COACHING, DESPERTAR EL POTENCIAL INTERIOR I DISSENYAR EL PROPI FUTUR

Publicat per aliciav | 21 Nov, 2007

 

Definir quines qualitats, habilitats i capacitats es necessiten o cal desenvolupar per assolir objectius vitals. Descobrir quin és el potencial propi, guanyar autoconfiança i augmentar la pròpia autonomia. Explorar aquestes qüestions de la ma d’ algú que ens ajudi a realitzar una nova tasca, a millorar el rendiment en la nostra professió, a desenvolupar una nova habilitat o a resoldre un problema. Tot això és el coaching.

La figura del coach va sorgir als anys 80 en l’esport americà per tal de millorar el rendiment dels atletes d’elit, un cop adaptat i millorat, aquest concepte es va estendre al camp empresarial on s’ha demostrat molt eficaç en el desenvolupament dels equips directius. A principis dels 90 es va començar a practicar en l’àmbit personal i avui s’ha convertit en una professió completament nova, diferent del consell, la formació o la consultoria.

La primera pregunta seria, com el definim . “(...)És una relació continuada que ajuda a obtenir resultats extraordinaris en la vida, professió, empresa o negocis de les persones. Mitjançant el procés de coaching, el client aprofundeix en el seu coneixement, augmenta el seu rendiment i millora la seva qualitat de vida.... El coaching accelera l’avanç dels objectius del client, en proporcionar major enfocament i consciència de les seves possibilitats d’elecció. Es pren com a punt de partida situació actual del client i es centra en allò que està disposat a fer per tal d’arribar on li agradaria estar  en el futur....” (The international coach federation, ICF).

A través de les tècniques i processos de coaching, el coach ajuda els seus clients a fer millor allò que ja saben fer, potenciant totes les seves habilitats i descobrint noves possibilitats. La relació que s’estableix entre el client i el coach és confidencial, personal i d’absoluta confiança, en la qual es crea un espai que pertany completament al client. En aquesta relació el coach serveix de llum per clarificar objectius, perspectives, preguntes, opcions i crear plans d’acció. Per tant, acompanya al seu client en l’experiència de l’aprenentatge i l’anima, inspira i motiva a portar els plans a la pràctica.

Quines son doncs les bases del coaching? La primera és que es centra en el que es desitja, en el propi objectiu i en com aconseguir-lo.  En segon lloc,  estimula a conèixer els propis valors i a viure’ls en l’assoliment dels objectius personals. I la tercera base és el qüestionament de les creences limitadores i el reforçament de les positives mitjançant tot un seguit de tasques que proporcionen feedback.

Les habilitats del coaching poden aplicar-se en diferents àrees, que comparteixen els mateixos patrons: establiment d’objectius i valors i construcció d’habilitats pel futur, tenint en compte que no es centra l’atenció en entendre i fixar el passat sinó en comprendre el present i dissenyar el futur.

El coaching personal s’ocupa de la vida del client en totes les seves dimensions: la vida privada, la professió, la salut i les relacions, obrint-se per abastar molts altres aspectes de la seva vida, com la dieta, les relacions de parella i amb els fills o el seu grau de satisfacció amb el treball, la seva carrera o les seves condicions de vida.

Per altra banda, el coaching empresarial atén les persones en l’àmbit laboral en relació amb qüestions professionals, treballant sovint en col·laboració amb directius de la companyia i aplicant-lo en alguns casos a grups. Seria, per exemple, el cas d’un directiu que necessiti clarificar la seva visió i valors juntament amb la missió i el propòsit de la seva empresa, o que algun equip necessiti coaching per a millorar las seva eficàcia.

Lligat amb aquest darrer, el coaching executiu, treballa amb persones que ocupen posicions de lideratge en alguna organització. Sovint l’executiu ocupa una posició solitària, es suposa que té totes les respostes quan els altres acudeixen a ell buscant una guia, que en moltes ocasions no sap exercir.

En definitiva, el coaching constitueix per si mateix una manera de relacionar-se, de dirigir, i per tant de pensar i de ser. Conèixer-se a un mateix, permet iniciar processos de canvi i, en conseqüència, de millora aplicable als àmbits que cadascú triï. El mètode, és un, els objectius, múltiples i diversos.

                                                          Alícia Vallespí

                               Diari méstarragona     dimarts 2 d'octubre 2007

 (Segueix)

«Anterior   1 2 3