De lo verdadero y lo falso, de lo verosímil y lo inverosímil....
25 Febrer, 2009 17:50
Publicat per bego,
Escric
¿Una imagen vale más que mil palabras? ¿Sabemos diferenciar lo verdadero de lo verosímil? Me hago todas estas preguntas a partir del impacto que me produce una de las frases del filósofo de la fotografía, Joan Fontcuberta, en una reciente entrevista hecha por Lluís Amiguet en la Contra de La Vanguardia. Se trata de un aforismo digno de reseñar:
"En nuestra posmodernidad, la distinción pertinente (...) ya no está entre lo verdadero y lo falso, sino entre lo verosímil y lo inverosímil".
Sus palabras me llevan a preguntarme si vivimos en una interpretación permanente de la verdad o, seguramente, en la gestión de mentiras que se presentan como ciertas. Y también si los que reclaman más “autenticidad” son quienes más opacidad vital gestionan. Y si los que se alzan con mayores “máximas verdaderas”, son quienes más vacío acumulan tras sus afirmaciones.
Así mismo, me pregunto qué papel tiene en todo ello el cambio de modelo en nuestras formas de procesar lo que acontece a nuestro alrededor, en cómo la imagen tiene cada vez más importancia en la forma en la que percibimos la realidad, y en cómo la velocidad en interpretar la información que nos llega impide un análisis contextualizado de lo que realmente pasa.
Damos como cierto aquello que nuestro ojo interpreta en una foto estática o en 30 segundos de vídeo en internet. Se ha perdido el contexto, el porqué, el cómo, el cuándo, el dónde...Da igual, procesamos tan rápido que el impacto emocional es lo primero que vale, sin analizar. Y es así donde la premisa de Fontcuberta cobra valor, cada vez más la distinción no está entre lo verdadero y lo falso, sino entre lo verosímil y lo inverosímil.En definitiva, creo que debemos recuperar el valor de lo verdadero frente a lo verosímil. Y debe ser una cuestión de preocupación social. Por ello, aplaudo la iniciativa del Parlamento Europeo de presentar propuestas para formar ciudadanos más críticos, para impulsar que en las escuelas haya nuevas asignaturas sobre educación mediática, sobre comunicación.
De comentaris estúpids, del "Ala Oeste" i d'intercanvi de càstigs
24 Febrer, 2009 00:09
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Píndola primera: Segueixo rebent comentaris estúpids als meus blogs, vull dir estúpids en el sentit literal de la paraula, "necis, faltats d'intel.ligència", i en alguns casos molt desagradables. Ah, oblidava dir que són anònims i que per tant tendeixo a pensar que segurament aquest tipus de comentaris (majoritàriament es posen amb un to molt desagradable amb la llengua que parlo o a la llengua amb la qual escric) tenen una funció social clara, perquè permeten donar sortida a les fustracions de qui els escriu, que sempre es bo per previndre malalties mentals greus. També me sorpren el seguiment que demostren vers la meva persona. Això és un afalagament, vol dir que interesso. La veritat és que no sé ben bé en quin sentit, però resulta evident que qui sigui qui fa aquests comentaris està molt pendent de les meves pases i de les meves paraules. Potser és un admirador secret? jajajaja
Píndola segona: M'he enganxat a la sèrie "El Ala Oeste de la Casa blanca"....el cert és que vaig per la segona temporada, me l'ha deixat una amiga estimada. I una altre amic s'enfotia de mi avui una mica dient que "com és possible que no l'haguessis descobert abans"...He somrigut amb el comentari i he de dir que la sèrie resulta altament interessant i entretinguda, sobretot pels que ens dediquem a la política institucional.
Píndola tercera: Ahir vaig tenir un "pollastre" maternal amb la meva filla petita. El càstic va ser no veure la rúa de lluiment però finalment vaig optar per negociar un intercanvi de càstic. Ella mateixa va buscar una alternativa, res de tele en tota la setmana. Un intercanvi just. Com sempre dic, això de ser mare és un aprenentatge diari!
D'informàtica i de Sant Valentí
11 Febrer, 2009 00:46
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Avui no em funciona el bloc. He escrit tres vegades el mateix article i al final se m'ha esborrat del tot....Buaaaaaaaa
Parlava de Sant Valentí i de la inundació de "vermell" en els dominicals de diumenge pasat. I de la película de Concha Velasco i Toni Leblanc que cada any ens recordava la "lloable" tasca del popular rei de cors celestial. I també de la dicotomía excloient que sempre sorgeix en aquestes dates entre Sant Valentí i Sant Jordi.
En resum, parlava de moltes coses però la informàtica m'ha fet una mala pasada i ara és massa tard per tornar a reescriure.
Us deixo una cançó adient al tema, una d'aquelles que a mi m'enamoren i m'emocionen.