Carme Mas

 (Segueix)

 
En les cambres que ens representen és escassa la deliberació, el debat constructiu, la discussió responsable i argumentada. Sembla que tot s’hi val, especialment des dels escons de l’oposició per contribuir al desgast de qui governa i no tant per exercir el legítim control democràtic de l’aplicació de les polítiques públiques.

 
Deliberar vol dir posar en una balança les diferents alternatives i prendre decisions sobre la millor o la més convenient. Si aquest concepte l’incardinem en la vida democràtica és aleshores quan podrem parlar de democràcia deliberativa, una forma d’arribar a decisions que implica valorar propostes, argumentar-les, justificar-les i arribar a acords i compromisos.

 
¿Són legítims tots els pactes post-electorals? Si legítims entenem possibilitats per la llei, tant a nivell d’Estat com d’autonomies, hem de dir que sí. Però hi ha encara una altra qüestió que només cadascú es pot respondre. ¿Són ètics tots els pactes? ¿Qui marca la frontera ètica? ¿Té alguna cosa a veure la ideologia política amb l’ètica de la política? Certament que hi ha pactes difícils de pair, on conflueixen objectius electorals amb profundes discrepàncies i enfocaments polítics diferents. Però quan hi són, entenc que s’han d’establir sobre unes bases de lleialtat i transparència, no sempre freqüents.

 
La política al servei de la ciutadania o la política al servei dels interessos partidistes, vet aquí la qüestió. I l’entendrem amb un fet lamentable que està vivint aquests dies la ciutadania de Salou. Un pacte electoral PSC, CIU i  RDS va conformar un pacte de govern amb una clara voluntat de canvi en un municipi on des de la seva segregació del municipi no havia conegut més que un alcalde, Esteve Ferran, líder del FUPS. En l’equador de la legislatura, just quan CIU havia d’accedir a l’alcaldia per al darrers dos anys del període electoral, un regidor trànsfuga d’aquesta coalició, juntament amb FUPS, presenta una moció de censura –que afecta directament la seva formació política- per trencar la majoria de l’actual govern municipal i donar el tomb amb unes noves aliances. Això semblaria un dejà vu, perquè els casos de transfuguisme personal són freqüents, si no fos perquè, en aquest cas, és la cúpula de CIU qui avala aquesta actuació.

La ciutadania de Salou està trasbalsada, confosa i indignada. I em pregunto: ¿On està l’ètica d’aquesta actuació política? ¿Quina mena de  tacticisme partidista mou aquesta moció de censura? ¿On queda el paper de la ciutadania? ¿Algú recorda que la democràcia és el govern del poble?

 
En l’horitzó d’una nova llei electoral de Catalunya, la proposta de creació d’una Sindicatura Electoral que, a més de garant de la legalitat dels processos electorals, també ho sigui dels drets electorals de la ciutadania o, el que és el mateix, garant dels drets dels electors, suposa un plantejament que, en la seva essència -¿per què no?, també podrien adoptar els municipis. Transparència i  rendiment de comptes dels compromisos electorals: Res de més sensat i de més complex alhora.