Desconforme

Hi ha termes que no es poden lligar, com l’oli i l’aigua, com el cel i la terra, com la lentitud i urgències, com la serietat i el circ, com la puntualitat i Renfe, com els bens necessaris i l’especulació de preus, com el transport públic discriminatori amb els minusvàlids, com ser ultra i voler comprensió, com ser notari i no donar fe, com ser advocat i no saber guardar secrets, com ser capellà i no tenir caritat, com ser monja per pregar per tots i no voler veure a ningú, com ser fidel a tu mateix i voler ser polític, com ser fuster i preferir el xapat, com ser escultor i no gaudir del tacte, com ser sumiller i odiar el vi, com ser cuiner i patir anorexia,...

Jo ho veig igual de contradictori que ser metge i estar en vaga. Que es pressioni a la Seguretat Social, que la patim tots: metges i pacients, fent cas omís dels pacients em sembla del tot irresponsable. Que s’aplacin operacions, visites, proves, exploracions, analítiques,... tot de coses que poden decidir el nostre futur de vida per una vaga, em sembla molt greu. De molta irresponsabilitat. Que els metges diguin que es l’única manera... n’hi ha d’haver una altra. No totes les causes de protesta s’han de basar amb el mateix efecte: vaga. Hi ha pacients que han optat per la medicina privada pq no podien esperar, això qui ho ha de pagar?

Es tracte de juraments. Si els advocats es neguessin a defensar per reclamar algun fet... seria just ? Quin seria el caos del sistema judicial ? Quan duraria el caos? El cas dels metges és igual de dur. Hi ha oficis que no poden considerar-se com els altres, tenen un valor superior, un abast més gran i la pròpia responsabilitat de ser professional hauria de fer pensar en altres formes de protesta que no creessin més caos. No creieu?