Afotuz

Com passa el temps eh?

Us volia posar un set de fotos del viatge d'enguany, però he caigut que no havia penjat encara les del viatge al Japó de 2009.
Així doncs, mentre potser en penjo alguna més de Madagascar, podeu veure les del periple Japonès.

Quan vam estar al Japó vaig quedar a cuadres quan per Tokio veiem passar unes furgonetes emetent música i amb unes cares molt peculiars pintades a l'engrós a la part de la caixa.

Vam deduïr que es tractava d'alguna mena de publicitat d'un grup de música (us imagineu una furgo amb la cara de David Bisbal amb el seu darrer hit a tot volum tombant per Barcelona a les 7 de la tarda?), i el fet es que hem va agradar el que escoltava, una barreja de punk/hardcore/ska no novedosa però interessant...

Un dia o dos després en una botiga de discs vaig veure que tenien posat un DVD d'un concert en directe del grup, i vaig anar inmediatament a buscar el CD. Veient que costava l'equivalent a 36 ebres (la edició senzilla) ho vaig deixar estar i vaig pensar que ja ho buscaria quan tornés a casa...

Pero clar, com busques un grup que no saps com es diu (el nom apareixia en grafia japonesa ) i del que només recordes una carota?

Vaig buscar a toplists i pàgines de música japonesa i res!, al final ho vaig deixar còrrer...

Però qui la segueix l'aconsegueix, i al cap d'un parell de mesos, tornant a buscar una mica vaig tenir més sort, i vaig donar amb un vídeo a youtube, i a partir d'ell de la història tan peculiar de SENDAI KAMOTSU (仙台貨物) -veieu el clip, per amor de Déu...-

Quina alegria vaig tenir, vaig devorar tots els clips relacionats, baixar el que vaig tobar,  i mirar la historia del grup, per quedar encara més al·lucinat...

Resulta que Sendai Kamotsu (que es declara amic dels gais, i actualment es troba sense activitat per bancarrota) és el segon grup de uns xics japonesos que es diuen Nightmare(ナイトメア) i que fan una mena de Metal/Rock/Gòtic que sembla que se li diu Visual Kei (tot i que no estic segur que es refereixi més a les pintes que porten), que tampoc esta malament, però que es diametralment oposat (musical i estèticament) al que heu vist.
Aquí us poso una foto i un clip ( SI, el que canta és el mateix ... SI la resta son els mateixos )

Hem sembla collonut el que han fet aquesta gent, separar tan clarament aquestes dues vessants sense problemes (hi ha molts músics que tenen varis grups, però una cosa similar en aquesta ja no sé, eh?), tenir la capacitat de ser tan finolis i misteriosos quan toca, i quan no, enriure's d'ells mateixos i passar-s'ho bomba fent el ganso és una cosa que m'encanta, i de la que potser molts haurien/hauriem d'apendre. I des d'aquest allunyat país els hi dic en aquests paios "Ole tus huevos!!" ...

VISCA SENDAI KAMOTSU!

Al Japó hi ha moltes coses en abundancia, i avui us en poso 2 mostres.

La primera foto és del conjunt de temples que duu per nom Fushimi Inari. Es troba a les afores de Kyoto, a uns 10 minut amb rodalies, i es una fantàstica opció per anar-hi a passar una tarda, us servirà de relax del relatiu estres templari de Kyoto, i disfrutareu veient com la llum s'escola entre les escletxes dels seus camins enmarcats per milers de Toris i contemplant una panoràmica formidable de la ciutat.

 Altra cosa que hi ha pertot, son peixos, peixos molt grans i de molts colors, en tot llac, bassa i on sigui te'ls trobes, i et troben, perque a la que veuen una persona venen en massa a veure si els dones alguna cosa per endrapar. Així estan ells!!

Doncs si, dema a la matinada ja tirem cap a l aeroport per arribar a la tarda a BCN -Qui deia que es tardava molt?-.

Avui no tenim gaire cosa planejada, aixi que anirem a tombar una mica i a passar el dia, de fet, ara son mes de les 10 i encara estem al hostel, quan per exemple ahir en sortiem a les 5.

I parlant de ahir, dia completo, vam anar al mercat del peix, que es impressionant, quin redemunt de gent treballant, carretilles que si no t apartes  et maten, i quin munt de peix!!

Vam estar-hi tombant, veient amb quina parsimonia i paciencia esquarteren les tonyines, com encara belluguen els crustacis, i la quantitat de coses rares que pesquen per aqui, hi havia uns musclos mes grans que la meva ma.
La Paula pobre va sortir traumada perque vamveure com un paio agarrava els peixos vius de una peixera i els anava trinxant alla mateix mentre el peix bellugava, es va quedar estorada...

Despres, corrents a agafar el bus cap a Kawachikogo, on vam tenir la sort de poder veure durant tot el dia el mont Fuji, que es impressionant. Ja tenia neu a dalt, possiblement de quan va ploure a comensament de setmana, i la veritat es que es imponent, ja que tot i que no es molt alt, no hi ha altres pics que el tapin ni estiguin a la vora, i a sobre te una forma conica casi perfecta, es alucinant.
A mes a mes, les ansiades fulles de tardor, que ens han estat temptant a Koyasan i Nikko, aqui si que estaven a full equip, vam estar flipant colorins durant tot el dia, i tenim com a 100 fotos entre volca i fulles, un avorriment XD.

Vam tornar, i com que no teniem idea de visitar el districte electronic de Akihabara, vam fer un tastet de botigues a devant mateix de la estacio de busos, on hi ha una molt coneguda, i vam flipar tambe amb els venedors que fotien uns crits com si venguessin calces al mercadillo, i amb els artilugis de tota mena que feien babejar, pero vaja, no hi vam estar massa estona per a no tenir massa temptacio.

I bueno, ja esta, suposo que quan tornem a actualitzar ja sera des de casa, explicant una mica el darrer dia i algunes altres coses que hem anat veient. Salut

Paula i Dani

Bueno xics, aixo de donar la pallissa per internet ja s acaba ...

Ahir vam anar a Nikko, un lloc amb uns temples i un bosc molt maco,  tot i que estaba a mes de 2 hores de Tokio, en tornar vam anar a fer un tomet  i cap a casa falta gent, que estavem cansaillos.

Avui ens hem llevat tardet pel normal (cap a les 9), i hem anat al temple de Meiji i a Harakuju, als jardins del palau imperial, i a fer　un tomb sense pluja per Sinjuku, que encara el teniem pendent. Hi hem vist uns nois molt arreglats i amb el pel crepat, la darrera moda  masculina japonesa, juntament amb els bolsos de dona (portats per homes, si), els puticlubs japonesos, i un enorme plet deudon que ara hem surt per les orelles...

Dema fem la penultima animalada, i ens aixequem a les 4 i pico per anar al mercat de peix, i encabat al bus per anar al fuji, a veure si tenim sort i el veiem!! 

Dani-No se si es que ja a Osaka ens vam preparar una mica o que l hem deixat per al final, pero Tokio no es per a tant, tu...

Paula-A mi m agrada pero trobo que per tot arreu hi ha guiris i gent que correr...  basicament es ub gran centre comercial...val mes la pena anar als carrers i zones menys anomenades al planol que et donen.

Avui per sort no ens ha plogut -ha fet un sol espatarrant i una calor xafugosa-, i hem anat a Asakusa on hem vist els temples, i despres cap a Ueno, a veure un mercadet i a fer un tomb pel parc. Per rematar hem passat pel palau imperial, pero no hem pogut entrar al jardi per uns pocs minuts -a l hora de tancar son encara mes puntuals que els espanyols-, aixi que hem tirat caminant -cal estalviar, que la visa treu foc- cap a Ginza, on hem anat a flipar una mica al edifici Sony -he vist una camara per a posar-se a plorar de maca, encara no esta ni al mercat- i a flipar encara mes amb les botigotes de senyoritus que hi ha per alla, plenes d empleats, i disseny pero sense casi ningu dins, ni preus a la vista, no sigui que espantin els pocs incauts que deuen entrar XD.

Quan ens hem atipat de bonicor, hem tornat cap a Asakusa -on residim- i hem anat a un fast-food de tempura i apa, de retorn a la llar hostelil, on hem comprat el bus per anar divendres a Kawarakuchigo, a veure el Fuji si deu vol. Dema fem excursio a Nikko, ja us explicarem...

Paula i Dani

Despres de passar dos dies a Osaka, on vam poder descansar una mica, fer la bugada i veure Himeji, el barri de Dotombori i pujar al Humeda sky building avui hem sortit cap a Tokio de bon mati.

La idea era passar per la zona del peu del mont Fuji, per a poder fer un tomb per algun dels llacs i amb una mica de sort poder-li tirar la foto a la muntanya, pero ahir vam mirar el tema dels trens i en teniem com per a 6 hores, aixi que de moment ho vam descartar, potser si fa bon temps ens hi arribem un dia...

A mes del imprevist, avui ha estat plovent tot el dia i tot i que hem arribat a les 11 al hostel, no hem pogut fer casi res, ja que no es podia sortir a tombar al carrer de com plovia.
Podem dir que hem estat a Shinjuku i a Shibuya, pero basicament a les seves estacions de tren i als centres comercials que hi ha. A Shinjuku ni hem pogut sortir al carrer, pero a Shibuya, quan anavem a marxar hem vist que havia parat una mica i hem anat a fer un tomb pels volts de la estacio, a fer-nos la foto amb el gosset, a passar pel mitic pas de zebra -creiem que era aquest, vaja- i a veure els love hotels i alguna botiga de preus prohibitius.

Ara mirem el temps i veiem que dema potser tambe plou, aixi que estem pel desanimadillus, pero vaja, algo farem, no cal patir...

Ja us anirem explicant. Salut!

Paula i Dani