A Les Portes D'un Nou Curs
Any rera any, la posada en marxa del curs escolar marca de nou el ritme familiar, social i polític del país.
Què ens augura aquest nou curs? Què portem a la motxilla per superar-lo amb èxit? De ben segur que avui molts dels nostres infants i joves estan preparant la seva rentrée, amb sentiments alhora de pèrdua del temps de lleure i de ganes de retrobar els amics, de mandra per començar altre cop amb els horaris establerts i de curiositat per tot allò que pugui esdevenir-se.
I els nostres polítics? I la societat civil? Què n'espera del nou curs? Què n'hauríem d'esperar tots plegats? De ben segur que el primer que se'ns acut és pensar en el nou finançament, certament, però jo diria que no només. El desplegament del nostre Estatut està en joc, però també ho està la convivència i les relacions amb els pobles d'Espanya, la manera com uns i altres respectem les diferències i siguem capaços de construir junts per progressar tots sense deixar-nos emportar per una escalada de postures intolerants. Ser flexible no vol dir ser dèbil, com tampoc ser fort ha de voler dir ser intransigent.
És hora, doncs, de caminar conjuntament com a país amb la mirada lluny, sense partidismes ni tacticismes, amb l'objectiu compartit de fer del nostre un país més just, més cohesionat, més solidari.
Desitjo que aquest sigui el curs en que Catalunya desplegui amb força el seu Estatut, es doti d'un finançament just que faci possible les politiques socials i que l'educació del nostre país disposi finalment d'una llei pròpia, la Llei d'Educació de Catalunya.
Per seguir reflexionant us convido a llegir l'article LA FRONTERA INTERIOR.