo l’hi dic que no puc venir fins demà passat, el dia 26, tenia visita del metge de capçalera, pel mati

Segon dia.

Son les 10 i ½ del mati, del dia 26 no em cal demanar nombre de torn, la senyoreta que hem rep, diu mol atentament, que la secretaria, no havia, firmat el document per que hi faltava la meva signatura. Hem redacta un document nou, que aquesta vegada signo, i em diu, que fins dema dia 27 a migs mati, no cal que vagi a recollir-lo.

Tercer dia.

Arribo al Registre Civil a tres quarts d’onze, del dia 27, demano de nou el certificat i la senyoreta em diu, que el document està signat, però que no l’hi ha arribat, que torni mes tard,(el temps d’anar a prendre un cafè), l’hi pregunto per l’hora de tancament i em diu que estan fins les dues. Puix si es increïble, però me’n vaig tranquil.

Torno a ¾ de 2, i el guàrdia de la porta em barra el pas, diu que ja no entra ningú mes, es l’hora de plegar, li explico tota la meva odissea, i a la fi entro, aconsegueixo la Fe de Vida, amb la sorpresa que me’n don dos, (així que el del primer dia estava firmat) prenc els dos documents, en poso un al sobre que ja venia amb afranqueix, i el tiro a la bústia de correus, l’altre el tinc a cassa per si algú dubte del que dic..

Si tot el que explico, no m’hagués passat a mi, no m’ho creuria. Realment estem a les primeries del segle XXI ? existeixen els ordinadors ?

El supervivent.

José Maria Sabaté Pena.