Afotuz

Part 2 
Part 3

En castellano: Indonésia - Guía de viaje (parte 1) - Traducción automática

Aquest any també hem fet una mica de guia del nostre viatge per Indonèsia, per si un cop més, serveix d'utilitat a algú a l'hora d'organitzar el viatge en aquest fantàstic país.
A la vegada també, ens serveix per recordant de tant en tant com va anar i que vam fer, així que per a nosaltres és un plaer poder-la compartir.  
Hi ha 3 parts, les altres 2 surten en força breu...

Día 1.- Barcelona-Munich-Singapore
Día 2.- Singapore – Yogyakarta
Día 3.- Yogyakarta – Prambanan – Yogyakarta
Día 4.- Yogyakarta – Borobudur – Altiplà de Dieng – Semarang
Día 5.- Semarang – Pankalan bun – Tour orangutans
Día 6.- Tour orangutans
Día 7.- Tour orangutans – Surabaya
Día 8.- Surabaya – Probolinggo – Cemoro Lawang
Día 9.- Mt. Bromo – Bondowoso
Día 10.- Mt. Ijen – Ketapang – Gilimanuk – Legian
Día 11.- Legian – Labuan bajo
Día 12.- Tour Komodo i Rinca
Día 13.- Tour Komodo i Rinca – Labuan bajo
Día 14.- Labuan bajo – Denpasar – Ubud
Día 15.- Ubud
Día 16.- Ubud
Día 17.- Ubud
Día 18.- Ubud
Día 19.- Ubud – Padang Bai – Gili Trawangan
Día 20.- Gili Trawangan
Día 21.- Gili Trawangan
Día 22.- Gili Trawangan
Día 23.- Gili Trawangan
Día 24.- Gili Trawangan – Padang Bai – Kuta
Día 25.- Denpasar – Singapore
Día 26.- Singapore – Frankfurt – Barcelona

Canvi de moneda

La moneda d'Indonèsia és la Rupia (IDR), que aproximadament sol fluctuar per sobre de les 12000Rp. per euro. De totes formes, i degut a la crisi, vam tenir-la dels 11800 fins als 12220.

Intenteu canviar en oficines realment oficials (amb aspecte seriós, pantalleta amb la cotització del dia en contes de pissarra, i si pot ser propietat d'un banc) i fugiu d'on veieu el canvi realment alt comparat amb el que podeu veure a internet o a altres oficines, acostumen a ser un ganxo i us poden descomptar amb els bitllets (son uns artistes) o fer-vos altres “triquinyueles”.

Si no us queda més remei que anar a alguna d'aquestes oficines “no oficials”, no canvieu massa diners i conteu-ho vosaltres, sense que després la persona de la paradeta hi torni a posar les mans a sobre.

Intenteu també canviar el mínim a l'aeroport, almenys al de Yogjakarta (el canvi estava allà a 11000 i a la ciutat a 11800). A les Gili el canvi també és força dolent, intenteu prendre diners quan hi aneu, o també podeu optar per caixers si les vostres comissions son bones.

Parlant de caixers, acostumen a haver-hi a la majoria de ciutats. El pagament amb targeta no és generalitzat en hotels (almenys en els de la categoria que vam estar) ni en restaurants, exceptuant potser a Bali.

Preus

Els preus que posem (ho sentim, però no els tenim tots) son el total aproximat per a 2 persones.

Avió:

BCN-Singapur-BCN (1099€)
Singapur-Yogjakarta (180€)
Semarang-Pankalan bun (125€)
Pankalan bun-Surabaya (120€)
Denpasar-Labuan bajo-Denpasar (324€)
Denpasar-Singapore (112€)

Tarifes aeroport: 87€

Hotels: 610€

Transport:176€

Tours: 640€

Entrades:110€

Idioma

A Indonèsia es parlen multitud d'idiomes, però a banda, tothom parla també el Bahasa Indonesia, llengua oficial del país. L'anglès el domina la majoria de la gent amb qui haureu de tractar durant el viatge i la gent jove, no vam tenir problemes amb aquest aspecte llevat la particularitat que al Bahasa Indonesia no existeix el so de la f, i el fan com la p, cosa que a vegades confonia i a vegades divertia...

Transport

Avió: Hi ha multitud d'aerolínies a Indonèsia, la majoria de les quals no podrien volar a Europa segons les normes de la IANA, però no vam veure res que fos especialment preocupant en els avions, i llevat d'un petit ensurt durant l'aproximació en un vol amb Trigana air tot va anar com la seda, sense retards (vam tenir un canvi d'horari, però ens van avisar el dia abans), cancel·lacions ni res.

Recomanem allà on hi pogueu optar, Air Asia, eficient, moderna i segura. Això si, és una aerolínia de baix cost, cal que tingueu en compte els suplements a l'hora de reservar el bitllet.

Vam volar també amb Trigana air services en el vol Semarang-Pankalanbun-Surabaya, i amb Transnusa pel vol Denpasar-Labuan bajo-Denpasar.

Exceptuant Air Asia, i potser Garuda Indonesia, la majoria de les companyies aèries indonèsies no admeten la compra de bitllets per internet, per tant, haureu de comprar allà els bitllets, optar per alguna agencia de viatges d'allà que us faci el tràmit (si contracteu els tours d'aquesta forma normalment us ho faran), o fer servir alguna pàgina web com ara ticketindonesia.info ( https://ticketindonesia.info ) des d'on nosaltres vam reservar els nostres.

Aquesta plana us permet fer les cerques, mostra les companyies, escolliu el vol, i deixeu les vostres dades per a que ells us facin la pre-reserva i informin del preu final. Si us sembla bé, realitzeu el pagament (vigileu, que la pre-reserva caduca!), i ells us envien els e-tickets per mail i per la web, on podreu consultar-los fins al moment del vol. A nosaltres fins i tot ens van avisar ells d'un canvi d'horari en un dels vols, la veritat es que vam quedar molt contents del servei, que per suposat es queda una comissió, que podeu consultar a la web.

No esta de més que si podeu confirmeu els vols el dia abans, les principals companyies tenen petites oficines en els destins turístics, i sinó potser us ho fan a l'hotel.

Autobús: Hi ha una xarxa d'autobusos potent, però no la vam utilitzar gaire, només vam anar de Surabaya a Probolinggo, el autobús era correcte (sense cap luxe), i el preu força econòmic. No vam veure horaris a l'estació (un cop entres, la gent t'arrossega cap a l'andana i abans que et donis conta ja ets dins), i sembla que quan és prou ple, marxa. El viatge sense problemes i en el temps previst.

Bemo: Són furgonetes que supleixen o complementen el servei de bus quan o no hi és, o es pot fer amb cotxes més petits. Els pocs que vam agafar estaven força tronats, i en algun cas pot ser que us demanin més diners dels que toquen pel sol fet de ser turistes, mireu més o menys el preu que surt a la guia, i tenint en compte que sempre serà una mica més del que surt allà, queixeu-vos si veieu que us volen prendre el pel.

Taxi: Casi sempre és la única opció per anar dels aeroports a les ciutats. En la majoria d'aeroports hi ha guixetes de taxi amb preus tancats per al centre o les zones importants. Sempre us vindran altres conductors per a intentar agafar-vos sense passar per aquestes guixetes, però pel que vam veure, demanen més que al lloc oficial, tot i que podeu regatejar, depèn del temps i les ganes que tingueu.

Si no hi ha guixetes, o a la ciutat, demaneu que us posin el taxímetre, o deixeu clar el preu i si us intenten fer pagar la entrada del pàrquing de l'aeroport o alguna cosa a banda dieu-los que ja va en el preu.

No tingueu por d'agafar taxis a la ciutat, no és massa car, és còmode, i t'estalvies regatejar...

Becak: Son bicicletes amb un petit seient per a dos persones (primetes), que trobareu en algunes ciutats. Heu de regatejar el preu, i en general son més cars i incòmodes que un taxi, i si és per anar lluny tardareu bastant i fareu patir al pobre conductor. De tota manera, considerem que almenys algun se'n ha d'agafar, la sensació de incorporar-se a una carretera plena de cotxes i motos que venen corrent cap a tu a tota velocitat és impressionant.

Allotjament

Hi ha per a tots els gustos i butxaques. Nosaltres vam optar la major part del viatge per llocs baratets, per sota dels 25 euros. Exceptuant un lloc horrible on vam anar a parar a Surabaya, la resta de llocs ens van semblar correctes pel que vam pagar, nets però senzills. El mínim que demanàvem era que l'habitació tingués lavabo i estigués neta, ja donarem més detalls en els llocs concrets.

Vam reservar quasi tots els hotels allà mateix en arribar, ja que estàvem en temporada baixa i es podien negociar els preus, si preferiu fer reserves per internet, vam trobar bons preus a agoda.es

A Bali i les Gili els preus son sensiblement més cars, no només en allotjament, sinó en tot, tingueu-ho en compte.

Guies de viatge

Enguany, passem només amb la Lonely Planet (edició 2010), que esta força correcta. Com sempre en tema d'hotels hi ha el que hi ha, però pel tema de transports i organització ens funciona perfectament,

Dia 1: Barcelona – Munich – Singapore

Sortim de BCN a les 18h cap a Munich, on tenim un retard en la sortida de 2 hores degut a una avaria a l'avió. Passem la nit a bord, i gràcies a la màgia del vol transoceànic arribem a Singapore enmig d'alguns llamps i trons passades les 18h del dia següent.

A l'aeroport ens esperen uns amics que ens allotjaran fins al dia següent. Ens porten a sopar al barri xinés, a prendre una copa amb vistes a Marina bay al bar/restaurant Level 33 ( http://www.level33.com.sg/ ) i després de marxa a la zona de St. James Power station, al costat de Sentosa, on estem fins a altes hores de la matinada.

Us recomanem que si podeu, sortiu de gresca si esteu alguna nit a Singapore, és espectacular no només per l'ambient, sinó pel comportament de la gent i els llocs tan xulos que hi ha (això si, prepareu la cartera).

Día 2: Singapore – Yogjakarta

A les 11 surt el nostre vol d'Air Asia cap a Yogjakarta, que arriba poc més tard de les 12 (allà és una hora menys que a Singapore).

El canvi entre l'aeroport de Singapore i el de Yogja és abismal, aquest darrer és força vell , atrotinat, i mal organitzat.

Fem cua en una guixeta per a pagar la tarifa d'entrada (al canvi, 48 euros els 2), i després per al visat d'entrada. Un cop passat el control (no us perdreu, estareu les 100 i pico persones fent cua per les 2 coses en un espai d'uns 50 metres quadrats) agafem les maletes d'un munt que han anat fent els operaris de l'aeroport (no hi ha cintes), i 2 metres més enllà ens trobem ja amb la que serà l'estampa habitual dels aeroports, estacions, i ports marítims, una munió de gent cridant-te per a que vagis amb ells.

Primer canviem alguns diners, teníem idea de fer només per al taxi, en vista que el canvi era molt dolent, però el de la oficina ens diu que és dissabte a migdia, i que a la tarda tanquen les de la ciutat, així que canviem al final 100 euros a una tarifa dolentíssima. Per suposat, a la ciutat no tindreu problemes per trobar oficines “no oficials” on el canvi és millor que aquest obertes a tota hora.

Anem a la guixeta (una persona de peu darrere d'una taula) dels taxis, i ens demanen 60000Rp. per anar fins a la nostra guesthouse, a la zona de Prawitoraman.

Arribem a la Prambanan guesthouse (http://prambanangh.be) on passarem 2 nits, pagant 240000Rp. cadascuna. Aquest allotjament ja el portàvem reservat, i no estava malament pel preu, l'habitació era correcta (la vam agafar sense aire condicionat), amb un lavabo més aviat justet. Hi havia una petita piscina i un agradable jardí, on al matí et servien l'esmorzar.

Descansem una mica, i sortim a la recerca d'un tour per al cap de dos dies poder anar a Borobudur, l'altiplà de Dieng i continuar cap a Semarang, on hem de dormir. Tombem vàries agències del carrer preguntant preus, i al final agafem el tour a Losari tours, per 700000Rp. És car, però es tot el dia i amb un cotxe privat per a nosaltres sols, tampoc no hi ha massa alternativa ja que no tornem després del tour cap a Yogja...

Un cop enllestit el problema, marxem cap al carrer Malioboro, amb l'esperança de trobar obertes les oficines de canvi serioses, que estan totes dues a l'entrada de l'hotel Inna Garuda, casi al capdamunt d'aquest carrer. Per desgràcia, es cert que aquestes dues tanquen el dissabte a migdia i no obren fins dilluns, així que no ens queda més remei que anar a mirar canvi a un altre lloc. Finalment el trobem a 11800, bastant baix, per sort, aquell cap de setmana el preu del diner era realment aquest, així que no ens vam sentir estafats per aquella tarifa...

Per anar al carrer Malioboro, vam trobar un bus urbà (el vam veure parat i vam preguntar si hi anava), de tornada, com que la cosa es veia més complicada vam agafar un taxi. Als mapes que us donaran, us semblarà que tot esta aprop i que es pot anar a peu als llocs, res més lluny de la realitat, les distàncies son molt grans, i la majoria dels carrers d'Indonèsia no estan fets per a caminar, directament no hi ha vorera, o quan hi és esta tota trencada o plena de tot tipus de coses, fent una mica complicat moure's. Casi no hi ha semàfors, i els passos de zebra no els respecta ningú. Si aneu a peu, pareu compte al creuar als carrers, i recordeu que els vehicles venen per l'altre costat!!

Després de tombar una mica per Malioboro i visitar l'oficina de turisme per veure com podem anar a Prambanan, tornem cap a Prawitoraman i anem a sopar al restaurant Vía vía (http://viaviajogja.com/ ), bastant popular entre els turistes, una fama a la que no correspon el servei ni el menjar, potser també degut a la quantitat de gent que hi ha.

Portem bastant de cansament acumulat, pel canvi d'horaris i la jornada de gresca del dia anterior així que anem a caure morts al llit de la guesthouse...

Día 3.- Yogyakarta – Prambanan – Yogyakarta

Avui tenim dia de visites per Yogjakarta. Després de revisar el mapa de la ciutat, decidim anar directament al Water Palace, per després decidir si anem al mercat d'ocells o tirem directament cap a Prambanan (el kratón el tenim descartat degut a les males opinions que havíem llegit).

A la sortida del carrer de la guesthouse, agafem un becak, que ens hi porta en uns 15 minuts, durant els quals gaudim de l'observació de l'activitat diària de la gent de la ciutat, el fum del trànsit i de la gràcia de Déu, que permet que no morim esclafats només començar les vacances (us recordem que s'ha de provar :)

El palauet (30000Rp.) era com una “casa de jocs” d'un antic sultà, i no és gaire interessant. Passem una estona veient una dona que fa batik allà mateix, i tombant una mica per la vora per tornar a agafar un altre becak i anar fins a Malioboro, on anem a una parada dels Transjogja ( http://transjogja.com/ ), per agafar el bus 1A, que porta fins a Prambanan. Aquest servei funciona força bé i és barat, reconeixereu les parades perquè son com una mena de casetes elevades a la vorera, amb gent que us cobrarà i una torna de pas, us ho recomanem.

Un cop arribats a Prambanan, sortim de la paradeta i girem a la dreta, seguint la tanca del recinte dels temples, per arribar fins a l'entrada. Els estrangers entrem per una porta diferent als indonesis, i amb l'entrada t'ofereixen té o aigua. Si teniu carnet d'estudiant us faran descompte en l'entrada (234000Rp.).

El recinte és força gran, i passem una bona estona passejant pel lloc, a més és diumenge i hi ha força gent local que va a passar-hi el dia, podem veure gent arreglada de diumenge, estudiants que aprofiten per practicar una mica d'anglès i fer-se la foto amb els “rostres pàl·lids” i fins i tot un grup que toca gamelan mentre diferents grups de nens fan balls tradicionals, es força relaxant tot i la forta calor.

Com no, també veiem el temple de Prambanan i el també bonic candi Sewu, tots dos al mateix complexe, però desistim de visitar Ratu Boko per la calor, així que fem una mica més de temps veien les danses i la gent, i tornem cap a la ciutat, aquesta vegada fent un parell de transbords al bus per no haver de tornar cap a Malioboro i quedar més aprop de la zona del nostre hotel.

Sopem en un restaurant devant mateix de la guesthouse, i ens en anem a dormir, demà ens toca marxar a les 5!!

Dia 4.- Yogyakarta – Borobudur – Altiplà de Dieng – Semarang

A les 5 de la matinada ja som a la recepció de la casa per agafar l'esmorzar que amablement ens han fet en format pícnic i marxar cap a Borobudur. A banda que la jornada és de força quilòmetres, volíem estar a primera hora al temple per poder-ne gaudir sense massa gent.

Abans d'arribar a Borobudur, parem en un altre temple molt més petit una mica més avall, que obren en aquell moment, té la peculiaritat de tenir un buda assegut, a banda d'un abre preciós a la vora del temple, que es visita en un moment. Al costat mateix hi ha també un petit convent budista per on donem un tomb gaudint de la tranquil·litat del matí.

Uns minuts de cotxe, i ens plantem al gegantí Borobudur (15 dólars/entrada, també fan descompte a estudiants). Aquí també ens conviden a té amb l'entrada, així que en fem un per agafar una mica d'embranzida ... i cap a dins!

No entrarem en explicacions de detalls arquitectònics ( aquí hi ha molta info: http://www.borobudurpark.co.id/ ), però ens agrada molt més aquest temple que Prambanan, potser també perquè esta més rodejat de bosc, hi ha menys gent i esta molt més ben conservat.

Anem fent els protocolaris tombs fins a la cúpula, on passem una estona gaudint de les vistes que tenen els budes que hi ha allà dalt, i tornem cap a la sortida, que com a la majoria de temples importants va a parar a un laberint de carrers ple de botiguetes de records, que sortegem amb prestesa també gracies a que encara és aviat i no estan totes obertes.

Obviem la visita d'altres temples de la vora per anar ja cap a l'altiplà de Dieng.

El trajecte és de més o menys 2 hores, durant el qual finalment tenim oportunitat de veure una mica de l'entorn rural d'Indonèsia. Anem pujant poc a poc i s'esta també més fresquet.

A poca distància de Wonosobo, parem en un mirador des d'on es veu tota la vall que hem deixat enrere, la vista és impressionant, tot i els núvols baixos que hi ha.

Arribats a Dieng, la nostra primera parada és el petit complexe de temples Arjuna, 5 petits temples shivaístes força ben conservats i en un indret molt tranquil (no trobem cap visitant estranger).

Vistos els temples, anem cap al proper destí, parant-nos un instant en un altre petit temple a la vora de la carretera (Candi Bima) que té com a curiositat les cares humanes esculpides que hi ha a les seves parets exteriors.

Arribem ara sí, a Kawah Sikindang, un aflorament volcànic on hi ha petits cràters sulfurosos. Segons ens diuen, els cràters van sorgint i desapareixent, en aquell moment, el més impressionant té uns 20 metres de llarg per 5 d'ample, i l'aigua fangosa del seu interior bull de forma potent, deixant anar una forta pudor de sofre. Ens expliquen també que en la zona s'aprofita aquesta energia geotèrmica per a generar electricitat, bé per ells!

Vist el lloc, anem cap al llac Telaga Warna, en realitat un crater cobert d'aigua, que degut a les emanacions sulfuroses és d'un bonic color verd turquesa. Estem a finals de l'estació seca, i el nivell és una mica baix, però fent un tomb al llac podem veure en alguns llocs com hi ha emissió de gasos, i imaginem que l'aigua deu estar calenta. El lloc és força bonic, i el recorregut tranquil, però com molts altres llocs del país, esta una mica deixat, i unes petites grutes que se suposa que hi ha estan tancades i en estat d'abandonament, una llàstima.

Un cop acabades les visites preceptives, dinem una mica al poble de Dieng, on comença a ploure amb alegria i emprenem el camí cap Semarang, que es torna força accidentat en caure un arbre a la carretera principal, obligant-nos a recórrer camins alternatius sota una forta pluja, cosa que ens fa arribar amb casi un parell d'hores de retard a la ciutat.

Havíem agafat hotel no molt lluny del barri xinès de la ciutat, que recomanava la guia, però ja es de nit, i un altre cop les distàncies (ens comenten que tenim mitja hora caminant) i les inexistents voreres ens fan desistir d'anar-hi. Intentem anar a sopar alguna cosa pel voltant de l'hotel, però son les 8 de la tarda, i ja esta tot tancat ( Semarang no és una ciutat turística ) així que tornem a l'hotel i demanem que ens facin un nasi goreng que mengem a l'àrea de descans mentre busquem hotels en el nostre proper destí no planificat. Demanem a la recepció que ens facin venir un taxi a les 7 del matí per anar cap a l'aeroport i anem a dormir, ha estat un dia intens.

L'hotel és deia Surya ( http://suryahotel.net ), un hotelet de negocis prou adecentat (tot i que les fotos de la web deuen ser de fa alguns anys) que vam reservar via internet a agoda.es per 22 euros.