Reflexiones de una periodista sabia
24 Març, 2009 12:33
Publicat per bego,
Escric
Las noticias pasan, los conflictos permanecen. Una frase conocida, recuperada ayer por Rosa Maria Calaf, periodista maestra de periodistas (uno de mis referentes) quien ayer fue entrevistada en Catalunya Ràdio y cuyo currículum incluye ser Doctora Honoris Causa de la Universitat Rovira i Virgili, a cuya investidura tuve el placer de asistir en mayo del año pasado.
En aquel momento me propuse escribir un blog las reflexiones más interesantes del discurso de Calaf, pero se me pasó el tiempo y lo dejé olvidado en el cajón de los “deberes”, que ahora aprovecho y recupero. Creo que vale la pena dejar constancia de algunas de las frases que se dijeron en Paraninf de la URV, porque abren la puerta a reflexiones interesantes sobre el mundo que nos ha toca vivir y sobre el papel del periodismo:
“Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d’Amèrica i principal redactor de la seva declaració d’independència, escrivia que una nació ignorant mai no pot ser lliure. L’objectiu del periodisme és buscar la veritat fins allà on sigui possible. Intentar de comprendre allò diferent, la complexitat. Esforçar-se per ser capaç de transmetre-ho i explicar-ho. Maldar per promoure el canvi a millor i per a tothom.”
“A l’actual món globalitzat, informació no equival a comunicació. La llunyania física s’elimina de forma espectacular, però no pas, en la mateixa mesura, la llunyania cultural i econòmica.”
“Mai la nostra relació amb la realitat ha estat tan sistemàticament mediatitzada, no obstant, encara que la televisió ha abolit les distàncies, no ha sabut, o no ha volgut, reduir les diferències.”
“L’increment del flux de mitjans de comunicació genera més missatges. No obstant, no comporta més comprensió mútua.”
“La major despesa a l’actualitat es fa en disseminar les notícies, no pas en recollir-les. S’inverteix en el hardware, la tecnologia, no pas en el software, els periodistes. Es retalla personal i temps. Cal explicar-ho tot en un minut. Es dóna com a producte final allò que gairebé només és material en brut.”
"Cada cop que posem les nostres diferències davant de les nostres semblances iniciem un procés d’enfrontament. La gent tenim diferents creences, assumpcions, actituds, valors, que porten a interpretar els missatges. S’entén el que es pot o el que es vol"
"Els periodistes no tenim prou amb esforçar-nos en relatar fets amb la major exactitud, sinó que també hem de procurar utilitzar el llenguatge correctament"
"Contar la diversitat és necessari per entendre el món. Però per fer-ho cal temps per a la reflexió, espai per al relat i una empresa interessada en la seva importància i en el valor de la informació internacional"
"No obstant, en els mitjans de tot el món té prioritat la rapidesa i els cròniques s’encongeixen."
"Estem en l’era de l’infoentreteniment. Es presta més atenció a allò banal i frívol que no pas al que és seriós i rellevant. A l’era de la globalització, curiosament, baixa l’interès pel que passa lluny i pel debat dels grans temes."
"Tucídides deia que cal triar entre descansar o ser lliure. En aquest món cada cop més globalitzat i més petit es necessita l’esforç de tothom."
Són reflexions d’una periodista sabia, que a mi m’han fet pensar molt i que espero que us agradin.
Converses....per pensar....
17 Març, 2009 07:54
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Fa tres dies que estem amb la redacció de Sant Jordi de primer d'ESO. La primera, era descriptiva, molt lineal, la segona no tenia massa sentit i la tercera té una certa gràcia imaginativa. Ahir a la nit, amb la casa en silenci i mentre la llegia per encàrrec de ma filla per veure "si està bé", vaig somriure. Escriure bé és quelcom fonamental, des del meu punt de vista, i és en aquest sentit que em sento especialment orgullosa d'ella, perquè, utilitzant el sistema d'avaluació escolar de l'anterior reforma, evoluciona més que favorablement.
Aquest matí, fa uns minuts, mentre li feia la valoració del text, em deia: "Mama, m'ha costat molt fer una història diferent, he hagut de pensar durant molta estona...". I jo he somrigut de nou i li he dit "carinyo....pensar és quelcom que et servirà molt a la vida....costa una mica parar-se a reflexionar, però és el que ens fa crèixer com a persones, un dels elements que ens ajuden sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos, a ser més feliços".
La conversa s'ha acabat amb la frase que sempre apareix quan parlem del cole, dels estudis, del perquè d'esforçar-se tant: "la llibertat es basa en la capacitat de poder triar, i això només ho podràs fer si estudies molt".
En fi....converses quotidianes que em fam somriure...
"Yo no nací con un pan, nací con... !una cacerola!"
05 Març, 2009 21:09
Publicat per bego,
Política municipal
“Dicen que todo el mundo nace con un pan bajo el brazo, yo siempre digo que yo en cambio nací con !una cacerola...¡” Así de resalá, provocando risas en el auditorio, ha abierto la intervención de hoy Araceli Hernández, “una cocinera humilde y sabia” –como reza la contraportada- que con ayuda de toda su familia ha recogido en 142 páginas toda su sapiencia vital en algo que es experta: gastronomía de la buena.
Su historia es la historia de muchas mujeres, y la historia de un barrio; un ejemplo de supervivencia, de superación, de emoción, de honestidad y de amor por los suyos, por los vecinos, por los amigos, en definitiva, por la gente. Así lo ha puesto de manifiesto su hija,
Ramona Valenzuela, durante una presentación entrañable, ante el escenario del mural que había pintado su hija (y nieta de Araceli) para adornar el acto. Y la herencia de Ramona, el libro, es una herencia generosa de una cocina popular, con ingredientes saludables y conocidos, con maneras de hacer fáciles de seguir paso a paso.
Debo decir que hay días, como hoy, en los que me encanta especialmente mi trabajo porque me permite compartir momentos privilegiados e historias que dan sentido a los porqués del día a día.
Ya lo saben...."Las recetas de Araceli", Silva Editorial