Carme Mas

Dignitat! Aquesta ha estat la paraula que ha encapçalat l’editorial de dotze diaris publicats a Catalunya en un gest insòlit en els nostres mitjans de comunicació, tota una lliçó per a la classe política i la ciutadania d’aquest país, i a la qual Ciutadans pel Canvi s’ha adherit.

Sí, dignitat per existir com a poble i lluitar per un millor autogovern. Dignitat per defensar la relació amb Espanya i els seus territoris des del respecte mutu i la solidaritat. Dignitat per ser capaços d’afrontar els reptes de regenerar la nostra democràcia i les nostres institucions.

Perquè... si Catalunya perd, Espanya hi perd. La presumpta mutilació de l’Estatut, una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i referendada pel poble de Catalunya és un escac i mat al nostre sistema democràtic i tots, absolutament tots, en sortirem perjudicats.

No s’hi valen les lamentacions. És temps d’actuar, de tenir la mirada ben alta i donar un pas més enllà de la transició, més enllà de l’estat de les autonomies, el de l’Espanya federal.

Aquest dissabte, a Santa Coloma de Gramenet, Ciutadans pel Canvi celebra la seva 10a Convenció. I ho fa amb una aposta clara de futur, el canvi federal que possibiliti un estat federal plurinacional, amb la necesària reforma constitucional, un Estat en què les competències estiguin en el nivell de govern més adequat per garantir els drets dels ciutadans. 

Respectar identitats i compartir projectes, aquest és el camí que tan decididament va traçar el president Maragall. En paraules seves, “aquesta és la gran aposta per a què l’Espanya del segle XXI segueixi avançant amb totes les garanties per una via democràtica basada en els valors de la igualtat, la diversitat i la llibertat”.   

Enguany la Convenció de CpC, la trobada anual dels socis, sòcies i simpatitzants de l'associació, celebra el seu desè aniversari sota el lema "DEU ANYS DE CANVIS: ARA, PEL CANVI FEDERAL".

El debat de la jornada posarà l’accent en dues qüestions:

• D'una banda, se centrarà en les principals campanyes de l’associació: la ILP Per una llei electoral de Catalunya i, un cop acabada la recollida de signatures d’aquesta, la nostra propera campanya, Via Federal. Tenim la convicció que ambdues contribuiran en gran mesura a la necessària regeneració democràtica.

• De l’altra, debatrem sobre l’actual crisi econòmica i el seu impacte entre els ciutadans i ciutadanes del nostre país, i sobre el procés creixent de desafecció política i de crisi de confiança en les institucions públiques.

Us esperem a tots i a totes i us animem a consultar el programa i document de treball i a dir la vostra al procés participatiu d'aquesta Convenció!

Els diaris: El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa s'han posat d'acord per publicar, en bloc, l'editorial següent:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.


Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Adheriu-vos a la declaració!!!!!!

La Coordinadora de CpC davant dels greus casos descoberts de presumpta utilització fraudulenta de diner públic manifesta:

1.-Tota utilització fraudulenta de diner públic és un atemptat a la democràcia i el fet que ho facin persones electes, a més de ser un fet immoral, ataca els fonaments del sistema democràtic, el que ens hem donat per organitzar de la millor manera possible la nost ra convivència. Hem de ser curosos i exigents per acabar amb qualsevol manca de transparència en la gestió pública, amb el nepotisme  amb els tractes de favor.

2. Fenòmens de corrupció com els que estem vivint aquests dies incrementen enormement la distància entre la política i els ciutadans, augmenten la desafecció i la manca de confiança de la gent en les institucions democràtiques. Des de Ciutadans pel Canvi, com organització que ha apostat per fer de vincle entre la ciutadania i les inst itucions i acostar la polít ica a la gent, volem transmetre dos missatges.

Primer: no tots els polít ics són iguals. En política hi ha molta gent que treballa cada dia, des de les institucions, amb esperit de servei i dedicació i esforç en favor de l'interès general.

Segon i encara més important: la corrupció no és inevitable, no és endèmica a la política. La corrupció té solució. Aquesta solució passa per enfortir la moral cívica del nostre país, però passa sobretot per establir mecanismes com els que aquí proposem, sense ànim de ser exhaustius i que, en qualsevol cas, hauran de ser objecte d'un ulterior aprofundiment tècnic. Mecanismes com ara:

a) Prohibir les donacions de les empreses als partits i a les seves fundacions. En tots dos casos només són acceptables les donacions de persones físiques a títol individual, amb un límit i incloses en un registre públic.

b) Endurir les penes de corrupció i malversació de diners públics al Codi Penal.

c) Resoldre un problema estructural de la nostra democràcia com és el finançament dels ajuntaments, per tal de superar la seva actual dependència de l urbanisme. Cal que els ajuntaments tinguin un finançament públic suficient que eviti la seva excessiva vinculació econòmica amb cap sector privat.

d) En els ajuntaments, millorar la capacitat de control de l oposició en relació a les obres públiques, als contractes públics i a totes aquelles decisions polítiques i processos administratius susceptibles de convertir-se en una causa de relacions il·lícites.

3.-Demanem a tots els partits que facin el màxim esforç per millorar la democràcia interna i el control de les possibles malversacions d'alguns dels seus membres, i que siguin ells mateixos els qui prenguin mesures dins les seves organitzacions quan es trobin dubtes en determinades actuacions. La crisi dels  partits pot obrir la porta als discursos antipartit, al populisme i als missatges demagògics que són una falsa sortida davant de la crisi de desafecció que estem
patint. La solució passa per la regeneració radical dels partits polítics. Es tracta de garantir que l'exercici de l activitat política no vagi mai deslligada de l'honestedat i de la vocació de servei.
En aquest sentit, els partits també haurien d'establir una sèrie de mecanismes interns per garantir la transparència, com ara:

a) Establir un codi intern que garanteixi la transparència en les contractacions que fan els partits polítics.

b) Establir una figura interna, la independència de la qual estigui garantida pelsestatuts del partit, que tingui com a objectiu evitar de manera preventiva l'ús corrupte de les institucions per part dels membres electes del partit respectiu.

4.- Confiem en la democràcia com el millor sistema possible per organitzar la vida política. La confiança amb les institucions s'ha de guanyar amb el treball ben fet, l'austeritat i la transparència de la pròpia gestió. I la ciutadania activa ha d'estar alerta per denunciar no només en privat sinó també públicament les injustícies i les corrupcions. S'ha d'informar a la ciutadania de com poder denunciar de manera més activa, ja sigui davant de l'Oficina Antifrau o de la Fiscalia anticorrupció, tots aquells indicis de comportament il·lícit dels quals té coneixement.

5.- Creiem que tramitar amb agilitat la Llei electoral catalana, amb llistes desbloquejades, mecanismes de rendiment de comptes de les promeses electorals i mecanismes per reflectir l'abstenció en la grandària del Parlament podria permetre millorar la confiança de la ciutadania amb la política i amb el Parlament de Catalunya i el vincle de la ciutadania amb la nostra democràcia.

6- En darrer lloc, constatem que l'actuació de la justícia en els darrers mesos és una prova inapel·lable que el nostre Estat de Dret funciona de manera eficaç i que disposa dels mecanismes suficients per castigar els comportaments il·legals i garantir als nostres ciutadans i ciutadanes que les nostres institucions actuen amb transparència, són transparents i serveixen a l'interès general.