La Rambla
05 Maig, 2006 02:37
Publicat per bego,
Disfruto
La Rambla, brillant, en una nit plujosa, on el silenci envaeix cada racó, on la gent ha desaparegut, és un espectacle impressionant.
És la ciutat buida, la vida està parets enllà, tancada a cada casa....però sents molt intensament que la ciutat és teva en aquell instant i escoltes com les teves passes la van dibuixant amb una traça rítmica i constant. I a cada passa, un pensament.
La Rambla, brillant, en una nit plujosa...
No tinc paraules
02 Maig, 2006 01:02
Publicat per bego,
Escric
El meu pare no vol dir que s’ha mort, diu que ha marxat, que ha tornat al lloc d’on va venir.
El meu pare li va demanar, abans de marxar, que ens ajudi a viure sense ell.
El meu pare s’ha quedat sense un fill, jo m’he quedat sense un germà.
El meu pare, igual que jo i la resta de la meva família, sabem que ningú ens abraçarà mai com ho feia ell. Però també sabem que nosaltres hem aprés a abraçar perquè ell ens va ensenyar.
Tots estem aprenent a viure de nou, perquè viure la mort de prop t’ensenya a viure, a valorar la vida, a valorar l’amor, l’estimació de tots aquells que tenim al voltant i que sense els quals aquests dies haguessin estat molt més difícils.
No tinc paraules per donar les gràcies per tot l’afecte rebut, per agrair el suport dels amics, dels companys, dels coneguts i dels no tan coneguts, de tots aquells que van estimar el meu germà perquè el coneixien, de tots aquells que, tot i que no el coneixien, han sentit igualment la seva mort perquè ens aprecien a nosaltres i han volgut compartir en nostre dolor.
En una societat que de vegades em sembla massa cínica, experiències vitals com aquesta ratifiquen que hi ha molta gent que val la pena....Molta gent amb la que val la pena compartir sentiments, projectes, experiències, amistat, calor veïnal.
A tots vosaltres, gràcies.