Desconforme

Segur que si m’haguessin preguntat de petita: “què vols ser de gran?” I hagués estat del tot sincera... hagués dit: “ladrona de guante blanco” Això que es veu a les pel·lícules de fer robatoris de peces de valor únic: un súper diamant, un quadre important, un gerro insubstituïble, un manuscrit de la biblioteca d’Alexandria, un bon feix de diner negre, un xip prodigiós,... tota aquesta mena de robatoris que comporten aventura, perill, intel·ligència i gens de força bruta.

I fins i tot m’agradaria posar-hi un toc de sofisticació, posar la meva marca, no sé... deixar:
-un guant? ho veig malament pq ja no es porten
-una flor? potser quan s’adonessin del robatori ja estaria mustia
-una llavor? seria una bona idea, però hauria de pensar molt en quina classe de llavor col·locar

Buuuuufffff... !!!! Veieu què us dic? Sols aquest detall ja comporta un munt de detalls, imagineu-vos pensar un pla perfecte per a robar qualsevol de les coses que he anomenat.Però té aquella part d’aventura, allò d’excitant, allò de Robin Hood,... pq no ho faria per afany de diners, jo mentre en tingui per anar vivint ja en tinc prou, és una filosofia de vida.

El que passa és que per a poder fer tot això cal estar una mica introduït al “mundillo” i... no tinc padrins del món dels lladres. Almenys que jo sàpiga !! pq d’algun lloc em deu venir. O per un cop a la vida les dites dels avis no es compleixen i... els testos no s’assemblen a les olles, ni “ de tal palo, tal astilla”? Potser tinc algun besavi bandoler o... banquer, polític,...!!! i amb el pas de temps es perfecciona l’instint. Qui ho sap?

Seguiré somiant i potser en un altre vida arribi a ser-ho. Ja tinc quasi tot el més important, sols em calen uns últims retocs. Potser el meu net...?