Carme Mas

Les veus de la ciutadania, arreu del nostre país, s'han fet sentir aquesta tarda a favor de la pau i els drets humans a Gaza i en la defensa del drets humans.

A Tarragona ens hem aplegat a la Rambla uns centenars de persones en una concentració en què s'ha llegit el manifest i s'han guardat tres minuts de silenci per la situació tan dramàtica que es viu a la franja de Gaza.

ATUREM LA MASSACRE A GAZA

AVUI, 10 de gener,

concentració a les 17h.,

a l’Estàtua dels Despullats (Rambla Nova)

TARRAGONA

 (Segueix)

Gaza viu des de fa anys un estat de permanent genocidi, on la violència engendra violència i són desatesos els processos de diàleg i de pau. Només hi ha hagut tres hores de treva des que es van iniciar els atacs israelians en els darrers dotze dies per donar socors al milió i mig de persones que viuen en aquesta franja mediterrània de quaranta quilòmetres en un autèntic camp de concentració, aïllats, amb escassetat d’aliments, medicines i combustible.

Els reiterats atacs aeris d’Israel, com a potència ocupant, no respecten el dret humanitari que s’estableix en els convenis de Ginebra. Els atacs a pretesos amagatalls terroristes han destruït objectius militars però també han provocat el bombardeig d’una escola de l’ONU o de la universitat de Gaza.

Ni Israel ni Hamas no respecten la resolució d’alto el foc immediat que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat recentment, amb l’abstenció dels EUA. Mentre la ciutadania es manifesta arreu del món, els dirigents polítics emeten febles comunicats de condemna. Em pregunto si el motiu més obscur de la manca d’acords rau en els interessos del comerç mundial d’armament i l’aliança dels darrers anys entre Israel i els Estats Units en què Israel es podria considerar l’estat 51.

Europa és corresponsable d’aquesta situació: perquè és responsable de l'origen del conflicte, fa 50 anys, i perquè ara fa seguidisme dels EUA en la seva política pro-israeliana. Actualment, la UE és el principal soci comercial d’Israel (compra el 70% de les exportacions israelianes) i, si volgués, podria aprofitar aquesta circumstància per exercir una pressió definitiva sobre el govern israelià. Només cal recordar que l'apartheid a Sudàfrica es va acabar en quatre anys gràcies a la pressió dels socis comercials del país. Reclamem, doncs, que la UE assumeixi el paper que li escau com a actor polític internacional.

Barak Obama diu que té clar el que cal fer a Gaza i que es proposa entre les seves prioritats un pla de pau per a l’Orient Mitjà. No ho tindrà fàcil, però s’hauria d’arriscar a impulsar i donar suport a les bases d’un futur Estat Palestí.

Cal esperar que prosperi la proposta d’alto el foc del president egipci Hosni Mubarak, que compta amb l’acord de França i de la Unió Europea i que Israel i Hamas s’asseguin a la mesa de negociacions per acabar amb un conflicte endèmic que només pot tenir fi per la via política i del respecte mutu a les llibertats democràtiques i als drets humans.