Afotuz

ahir a la tarda-vespre vam arribar a l`hostal Kaoshan Beppu.　Ｖａｍ　ｆｅｒ　ｕｎ　ｔｏｍｂ　ｐｅｒ　ｌａ　ｃｉｕｔａｔ　ｄｅ　Ｂｅｐｐｕ，　ｐｅｒｏ　ｅｓｔａｖａ　ｔｏｔ　ｔａｎｃａｔ　ｉ　ｂａｓｔａｎｔ　ｍｏｒｔ．．．ｐｅｒ　ｌｏ　ｑｕｅ　ｖａｍ　ｓｏｐａｒ　ａｖｉａｔ　ａ　ｕｎ　ｒｅｓｔａｕｒａｎｔ　ｔｉｐｏ　ｔａｐｅｓ　ｑｕｅ　ｅｎｓ　ｖａ　ｒｅｃｏｍｅｎａｒ　ｅｌ　ｓｉｍｐａｔｉｃ　ｎｏｉ　ｄｅｌ　Ｋａｏｓｈａｎ　ｉ　ｖａｍ　ａｎａｒ　ａ　ｄｏｒｍｉｒ　ｊａ　ｑｕｅ　ａｖｕｉ　ｅｎｓ　ｈｅｍ　ａｉｘｅｃａｔ　ａｖｉａｔ　（ｃｏｍｏ　ｎｏ）　ａ　ｆｉ　ｉ　ｅｆｅｃｔｅ　ｄ‘ａｎａｒ　ａ　ｂａｎｙａｒ-ｎｏｓ　ａ　ｕｎｓ　ｏｎｓｅｎｓ　ｓｅｃｒｅｔｓ　ａｌ　ｍｉｇ　ｄｅ　ｌａ　ｎａｔｕｒａ．　Ｑｕａｎ　ｈｅｍ　ａｒｒｉｂａｔ　（ｄｅｓｐｒｅｓ　ｄｅ　ｃａｍｉｎａｒ　ｕｎａ　ｈｏｒｅｔａ）　ｒｅｓｕｌｔａ　ｑｕｅ　ｅｓｔａｖａ　ａｌ　ｍｉｇ　ｄｅ　ｔｏｔ　ｅｌ　ｓｏｌａｎｏ　ｉ　ａ　ｍｅｓ　ｍｅｓ　ｆｏｔｉａ　ｕｎａ　ｐｕｄｏｒ　ａ　ｓｏｆｒｅ　ｑｕｅ　ｎｏ　ｅｓ　ｐｏｄｉａ　ａｇｕａｎｔａｒ　（ｐｅｒｑｕｅ　ｕｓ　ｅｎ　ｆｅｕ　ｕｎａ　ｉｄｅａ，　ｅｓ　ｃｏｍ　ｅｌｓ　ｏｕｓ　ｐｏｄｒｉｔｓ）．　Ｈｅｍ　ｄｅｃｉｄｉｔ　ａｎａｒ　ａ　ｕｎａ　ａｌｔｒａ　ｎｏ　ｔａｎ　ｓｅｃｒｅｔａ　ｉ　ｑｕｅ　ｅｓｔａ　ｅｎｍｉｇ　ｄｅｌｓ　ａｒｂｒｅｓ，　ｊａ　ｑｕｅ　ａｍｂ　ｌａ　ｃａｌｏｒ　ｑｕｅ　ｆａ　ｎｏ　ｖｅ　ｇａｉｒｅ　ｄｅ　ｇｕｓｔ　ｆｒｅｇｉｒ-ｓｅ　ａｍｂ　ａｉｇｕａ　ｃａｌｅｎｔａ．．．ｄｏｎｃｓ　ｂｅ，　ｑｕａｎ　ｅｓｔａｖｅｍ　ａ　ｐｕｎｔ　ｄ‘ａｒｒｉｂａｒ　ｒｅｓｕｌｔａ　ｑｕｅ　ｕｎ　ｓｉｍｐａｔｉｃ　ｓｅｎｙｏｒ　ｈａ　ｄｅｃｉｄｉｔ　ｑｕｅ　ｅｎｓ　ｐｏｒｔａｖａ　ａｍｂ　ｅｌ　ｓｅｕ　ｃｏｔｘｅ　ｉ　ａ　ｍｅｓ　ａ　ｍｅｓ　ｓ‘ｈｉ　ｑｕｅｄａｖａ　ｅｌｌ　ｔａｍｂｅ　（ｓ‘ｈａ　ｄｅ　ｄｉｒ　ｑｕｅ　ａｌｌａ　ｌａ　ｇｅｎｔ　ｅｓ　ｂａｎｙａ　ａｍｂ　ｂｏｌｅｓ）ｐｅｒ　ｌａ　ｑｕａｌ　ｃｏｓａ　ｍ‘ｈｅ　ｆｅｔ　ｆｏｔｒｅ　ｉ　ｎｏ　ｍ‘ｈｉ　ｈｅ　ｂａｎｙａｔ，　ｐｅｒｏ　ｅｌ　Ｄａｎｉ　ｓｉ．．．ｒｅｓｕｌｔａ　ｑｕｅ　ａｑｕｅｌｌ　ｐａｉｏ　ｆｏｔｉａ　ｕｎａ　ｍｉｃａ　ｄｅ　ｍａｎｉａ　ｉ　ｎｏ　ｅｍ　ｆｅｉａ　ｃａｐ　ｇｒａｃｉａ　ｄｅｓｐｉｌｏｔａｍ　ａｌ　ｓｅｕ　ｄａｖａｎｔ．．．ｎｏ　ｐａｒａｖａ　ｄ‘ｉｎｓｉｓｔｉｒ　ｅｌ　ｔｉｏ．．．ａｌ　ｆｉｎａｌ　ｈｅｍ　ｆｏｔｕｔ　ｅｌ　ｃａｍｐ　ｄｅ　ｔｏｒｎａｄａ　ａ　ｌ‘ｅｓｔａｃｉｏ．．．

Ａ　ｌａ　ｔａｒｄａ　ｈｅｍ　ａｇａｆａｔ　ｅｌ　ｔｒｅｎ　（ｇｒａｔｉｘ）　ｉ　ｈｅｍ　ａｎａｔ　ａ　Ｕｓｕｋｉ　ｐｅｒ　ｉｎｔｅｎｔａｒ　ｖｅｕｒｅ　ｌｅｓ　ｒｅｓｔｅｓ　ｄｅ　ｂｕｄｅｓ　ｄｅ　ｐｅｄｒａ，　ｐｅｒｏ　ｅｓｔａｖｅｎ　ｂａｓｔａｎｔ　ｌｌｕｎｙ　ｄｅｌ　ｐｏｂｌｅ　ｉ　ｃｏｍ　ｑｕｅ　ｎｏ　ｔｅｎｉｅｍ　ｇａｉｒｅ　ｍａｒｇｅ　ｄｅ　ｔｅｍｐｓ，　ｈｅｍ　ｐｉｌｌａｔ　ｕｎｅｓ　ｂｉｃｉｓ　ｄｅ　ｌ‘ｅｓｔａｃｉｏ　ｉ　ｈｅｍ　ｄｏｎａｔ　ｕｎ　ｔｏｍｂ　ｐｅｌ　ｐｏｂｌｅ．．．ｒｅｅｅｅｅｓ，　ａｍｂ　3/4　ｅｓｔａｖａ　ｖｉｓｔ．　Ｈｅｍ　ｔｏｒｎａｔ　ｃａｐ　ａ　Ｂｅｐｐｕ　ｉ　ｃｏｍ　ｑｕｅ　ｊｏ　ｍ‘ｈａｖｉａ　ｑｕｅｄａｔ　ａｍｂ　ｌｅｓ　ｇａｎｅｓ　ｄｅ　ｂａｎｙａｒ-ｍｅ　ａｍｂ　ｌｅｓ　ａｉｇｕｅｓ　ｓｕｌｆｕｒｏｓｅｓ　ｄｅ　ｌａ　ｍｕｎｔａｎｙａ，　ｈｅｍ　ａｎａｔ　ａ　ｕｎ　ｏｎｓｅｎ　ａｍｂ　ｖｉｓｔｅｓ　ａｌ　ｍａｒ　（ｐａｇａｎｔ，　ｅｓｃｌａｒ）　ｉ　ｄｅｓｐｒｅｓ　ａ　ｕｎ　ｒｅｓｔａｕｒａｎｔ　ｄｅ　ｔｅｍｐｕｒａ　ｉ　ｓｕｓｈｉ　ｉ　ｓａｋｅ　ｑｕｅ　ｈａ　ｅｓｔａｔ　ｍｏｌｔ　ｂｅ．

ｄｅｍａ　ｔｏｃａ　ｍａｔｉｎａｒ　ｊａ　ｑｕｅ　ａｇａｆｅｍ　ｅｌ　ｔｒｅｎ　ｄｅ　ｌｅｓ　7.23　ｈｏｒｅｓ　ｐｅｒ　ａｎａｒ　ａ　Ｏｓａｋａ　ａ　ｄｏｒｍｉｒ，　ｔｏｔ　ｉ　ｑｕｅ　ｄｅ　ｃａｍｉ　ｖｉｓｉｔａｒｅｍ　Ｏｋａｙａｍａ　（ｑｕｅ　ｔｅ　ｕｎ　ｄｅｌｓ　３　ｊａｒｄｉｎｓ　ｍｅｓ　ｍａｃｏｓ，　ｓｅｇｏｎｓ　ｄｉｕｅｎ）　ｉ　ｐｏｔｓｅｒ　Ｈｉｍｅｊｉ　（ｑｕｅ　ｈｉ　ｈａ　ｕｎ　ｃａｓｔｅｌｌ　ｄ‘ｕｎ　ｓｅｎｙｏｒ）．　Ｔｏｔａｌ，　ｕｎａ　ａｌｔｒａ　ｖｅｇａｄａ　ａｌ　ｇａｌｏｐｅ　！！！

Ｆｉ　ｄｅｌ　ｄｉａｒｉ　ｄ‘ａｖｕｉ　ｄｉａ　23/10/09．

Ｆｉｎｓ　ｌａ　ｐｒｏｐｅｒａ　ａｃｔｕａｌｉｔｚａｃｉｏ．

Ｐａｕｌａ　ｉ　Ｄａｎｉ

Hola des de Beppu, el Caldes de Malavella japones!

Al dia seguent de la darrera actualitzacio, vam anar a passar el mati a Miyajima, una illeta tocant a Hiroshima on hi ha un tori molt maco al mig del mar (quan la marea es prou alta), el ｍｏｎｔ　Ｍｉｓｅｎ，　ｏｎ　ｓｅ　ｓｕｐｏｓａ　ｑｕｅ　ｈｉ　ｈａ　ｍｉｃｏｓ (es deurien amagar de nosaltres) i unes vistes impressionants, i tambe cervols pel carrer. Va estar molt be, pero com es costum aquests darrers dies tot una mica precipitat, ja que haviem d anar tirant cap a kumamoto, desti intermig...

A kumamoto vam tenir la primera decepcio en el tema allotjament, ja que  vam anar a parar a un ryokan bastant infame, tot i que el vam reservar per mitja de la entitat de turisme de japo (que se suposa que es simbol de qualitat). A part vam fer tard per entrar a veure el castell, que des de fora era bastant maco, pero en compensacio ens vam fotre un bon sopar (jo vaig menjar un entrecot forsa bo, i per ｕｎｓ　１０　ｅｂｒｅｓ，　ｃｏｓａ　ｅｘｔｒａｎｙａ　ｐｅｒ　ａｑｕｉ）　ｉ　ｖａｍ　ｆｅｒ　ｕｎ tomb per la zona comercial forsa entretingut.

Avui a primera hora, el mister del ryokan ha tingut el detall de portar-nos a la estacio de tren (amb un tros de Van que t hi cagues) i hem tirat cap a Aso, on hem pujat fins a la vora d un volca actiu (quan hem sortit amb el bus del poble estaba tancada la zona del cim, pero en arribar ja estaba oberta) on hem vist les boniques i bullents aigues turquesa de la muntanyeta, i hem fet un petit trek fins a la vora d un cim  del costat amb una parella molt simpatica de gent de barcelona que hem conegut al bus. El caminet tenia unes vistes increibles, i hem passat tambe pel mig d un petit pla tot de terra negra forca maco tambe.

Retorn a Aso, i agafem tren cap a Beppu, on hem anat a sopar i ja casi que anirem a fer un banyet al onsen del hostel i cap a dormir, que dema al mati volem anar a uns "Onsens secrets" que hi ha per aqui, uns tolls d aigua termal que hi ha tocant al poble on intentarem banyar-nos, i en acabar potser anem a mirar de trobar les estatuetes de pedra que l Anna i l Adria no van poder veure, ja vorem...

En fi, seguirem informant!!

Paula i Dani

Des de la darrera actualitzacio, hem passat un dia al poble (quin gust poder dir que realment es un poble) de Koyasan, dormint en un temple de monjos Shingons (nom que a mexic faria molta gracia), i visitant el meravellos cementiri que hi ha, que nomes per aixo va valdre la pena les N hores de tren, cremallera i autobus que vam fer.

Vam tenir una habitacio molt maca en plan japo, amb la taula amb escalfapanxes i tot, i ens van donar tambe la yukata (la bata) que ens vam posar per a baixar a sopar (vam ser els unics, perque feia fresquillo, la veritat) les 4 herbes, arros i sopa que ens van donar, perque els shingons no mengen ni carn ni peix (jajajja). Avui ens hem llevat a les 5, perque voliem pendre un te tranquilament abans de baixar a la pregaria matinal que era a les 6:30, on la Paula donava mes cops de cap que un jevi en un concert de metallica, i perque despres de esmorzar (a les 7:30) pillavem el bus de tornada, llastima del poc temps perque era un lloc molt maco i tranquilet.

Altre cop bus, cablecar, i trens varis, i ens hem plantat a migdia a Hiroshima, amb un tren bala que avui realment anava cagant llets. Nomes sortir del tren, hem vist un altre ambient molt mes relaxat que el de kyoto, cosa que hem confirmat al sortir al carrer, es una ciutat (mes d un milionet de persones) pero amb un altre aire mes tranquilet.
Hem passat a deixar les bosses al hostel, i hem anat a veure el dome (la caseta del sostre de filferro), i el museu de la pau, on (i mira que nosaltres no som de museus), hem passat forsa estona llegint els panells i veient-ho tot bastant be, molt interessant i colpidor (la Paula ha sortit tota traumada). Tambe molt maco el parc del voltant, i la zona comercial de la vora, on hem anat a fer un tomet i a sopar una mena de pizza amb spaghettis (soba), enciam, ou i altres xuxeries varies, que es tipica de per aqui (okonomi-yaki).

Ara ja tornem a ser al hostel i anem cap al piltre, que dema ens toca llevar-nos aviat un cop mes per a anar a vere Miyajima i encabat a migdia marxar cap a Kumamoto, a l'illa grossa del sud de Japo (Kyhusu).

Ens veiem aviat ...

Paula i Dani

Be,

Dema tornem a agafar les motxiles per agafar el tren cap a Koya-san on anirem a dormir a un temple amb uns simpatics (esperem) monjos.

Kyoto ha sigut moooooolt intens. Hem estat 4 dies sense parar amunt i avall per a fer el cupo obligat de temples i tot allo que s'ha de veure. Avui fins i tot hem anat al museu del manga !!!! M'he decepcionat una mica (soc la Paula) ja que m'esperava una multitud de frikis amunt i avall i nomes he vist gent llegint llibres (semblava una biblioteca) i altres molt ben disfressats que no paraven de fer-se fotos pels professionals del sector. Jo estava tirant-los-hi fotos i m'han fet marxar :(       (he alucinat) 

He de dir que ens ha agradat molt Kyoto, vam veure la casa del Ranma i l'Akane i el temple de la Kagome amb l'arbre sagrat de l'Inuyasha !!!!  sorprenentment tots els mangues tenen una base real en la seva cultura japonesa :)       (vaig disfrutar moltissim)

Estem bastant petats pero val la pena l'esforc. Ara anem al piltre que es molt tard....son les 22 hores !!!

Apa doncs,

Paula i Dani 

Ahir ja vam arribar a Kyoto, la ciutat dels templus, i vam aprofitar la tarda per a veure n ja un parell, un amb 1000 i pico figures iguals (ja els hi val) i el fujimi inari, una mena de conjunt de temples a la muntanya molt curios, tot ple de toris (portetes vermelles d aquestes), pero ple ple, una cosa a lo bestia.

 Avui hem matinat i ens hem anat a Nara, a seguir amb els temples, i el bosquet, hem vist l edifici de fusta mes gran del mon (tenen gran aficio els japos a fer rankings de coses) i hem contestat les preguntes de 2 grups de crios, que ens han carregat d origamis i uns juguetes d aquells de posar la pilota en un got, que la paula no vol tirar, ens hem fet fotos amb els crios, amb els cervols que tomben per nara, i amb els temples, i a la tarda ja hem tornat cap a kyoto per intentar veure n encara un altre, pero hem arribat a les 17 01, just quan tancaven (vist d altra banda, ens hem estuviat 1000 yens), aixi que li hem fet foto de fora, i hem tornat cap al hostel parant primer al 7 eleven a comprar el sopar, fideus de pot per a la paula, i una mica d enciam i un pollastre arrebossat per a mi que ja ens hem jalat.

 Ara ens en anem a la dutxa i al piltre, que aqui hi ha molt de temple que veure i molt poc temps per fer ho!!

salut!

Bueno, aixo ja esta en marxa...

Avui hem anat al tipic poble de muntanya de Shirakawa-go, amb un autobus que costa el mateix que una nit de hostel, pero que bueno, val la pena (que hem de dir)...
Es un lloc forsa maco al mig de la muntanya, i de fet hem passat per un tunel de avorrir-s hi de llarg. Alla hem trobat que feien com un desfile pels turistes, hem vist les cases velles, un museu i hem anat a un mirador. Encabat tornada a Takayama a tombar pel barri antic.

Com estem veient que entrarem en bancarrota, avui encara hem sortit a sopar algo (a les 17 30!!) pero ja hem anat a pillar-nos uns bollitos i xocolata per a l esmorzar de dema, per menjar-los mentre baixem ja cap a Kyoto.

Aqui a la nit fot frescota pero pel dia sha comportat i ha fet solet tot i que semblava que hagues de ploure.
Ara son les 20h, i casi que ja hem pait el sopar, aixi que ens  en anem als banys a posar-nos una estona a remull i al piltre, que dema volem anar a veure un mercadet abans d agafarel tren de les 8. Esgarrifa t!!!

Ja hem arribat al primer "minshuku", despres de dedicar la primera jornada a coneixer profundament els ferrocarrils japonesos.

Com si no haguessim tingut prou amb l avio, en arribar hem agafat 3 trens diferents, per arribar a les 17h a Takayama, on estarem 2 nits.
Com que ja eren les 5, casi tot estava xapat, i nosaltres xafats, o sigui que ara anem a sopar abans que ens tanquin (a les 20h!), i despres cap a banyar\nos i a dormir, que estem xafats.

En entrar hem xafat breument amb les sabates dins de la casa, la qual cosa ha suposat casi un drama, i a mes dubtemamb quina tovallola ens hem de tapar les miseries quan anem al bany, pero bueno, ja ens apanyarem... ja en son de rarus aquesta gent!! (pero a la Paula li encanta ... quan esta desperta per veure\ho)

PD\ Com podeu imaginar, ni accents ni osties aqui...