Afotuz

Quan vam estar al Japó vaig quedar a cuadres quan per Tokio veiem passar unes furgonetes emetent música i amb unes cares molt peculiars pintades a l'engrós a la part de la caixa.

Vam deduïr que es tractava d'alguna mena de publicitat d'un grup de música (us imagineu una furgo amb la cara de David Bisbal amb el seu darrer hit a tot volum tombant per Barcelona a les 7 de la tarda?), i el fet es que hem va agradar el que escoltava, una barreja de punk/hardcore/ska no novedosa però interessant...

Un dia o dos després en una botiga de discs vaig veure que tenien posat un DVD d'un concert en directe del grup, i vaig anar inmediatament a buscar el CD. Veient que costava l'equivalent a 36 ebres (la edició senzilla) ho vaig deixar estar i vaig pensar que ja ho buscaria quan tornés a casa...

Pero clar, com busques un grup que no saps com es diu (el nom apareixia en grafia japonesa ) i del que només recordes una carota?

Vaig buscar a toplists i pàgines de música japonesa i res!, al final ho vaig deixar còrrer...

Però qui la segueix l'aconsegueix, i al cap d'un parell de mesos, tornant a buscar una mica vaig tenir més sort, i vaig donar amb un vídeo a youtube, i a partir d'ell de la història tan peculiar de SENDAI KAMOTSU (仙台貨物) -veieu el clip, per amor de Déu...-

Quina alegria vaig tenir, vaig devorar tots els clips relacionats, baixar el que vaig tobar,  i mirar la historia del grup, per quedar encara més al·lucinat...

Resulta que Sendai Kamotsu (que es declara amic dels gais, i actualment es troba sense activitat per bancarrota) és el segon grup de uns xics japonesos que es diuen Nightmare(ナイトメア) i que fan una mena de Metal/Rock/Gòtic que sembla que se li diu Visual Kei (tot i que no estic segur que es refereixi més a les pintes que porten), que tampoc esta malament, però que es diametralment oposat (musical i estèticament) al que heu vist.
Aquí us poso una foto i un clip ( SI, el que canta és el mateix ... SI la resta son els mateixos )

Hem sembla collonut el que han fet aquesta gent, separar tan clarament aquestes dues vessants sense problemes (hi ha molts músics que tenen varis grups, però una cosa similar en aquesta ja no sé, eh?), tenir la capacitat de ser tan finolis i misteriosos quan toca, i quan no, enriure's d'ells mateixos i passar-s'ho bomba fent el ganso és una cosa que m'encanta, i de la que potser molts haurien/hauriem d'apendre. I des d'aquest allunyat país els hi dic en aquests paios "Ole tus huevos!!" ...

VISCA SENDAI KAMOTSU!