Carme Mas

La presentació per part del Conseller d’Educació, Ernest Maragall, del document de Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya el passat dia 16, la de l’informe sobre  L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la  Fundació Jaume Bofill  i les filtracions dels resultats de l’informe PISA –actualment estan disponibles els del 2003- que es presentaran el proper dimarts han situat en primera plana el debat educatiu a Catalunya.

El diagnòstic, ja només en dades quantitatives, evidencia la necessitat de fer una reflexió profunda sobre l’estat del nostre sistema educatiu i de posar-hi mesures, atès l’important canvi demogràfic i social dels darrers anys. Un cop d’ull a les dades annexes al document del Departament d’Educació. Un creixement progressiu del nombre d’alumnes que ha suposat que sigui de 31.027 més el 2007-2008. ¿Feu comptes de quantes escoles noves ha implicat? 65 centres nous, 43 de primària i 12 de secundària. Una altra dada a tenir en compte, la incorporació d’alumnat estranger, que es xifra en un total de 133.000  aquest curs.

Pel que fa a resultats, encara hi ha un 28% d’alumnes que no obtenen el graduat en educació secundària obligatòria i, dels que l’obtenen, només un 61,5% continua estudis postobligatoris.

La Llei d’Educació de Catalunya és dreça en aquest panorama com un repte i una oportunitat per al país. El seu gran objectiu: equitat i excel·lència, principis bàsics que garanteixen la llibertat, l’esforç i la convivència com a eixos bàsics de la ciutadania catalana. Una i altra, no una en oposició a l’altra. L’equitat entesa com a  igualtat d’oportunitats d’accés i de promoció  i  l'excel·lència com a principi de qualitat del sistema educatiu.

Sota aquests principis, la llei s’estructurarà al voltant de tres eixos bàsics: el centre educatiu, com a unitat bàsica del sistema, que ha de basar-se en tres puntals: autonomia, direcció i avaluació; els docents, com a agents directes de l’educació, amb el reconeixement i suport de la seva tasca, la formació adequada i l’establiment de la carrera professional; i la relació entre escola i família i el seu paper al territori.

Si alguna cosa defineix el Conseller Maragall és la fermesa i la voluntat de tirar endavant aquest projecte. En paraules seves: “Ara tenim la capacitat, la voluntat, les competències i l’estratègia d’avenç que ens calen. Res no ens impedeix aconseguir-ho, tot ens empeny a intentar-ho.”

El futur educatiu de Catalunya està en joc. El debat amb la ciutadania ha començat. Participeu-hi!