Carme Mas

Les protestes i tancades dels estudiants universitaris el primer trimestre del curs contra el pla de Bolonya contrasten amb la baixa participació dels estudiants de la UB on, emprant un mecanisme de consulta i participació democràtica com és el referèndum, només va registrar una participació del 20% dels estudiants. Encara menor va ser la participació al referèndum de la UPF on només un 4% dels estudiants hi va participar i el 14,34% va participar en l’elecció al rector.

 Aquestes xifres, que han tingut valoracions diverses segons els sectors, són un indicador més de la desconfiança en els mecanismes democràtics. Si en un àmbit tan proper els joves no participen, no ens estranyem que la participació en les conteses electorals registri en els darrers anys índexs que diuen poc de la nostra qualitat democràtica.

On rau la desconfiança? Potser en pensar que un consulta només és una manera de rentar-se la cara aquells que són responsables de les decisions polítiques? Potser com una fórmula per expressar el seu rebuig? Potser per una manca de consciència democràtica?  Potser per uns instruments de participació obsolets?

Segons l’últim Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió, el 49,6% dels enquestats estan poc o gens satisfets amb la democràcia, superant la suma dels que es consideren bastant o molt satisfets (48,8% dels enquestats). De ben segur que espectacles com els de les trames de corrupció i d’espionatge que actualment estan investigant-se en l’àmbit estatal afavoreixen ben poc el restabliment de ponts entre la política i la ciutadania.