Música per estimular el cervell

Publicat per aliciav | 21 Gen, 2008

 “Cuando algo suena bien, nos sentimos bien. Desde la antigüedad se atribuye a la música la capacidad de influir sobre las emociones y el bienestar psicofísico. Los científicos hoy lo han confirmado: el estado de ánimo cambia según las notas”

  El fragment pertany a l’article Doctor Music publicat al suplement de La Vanguardia d’aquest dissabte, m’agrada poder llegir-ho perquè sembla que aquelles coses que confirmen els científics, tot i ser coses que tots sabem o intuïm, queden establertes com a veritats creïbles o com a mínim menys exposades a la crítica racional.

  Està comprovat que la música afavoreix la concentració i l’aprenentatge, que actua sobre les nostres emocions però també influeix sobre el cos; a nivell orgànic, s’ha demostrat la influència de la música  sobre la tensió muscular, la respiració, la digestió i el ritme cardíac. Dels diferents paràmetres de la música, el ritme és el que més ens influeix; tot en l’univers és ritme, període i freqüència, des del ritme de les estacions  fins a les freqüències ondulatòries de la llum que ens transmet els colors, passant per la rotació del nostre planeta, tot posseeix de manera intrínseca un ritme, una freqüència, una vibració i el cos i la ment humans no s’escapen d’aquesta realitat.

  L’aspecte rítmic de la música actua sobre nombrosos paràmetres fisiològics. El cor té tendència a seguir el ritme de la música, d’aquesta manera, una música de ritme llarg provocarà un descens  del ritme cardíac, i influirà també sobre la respiració, disminuint i regularitzant el seu ritme. També sabem que els sons d’alta freqüència tenen propietats estimulants i regeneradores sobre l’organisme. Així instruments com  el piano, el violí, la flauta,.. estan recomanats per a revifar la concentració i les facultats intel·lectuals.

  El cervell rep i emet ones o patrons elèctrics d’intensitat i freqüència variable, segons l’activitat que la persona estigui realitzant; aquests patrons són diferents si estem fent un treball intel·lectual, manual, si estem dormint o fent una tasca creativa.

  I en aquest sentit, em sembla molt interessant l’aplicació de la música Hemi-Sync, aquesta conté una combinació de música i sons que activen ones cerebrals en funció de  l’habilitat que vulguem potenciar. Mitjançant els tons emesos es va induint al cervell a entrar en freqüències específiques en les quals és possible realitzar funcions determinades. Es fan servir freqüències que corresponen a les ones alfa i ones theta característiques  d’un estat de gran receptivitat i creativitat, i que faciliten els processos de memòria, reflexió, intuïció; o bé ones beta característiques dels estats de productivitat, concentració i aprenentatge. Aquest tipus de música afavoreix una bona harmonització entre els dos hemisferis cerebrals, i per tant la concentració i l’adquisició de la informació.

 Aqui van unes Ones Alfa, per cert, amb fractal inclòs:

 Si escolteu aquesta música mentre estudieu, treballeu, penseu, decidiu, o us concentreu en algun assumpte important, probablement el vostre cervell respongui amb més celeritat............. i si ho feu, i si ho comproveu,... m’ho podríeu fer saber!

 

Fractals i Patrons de Comportament

Publicat per aliciav | 10 Gen, 2008

 Un fractal és un objecte semi geomètric l’estructura bàsica del qual es repeteix a diferents escales,  amb la particularitat de que pot generar estructures similars en qualsevol escala d’observació.

 Pot semblar un pèl complicat però en realitat és molt fàcil, i mirar el video facilita molt la comprensió.

 

 La natura n’està plena d’objectes fractals, només cal observar els núvols, les muntanyes, o els flocs de neu. Succeeix en el desenvolupament evolutiu de la matèria biològica, que es produeixen salts  qualitatius en les formes biològiques que donen lloc a noves realitats més complexes, com és el cas de les fulles que presenten una morfologia similar a les de les petites branques de les quals formen part que, alhora, presenten una forma similar a la de la branca, que també és similar a la forma de l’arbre, i en canvi, qualitativament no és el mateix una fulla que una branca o que un arbre.

 D’una forma similar, les nostres estructures de pensament i els nostres comportaments, segueixen uns patrons que es repeteixen en diferents nivells, sovint d’una forma  recursiva, i amb repeticions cícliques en diferents escales de les mateixes estructures, és a dir, en diferents moments i tipus de situacions. 

 D'aquesta manera, i aplicable a nosaltres mateixos o a les nostres relacions amb els altres, resulta molt més productiu buscar i  identificar el  patró subjacent, que dedicar-nos a analitzar i analitzar fins a l’infinit, perquè mai arribarem al final, i sempre trobarem més informació.

 Altres formes presents a la natura i que podem extrapolar al funcionament del nostre cervell són les simetries i els espirals, però d’aquestes ja en parlarem un altre dia.

 

Quina és la teva postura deprimida?

Publicat per aliciav | 3 Gen, 2008

  Si vols que això de la depressió et surti bé, la postura és molt important, fantàstic el consell d'en Charlie Brown.

                       peanuts deprimit

  Pots provar a sentir-te deprimit mentre somrius, mentre mires al front, tens el cap amunt, i l’esquena dreta? Una mica difícil, no?

  I a l’inrevés, quina postura adoptes per fer determinades coses com pensar, imaginar, projectar-te al futur o recordar el passat?

  Una mica més seriós, has pensat algun cop com creem els nostres estats i comportaments?

  Per una banda hi participen les nostres representacions internes: el que veiem mentalment i com ho veiem, el que ens diem i escoltem mentalment i com ho fem. 

  Per una altra banda, també hi juga un paper important la nostra fisiologia: la postura, el ritme respiratori, el grau de tensió o relaxació muscular, la bioquímica que generem...

  I en tercer lloc, el més evident,  la nostra conducta: el que diem, el que fem,...

  Els tres aspectes estan estretament relacionats entre ells i s’influeixen mútuament. Per tant, canviant la nostra representació mental, podem modificar la fisiologia i la conducta; i de la mateixa manera, canviant la fisiologia, també podem introduir canvis en les representacions internes i la conducta. 

  Si vols i et ve de gust experimentar, t’animo a fer proves amb tu mateix: observo com em sento, observo quina és la meva postura associada a aquest estat, canvio la postura i a veure què passa.  També pots fer l’exercici invers: em col·loco en una postura determinada i observo quin estat es genera.