Afotuz

Doncs com us anunciava fa uns dies, avui us penjo el microcurt que hem fet per al festival de curtmetratges de cambrils d'aquest any.
Aquesta tarda hem anat al passi dels microcurts participants i la veritat es que no hi havia gaires, i dels que hi havia doncs tots eren d'un rotllo molt gafapastil i cultureta. Tot i això, n'hi havia un parell que m'han semblat força bons.

El nostre, doncs bé, almenys ha donat una nota de alegria o desagreujament del caire general de la resta. Jo hi he anat amb la meva senyora i la meva germana (que no l'havia vist) i ens hem petat de riure devant la sensació d'aquella sala fosca plena de jijos (apelatiu que m'he inventat per aquelles que van de jipis pero que son pijos) observant el magnífic gir final de la nostra proposta, crec que a algú mes se li ha escapat un riure, pero clar, no queda bé en un ambient tan selecte.

Sigui com sigui, aquí el teniu per a que jutjeu vosaltres mateixos. Us recordo que la durada màxima era de un minut, i que hi tenia que aparèixer un botó. Així doncs ....

La entrega

Per a qui encara no ho sàpiga, durant aquesta setmana (del 1 al 4) es celebra la VIII edició del festival de curtmetratges de Cambrils (bonica vila marinera).

Durant 3 dies es podran veure en el cinema Rambla els curts que es presenten a concurs. El dissabte, un il·lustre jurat emetrà veredicte, i els guanyadors passaran a participar al festival europeu de curtmetratges de Reus (simpàtica ciutat comercial).

Així doncs, animar-vos a tots a arribar-vos alguna nit a passar una estona mirant algunes d'aquestes perles de petit format.

Altrament, i de forma paral·lela al festival, es realitza el concurs de microcurts, consistent en que el dissabte passat s'havia d'anar a recollir una cinta de càmera i un objecte que havia d'aparèixer al curt, de durada inferior al minut. Aquesta cinta s'havia de retornar el diumenge amb el que s'haguès fet.

El dissabte, al centre cultural es passaran aquests films al públic assistent.

Enguany, el vostre agradable locutort ha fet un microcurt d'aquests, que penjaré en els propers dies (no sigui cosa que no es pugui mostrar abans del veredicte), però donada l'ocasió, aprofito per mostrar un petit curt que vam fer amb uns amics a 2001 per presentar-lo al concurs de Notodo (sense massa exit, tot sigui dit :-P )

Avui a fora d'ona tenim programa especial, dedicat a la pel·lícula, i més concretament a la banda sonora de Lords of Dogtown (2005-Catherine Hardwicke).

El flim ens explica les vivències d'alguns dels membres dels Z-Boys, una colla de xavals que a mitjans dels 70 van revolucionar l'skateboard amb un estil agressiu i radical que ha fet historia. Els orígens, l'èxit i la dissolució del grup s'expliquen guionitzades per un dels membres originals i figura del tema skate, Stacy Peralta (qui no somiava amb un skate Powell Peralta quan era txiki) que es basa per a fer la pel·licula en un documental que ell mateix va dirigir Dogtown and Z-Boys, del 2001 (no disponible a les nostres contrades).

Jo, com molts xavals de la meva generació vaig tenir la meva etapa skater, tot i que mai vaig saber fer ni un ollie com Déu mana, però com deia abans, tots somiàvem amb les taules de Peralta o en les flipades que veiem en revistes que feien aquesta gent, potser per això la peli hem va agradar bastant, com a historia d'aquesta moguda i com a reflexe del context històric i cultural que va influenciar a aquesta gent. El flim, a més té molt bones imatges d'skate, grabades amb un dinamisme excel·lent ( tinc entès que muntaven càmeres en els monopatins i coses similars, i la directora es va trencar alguna cosa en caure en una de les piscines que "surfegen" a la cinta), bones actuacions dels 3 joves protagonistes (molt meritori apendre a fer el que es veu que fan) i un parell d'aparicions estelars, com son les de Heath Ledger (El secreto de los hermanos Grimm o Brokeback Mountain) i una madura i espectacular Rebecca de Mornay (La mano que mece la cuna), que llastimosa ment sembla estar una mica desapareguda darrerament.

Destacable també és la banda sonora, recull de clàssics del rock de la época i de tots els temps que aporta l'atmósfera idonia per al film. Grups com Deep Purple, Black Sabbath, T.Rex o Jimmi Hendrix i 2 versions fetes per grups actuals (Social Distortion i Rise Against) que avui repassarem al programa.

Avui us vull fer un apunt sobre aquest fantàstic flim.

És una peli anglesa que no fa massa que va passar sense pena ni gloria per la nostra cartellera, oculta entra alguna que altra gran estrena, i que ara hem penedeixo de no haver vist a la gran pantalla.

La història es basa en el primer d'una sèrie de llibres, que a la vegada és un recull d'unes històries per a format radiofònic escrites per Douglas Adams. La trama comença quan als 5 minuts de començar, la terra es destruïda perque esta al mig de una ruta de hiperespai. Un paio sortut resulta que té per amic a un extraterrestre, que a l'ultim moment el treu de la terra fent dit, per anar a parar a la nau dels operaris que s'han carregat el planeta, i acte seguit passant a una altra on es troben amb el president de la galaxia. A partir d'aquí comença una aventura quasi surrealista a la cerca de quina es la resposta a la gran pregunta que sempre s'ha plantejat l'esser humà.

Doncs vale, quina gracia ... doncs si ... fa molta gràcia. La peli és una comèdia típicament anglesa, i de fet a mi hem va recordar molt a una peli dels Monthy Python, situacions i personatges d'allò més absurdes i hilarants, imaginació a raudals (sabieu que els humans som la 3a espècie més intel·ligent de la terra), i uns efectes especials molt ben aconseguits, tant pel tema decorats, fotografia i paisatges (tot CGI) com pels alienígenes (a destacar uns brillants Vogons, animatrònics fets per la factoria de Jim Henson).

En definitiva, que l'heu de veure, us fotreu un fart de riure i us quedareu amb aquella agradable sensació de haver vist un bon producte, amb qualitat en tots els seus aspectes ... OBLIGATÒRIA!!

Ap, aquí teniu més informació sobre els llibres y la historia ...