La Recepta de la Felicitat

Publicat per aliciav | 4 Mar, 2008

  Doncs ja ho veieu, el xef ens dona els ingredients d’aquesta recepta, la més buscada i mai llegida a la carta de cap restaurant:
  •  Un molt de vida social, amics, família, contacte amb el altres i tot allò que te a veure amb la gent.
  •  Unes dosis de relació de parella satisfactòria.
  •  Una mica d’optimisme i gratitud cap a la vida.
  •  Un xic d’inversió en mantenir-nos actius i fer de ple aquelles coses que ens agraden i se’ns donen bé.
  •  Un polsim d’agradar-se, de tractar-se bé a un mateix i de ser capaç de gaudir de les coses.
  •  Una mida de prendre’s les coses amb calma, ommmm...... relax!!
  •  Una altra miqueta de llibertat, de sentiment de poder escollir, això si, sense passar-se.
  •  Només els suficients diners per a viure.

  ELABORACIÓ: Posar tots aquests ingredients en un recipient que tingui clar que tot depèn de la persona, i fer-se responsable del procés de cocció, en el major grau possible. No deixar de vigilar el foc.

  Així vist, senzill, no?

  També molt interessant l’entrevista que fa l'Eduard Punset a Mihaly Csikszentmihalyi, l’autor de del llibre Fluir, Una Psicologia de la Felicidad, entre altres. M. Csikszentmihalyi, defineix l’estat de flow / fluir, com la capacitat de concentrar l’energia psíquica i l’atenció en plans i objectius de la nostra elecció i que es sent que val la pena realitzar, perquè s’ha decidit aquest tipus de vida, i en conseqüència, es gaudeix cada moment en el que es fa.

  En l’estat de flow la persona es troba completament absorta en una activitat per al seu propi plaer i goig, durant la qual el temps vola i les accions, pensaments i moviments es succeeixen sense pausa. Tot l’esser es troba implicat en l’activitat i la persona fa servir les seves destreses i habilitats, alhora que experimenta una enorme satisfacció.

  No és que siguem feliços mentre fluïm, només després de que hem acabat la tasca tenim temps per mirar enrere, considerar el que ha succeït, i es llavors quan ens veiem inundats de gratitud per la plenitud de l’experiència, és llavors quan podem afirmar que som feliços.

  A la segona part, un fantàstic comentari de Xavier Guix, afirmant que normalment ens preguntem: QUÈ EM FA FELIÇ?, com si la felicitat fos alguna cosa que ens arriba de fora,  però si introduïm el concepte de voluntat en aquesta recerca,  en la qual hi tenim molt a dir nosaltres mateixos, millor preguntar-nos: COM EM FAIG FELIÇ?

 

«Anterior   1 2 3