S'APAGA UNA VIDA DEDICADA A UNA REVOLUCIÓ SILENCIOSA
Una gran perdua . Un gran merit . Sort que hi ha persones com ell que fan coses que nosaltres mai ens atrevim a fer .
EL TERCER CAMPIONAT D'ESPANYA DE MONTSERRAT
Es el tercar campionat , i el primer com a cadet , ho tenia molt dificil i va plantar cara a les primeres figures estatals. Aquest any va quedar cinquena .
LA FI DELS BLOGS ?
Desprès de quasi cinc anys de no pujar a L’ermita del Remei , aquest any s’han alineat els astres i “vam” pujar al mas de Perot .
Pel mati just un ratet a veure les sardanes i a la Mare de Deu , que semblava que ens esbroncava una mica per no anar mes sovint a veure-la .
Per la Tarda , a les Jotes ens vam trobar amb un munt de compis , entre ells a un dels més antics del meu group de ciber-compis , En Pere Muñoz , que va inaugurar el Blog 11 mesos mes tard que el meu .
Vam reflexionar com sempre de les TIC i em va reconèixer que és resistia a obrir un Feisbuck cosa que em va fer reflexionar . Certament , tinc el meu Blog una mica abandonat , però no és tracta el meu Blog de ser com el de una figura política com Pere, ni històrica com el Blog de Josep Antoni Collazos .
De sempre el meu Blog ha estat un lloc on escric coses que m’agrada compartir , i prou , no pretenc res mes .
Les tendències de la comunicació humana van evolucionant , ahir podíem seguir pel Feisbuk com el viatge de retorn de Joan Ruiz amb l’ave i la velocitat que anava, el constipat de Eva Yam , el mals de Cap de Bego i com estava tot Flixbuck derrotats per L’ermita .
Tot això en un blog es molt mes laboriós i les xarxes socials permeten fer aquest micro-blogs que fan disparar un somriure o saber d’algu que d’altra manera no ho sabries.
Publicar fotos immediatament , o vídeos com Jose Domingo Abello que va publicar les Caramelles de Flix casi quan van acabar de passar per davant de casa seva , compartir links d’adreces que poden ser útils a la gent que coneixes , fer-te membre d’un grup de gent interessats en la mateixa activitat, generar cites i convidar a gent , compartir informació i saber com estan els teus amics i coneguts , fins i tot mostrar l’aparador de la botiga com va fer Lorena fa quatre dies , compartir receptes de cuina ... estaria posant i posant ...
Certament segons Technorati de 133 milions de Blogs creats des de 2002 , sols 7,4 milions han publicat ens els darrers 120 dies i 1,5 en els darrers dies , alguna cosa està passant doncs.
El fet de que els blogs es vagin apagant no vol dir que ho facin els bloggers senzillament la xarxa humana es van fent lloc ja veurem cap a on anem . Moltes figures politiques o del mon de l’espectacle tenen presencia al feisbuk .
El que si és segur és que igual que ja quasi no truquem per telèfon a les cases sinó que ho fem a les persones , ja no mirarem els blogs sino a l’espai que els substituiran .
Ens veiem al feisbuk o flixbuk
DE BARRI A BARRI
De barri a Barri i tiro pq me toca ! (pUBLICAT aL fAnNsIn Revival)
Estava caminant per Tarragona, pujava la costeta del carrer Ramon i Cajal quan sento una senyora “ no tiros l’ossito” , immediatament vaig deduir la procedència geogràfica de la iaia de torn , estava clar que li tocava guàrdia de cotxet , eren les onze del mati d’un dilluns.
Això em va fer reflexionar sobre la meva pròpia procedència ,i sobre que quasi ja no hi a ningú que sigui d’enlloc , ja tenia tema de Blog .
Tant Ester com jo som del Barri , i ja no cal dir gaire cosa mes dins del context de Flix .
Ser del Barri ens donava uns privilegis , i uns inconvenients (pocs val a dir) . Lo principal era que vivíem en un ambient que m’atreviria a dir global , és a dir que teníem de veïns gent de tota la geografia Iberica i que no tenien , la sensació de ser forasters . Tos estàvem barrejats i no hi havia cap problema de convivència , pot ser gent que venia per poc temps que lògicament no es relacionava gaire .
Viure al Barri i tenir jardí , garatge , hort i alguns piscina ens va permetre tenir una infantesa diguem que feliç , sortíem al mati de casa i estàvem tot el dia pel carrer , sols el pito ens feia anar a dinar , podíem anar en bicicleta, per la nit a l’estiu jugar tots al carrer i una mica mes grans arribar fins a les casetes a fer una guerra de terrossos .
Nosaltres mateixos teníem el nostre propi sistema d’evacuació cap a la clínica on el senyor Arenguez ens cosia amb l’atenta mirada del senyor SanJuan , i desprès tots cap a la casa del sinistrat per veure la bronca de la mare , no per haver-se fet mal ... sinó per haver trencat el pantalonet o les bambes ... les úniques bambes (victoria ) que havíem comprat a l’economat al senyor Fortasin per anar a l’ermita .
Total que estaria recordant un munt de pàgines , les fogueres de Sant Antoni , Les festes de Sant Jaume , el Casino , “lo camet” , “la roqueta” , la fonteta , els cireres soferts dels horts ... cosa que procuraré fer en el meu blog .
Total que lo que us volia dir , es que al principi jo quan anava al poble em perdia i feia que el meu sentiment de ser de Flix se’m despertes desprès d’acabar el Cou quan tota la pandilla ens varem escampar .
Fa mes de 20 anys que visc a Sant Pere i Sant Pau , el que ara és el nostre Barri , i he de dir que no ens ha costat gens ser feliços aquí , l’ambient es en una altra escala com al barri de flix , l’únic que ara a casa venen companys/es del insti de ma filla d’orígens tant llunyans com Equador, Colòmbia, Polònia, Romania ,Marroc amb l’única diferència amb els nostres amiguets immigrants de Flix , és que parlen Català .
Pos eso que de Barri a Barri ... i tiro pq me toca .
KEIFAREM -08
MONTSERRAT TERCERA AL PRIMER RANQUING ESTATAL
No hi ha paraules per explicar les sensacions en veure a Juan Antonio Gamito i Enrique Alvaredo , que van venir un sense dinar i l'altre expressament des de Tarragona per ajudar a Montserrat en aquesta competició .
També la sensació de patiment de saber que la Furgoneta del Vital venia de Barcelona del campionat de Catalunya i que seguia la competició per SMS .
Que Peter i Agus van estar mes tard.
Tots em van fer veure que això de ser Judoka ... no és pot explicar en un post . I que ser del Vital menys!
L'endemà Peter i Juan Antonio van quedar tercers i Agus cinqué . De cinc podis que va fer la sel.lecció Catalana , tres eren del Vital , " ahi queda eso " , ja veurem com acaba aquest ranquing per anar a Europa.
En la foto d'Arajudo els tres protagonistes d'aquesta historieta .
I el Podi de menys de 57 Femeni .
D'esquerra a dreta , Anne Cazorla (PV), Ana Llantero (Rioja) , Laura Estrada i Montserrat Sabaté
Sort a Fuengirola
SOBRE LES WI-FI AREA
Ahir vaig anar a dinar amb dos compis molt vinculats amb el mon de la comunicació , una de les moltes coses que van sortir va ser lo de la sincronització del volum d'informació que generaven o necessitaven .
El tema afecta direu, a molt poca gent , i si no s'aclaren ... que no vagin a la era , però això no és la qüestió, el tema està en que si la gent pressiona , o demana serveis a l'administració , o als seus proveïdors , si ha de poder accedir des de qualsevol lloc i des de qualsevol hardware , aqui està la gràcia de tot plegat .
Volem demanar hora al metge , saber quan passa el Bus , on està la Sabateria més propera i si te ofertes , volem saber on está la gent en qui em quedat i que s'està enrederint , i si es perd volem enviar-li un planell , si tenim un accident volem que tot funcioni a la primera ... Volem treure bitllets de tren sense fer cues , i pagar de forma segura i sense passar engoixes .
Tot passa per fer les comunicacions ràpides i gratuïtes . Sobre aquesta plataforma es poden posar solucions que desvinculin les persones de les maquines , que les nostres fotos, texts, pressupostos, mails, adreces preferides , musica ... estigui disponible, accessible i les vegi qui les ha de veure , que la confidencialitat sigui fàcil de parametritzar i que la seguretat estigui garàntida amb solucions que podrien ser biomètriques, DNI digitals ....
Tot això ja existeix , sols falta imaginació per a fer aplicacions, portals, webs pràctics que facin que desaparegui la fractura digital .
Imaginació al Poder ! (qui ho va dir això ? )
REFLEXIÓ TORNANT ...
Surto de la primera rotonda des de l’estació del camp de Tarragona , son les 6:40 del mati i acabo de deixar a Montserrat camí de Madrid . Els meus pensaments es tiren enrere quan a l’estació de Flix pujàvem al Caspe una colla de gent que ens pensàvem ... ves a saber que .
Ara quasi 30 anys mes des de que marxàvem amb les “fiambreres “ i la poquíssima roba que teníem , veig estudiants de Flix que ja tenen el cul pelat d’anar per Europa i fins i tot gent que està a Amèrica o a la Xina . Potser no poden tornar a Flix cada divendres però el tenen pressent i tenen el mateix orgull de ser-ho.
Els nostres fills amb encara no 14 anys van a Madrid , Barcelona, Murcia ,País basc, Pontevedra, Extremadura ... igual que nosaltres anàvem a Reus , Tarragona , Lleida i Barcelona als 18 .
Els estudiants de Flix que estic coneixent i seguint per feisbuc , al perfil de Marià i deduint els cognoms , estan escampats per un munt de llocs i ensenyant les fotos de les universitats on son i les amistats internacionals que fan . No s’aconformen en ser llicenciats , molts ja estan fent el doctorat .
Nosaltres coneixíem gent de Falset, Marçà, Mora , Ascó, Garcia , Vendrell, Amposta ... i els estudiants d’ara coneixen gent de tot el mon .
Sens dubte que de Flix la gent surt cada cop mes ben preparada , que dels primers estudiants que van anar a les diferents “Universidad Laboral “ fins als que poden gaudir de plans Erasmus hi ha un gran camí recorregut per pares ,mares i professors que s’han fotut un fart de treballar per a que això sigui possible .
Tant de bo que el camí de tornada del nostre poble sigui aviat igual d’ample que el camí de sortida .
Mentre tenim els Hospitals, Organismes Públics de l’estat i de la nació , Universitats, Ajuntaments, comissaries ... plens de Flixancos . I lo tipic ... de Flix ets ? ... jo conec a ...
Com no han de conèixer a algú de Flix , si estem per tot arreu .
MONTSERRAT PLATA EN EL CIUDAD DE TOTANA
Montserrat aquest darrer i llarg cap de setmana ha esta concentrada amb la selecció estatal de Judo al CAR de Vela de Los Alcazares (Murcia), on ha participat en el III Torneo Internacional de Judo Ciudad de Totana,
Va aconseguir la plata en perdre a la final amb la Riojana Ana Llanteros . Us deixo foto del primer podi amb la selecció estatal .
fotos de la concentració
IMAGINAR ÉS UNA BONA NOTICIA !
El titular del Diari de Tarragona d'avui dia 9.
Un GPS para los enfermos mentales
La noticia no té cap interes tècnologic , tothom ja sab que és un GPS i cada cop la gent el fa servir mes.
La noticia explica el SIMAP , el periodista ha fet servir el post de la Creu Roja casi lletra per lletra , en fin , com us deia la noticia no és la tecnologica , lo important és que hi ha algu que fa servir la tecnologia , m'explico , a part de localitzar persones amb problemes de salut , aquest sitema també pot servir per a conneixer on està l'autobus o el tren que estas esperant ,i si et dona temps de fer una altra cosa , saber on està el comerç que s'ajusta a lo que estas cercant , i com arribar-hi .
Els ciutadans poden comunicar incidències donant la posició exacta , problemes amb mobiliari urbà , lloc exacte d'un accident , m'explico, si tens un telefon amb gps , i la senyal és prou bona (cosa que donaria per un altre post) , pots comunicar amb el 112 donant exactament la posicio, això facilitaria les coses en moments de molta tensió .
Para que mes ho farieu servir vosaltres ?
En fi la tecnologia ja hi és , el que falta és imaginació per a fer-la útil .
Salut
REFLEXIÓ SOBRE LA XARXA HUMANA !
En els anys 90 , quan això de la “ Internet” era un embrió , al menys aquí al nostre país , i connectàvem amb compis d'Amposta i podíem enviar-nos fitxers de manera mes o menys “segura” , i encara no sabíem ven be que era un correu electrònic , esperàvem els circuits d'alta velocitat , les pantalles planes , les càmeres digitals per a poder compartir amb qui volíem tot lo que ens passava.
.
Vaig anar recollint una llista de compis que cada cop es va anar fent mes gran , gent a la que senzillament els hi enviava acudits, o fotos, o adreces . Fins hi tot Joan Ramon va fer la Colla a la pagina de Flix .
La connexió amb la gent durant aquest 18 anys primer via e_mail, i després amb el Blog , els google group i ara amb el Facebook , ha estat fluida , no he perdut contacte , lògicament amb qui ha volgut mantenir-lo .
Avui amb Eva he tingut una conversació que m'ha fet reflexionar , m'ha dit ... que havia agregat a gent que no em coneix , el tema ha estat al reves, la gent que no em coneix ha acceptat la meva petició , però el tema no es aquest , el tema és que jo si els conec , i que el darrer cop que els vaig veure tenien 10 anyets , alguns com Eva sols s'en recorden de mi per fotos de casa seva , però d'altres , uns que els hi vaig fer repas a l'estiu i d'altres que els vaig veure creixer al carrer , o que vaig treballar a la XILF de cambrer amb el seu pare , ara tindran , o mes ben dit tindrem la ocasió de tornar a tirar una via entre les persones . Saber com van les obres de casa seva, si algu està esperant un nen i que sent , fins i tot que estas fent per sopar .
Es tracta d'això , de res mes , el facebook és una bona solució no sols per a comunicar-nos sinó per a reviure histories i tirar un cordo umbilical amb els nostres orígens . Busqueu àntics companys de pis, parleu amb la filla de L'antic company de feina que està estudiant a Barcelona , o a l'extranger ...
"Nos vemos en el camino " Ja sabeu on soc compis .
MONTSERRAT PLATA EN EL CIUDAD DE AVILÉS
El darrer cap de setmana , una delegació del Vital esport amb esportistes de Sant Pere i Sant Pau i del Club de Judo Hospitalet de l'infant , ens varem desplaçar a la ciutat d'Aviles per disputar el "torneo ciudad de Aviles de Judo 2008 "
us deixo aquesta foto que espero que us agradi .
Sabaté vs Palacios .
BLOG de Ramon Sabaté i Guasch KEIFAREM
