El té y los cinco sentidos. Un libro a tener en cuenta
27 Novembre, 2009 08:51
Publicat per bego,
Disfruto
Leo: "El té sabe mejor cuantos más sentidos se utilicen para tormarlo o catarlo, es fácil de comprobar si se utilizan los cinco"....Es una de las frases del libro "El Té y la cocina mediterránea" de (Arola Editors, 2009) David Solé y Paco Lostal. Lo leo para preparar su presentación el lunes, a las 20.00 h en la librería La Capona de Tarragona. Y al leerlo me vienen al memoria momentos muy especiales, en los que mi recuerdo visualiza perfectament la taza en mano, y rememora el aroma y los sonidos del ambiente. Y recreo de nuevo sensaciones cálidas, y aprecio como si me trasladara en el tiempo toda la fuerza del sabor.
Me gusta el té....me gusta el libro....
Això de Luna Nueva...quin fenòmen!
23 Novembre, 2009 23:09
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Que tenen els vampirs que tant ens sedueixen? O millor dit, que tenen que han aconseguit que ma filla de 12 anys estigui enganxada com una mala cosa a una novel.la de 500 pàgines que es diu Crepúsculo i que fa que haguem de barallar cada dia per apagar el llum? No ho hagués dit mai que això dels vampirs fos febre d'adolescents. Ho ha estat fins a tal punt que dissabte passat el fenomen va ser la continuació de llibre esmentat, versió pel.lícula....Luna Nueva. Es veu que a USA ha estat rècord de taquilles en un sol dia i que extranyament s'ha estrenat una setmana més tard que a Espanya...Quines coses.
En fi....què he de dir si jo he vist com a sis vegades el Dràcula de Bram Stoker...De tal pal tal astilla.
De Barrio Sésamo, a Jackson y apto para nostálgicos
07 Novembre, 2009 18:26
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Ya lo dije a princpios de año. El 69 es un año especial. Efemérides, pérdidas....El 2009 es ciertamente un año apto para nostálgicos y perfecto para recuperar de la memoria elementos que nos hacen sonreir mirando al pasado. Esta semana, por ejemplo, recordaba en mi espacio en Facebook que Barrio Sésamo cumple 40 años. Ha sido un apunte altamente comentado y creo que incluso podría convocar,a partir de él, un concursos de "mis personajes favoritos" del programa en cuestión. Yo ya me pronuncié, dos: la Rana Gustavo y el monstruo de las Galletas. Me encantan!!!!!
El segundo elemento de nostalgia de la semana que acaba es "This is it", la película-documental de los ensayos del último espectáculo de Michael Jackson. Acudí en familia y lo cierto es que, a pesar de que el metraje es algo largo para mi gusto, me permitió revivir uno de los momentos más "alucinantes" de mi evolución vital. El día que en aquella tele ochentera vi por primera vez el video de Thriller....Brrrrrrr. Lo recordáis?
Como digo, año y semana para la nostalgia....
Mañana más....o no.
De la reputació digital i altres objectes màgics...
02 Novembre, 2009 00:16
Publicat per bego,
Escric
Situació, la ponent (Trina Milan) agafa l'Ipod des de la tarima i fa una foto a l'auditori. Immediatament la penja i en pocs segons està a disposició de qualsevol persona que des de qualsevol punt del món i a qualsevol hora la vulgui descarregar, veure o enllaçar. "Aquest gest, amb el mòvil, fa dos anys no es podia fer. Fa un any, era difícil fer-ho. I d'aquí un mes es farà de forma diferent". Amb aquesta maniobra, Trina Milan va exemplificar davant una quarantena de dones emprenedores de Tarragona, el poder de les xarxes virtuals avui en dia i que "encara que planifiquis fins a l'infinit, la societat actual, el món, t'obliga a la modificació constant".
La xerrada de Trina Milan fa dies que va tenir lloc a Tarragona, en el marc de la Jornada Àgora per a Directives organitzada pel Departament de Treball de la Generalitat. Carme Sánchez, amiga i directora de la Unitat de Promoció i Desenvolupament de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, m'hi va convidar com a moderadora per segon any consecutiu i he de dir que en vaig gaudir moltíssim i em va servir per apendre i reflexionar sobre un tema que m'apassiona, la reputació digital. He de dir que Trina ho va enfocar d'una forma molt curiosa tot plegat, com si fos un conte, amb un grup humà, una transgressió (problema), un heroï, un camí a recòrrer i, com no podia ser d'una altra manera, un objecte màgic: la pròpia xarxa, que ens porta cap a l'èxit final.
Altres reflexions del que va donar de sí la jornada:
- Hem de buscar en la simpicitat dels nenes la resposta a les preguntes complexes
- La xarxa es retributiva, col.laborativa i cooperativa. Amb una sola acció arribes a molts llocs
- És un camí llarg, i tot evoluciona molt de presa, és un rellotge que ens marca temporalitzacions fora del nostre control
- La reputació digital és molt important i sovint no sabem el que hi ha nostre a la xarxa. Estem a la xarxa encara que no vulguem. Per tant, si no tens controlada la informació que hi ha teva, perds oportunitats
- Per poder analitzar cal recordar la història
- Si no decidim, decidiran per nosaltres
- Les capacitats que ens posibilitat la xarxa 2.0 s'assemblen bastant a les tenen les does per relacionar-se
- No hi ha res fàcil
- No neguis la evidència, utilitza la evidència
- L'escletxa digital és ua qüestió que té a veure amb les possibilitats econòmiques
La jornada també va servir per presentar la Xarxa Virgual de Dones directives i professionals, una eïna que ha nascut fa poc i que té grans possibilitats.
Per cert, sobre la reputació digital, recomano el darrer post de la ponent on diu:
"Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret"