Titot i Guillem de Berguedà
07 Novembre, 2007 19:40
Publicat per 5sentits,
Música de tardor
Fa un temps que el Titot amb la col·laboració de molta altra gent, va portar endavant l'empresa d'adaptar l'obra completa del gran Guillem de Berguedà. En Guillem de Berguedà, mestre del sirventès, va portar una vida una mica atrafegada... de fet, si la seva especialitat era el sirventès, per alguna cosa devia ser (aquest tipus de poemes s'utilitzaven quan es volien fer atacs personals, escolteu aquest que li dedica al seu Marquès).
El fet és que me n'assabento que les cançons de Guillem tornaran a sentir-se a Santa Coloma de Farners aquest dissabte. Com que no hi podré ser, no me'n puc estar de recordar aquesta gran feina realitzada pel Titot i la vull compartir amb tots vosaltres amb la que per a mi és la versió més bonica de totes. En aquesta en Guillem canta i es plany de la mort del seu Marquès, aquell tant ultratjat abans per ell, i crec que els seu penediment va ser, per una vegada, de tot cor...
La lletra original, en occità, la trobareu en aquesta pàgina gràcies, en bona part, a la tasca realitzada (ja fa uns quants anyets) per Martí de Riquer.
Taca d'oli
07 Novembre, 2007 18:15
Publicat per 5sentits,
General
Tal i com havia dit a Té la mà Maria, avui parlarem una mica del festival de poesia Taca d'Oli, de Reus. Se celebra del 7 al 10 de novembre dedicaran especial atenció a la poesia mallorquina, per això hi participaran Sebastià Alzamora i Gabriel Mesquida, a banda de poder assistir a l'espectacle de Corcada Teatre, i de que els Racons de poesia de dissabte hi estiguen especialment dedicats.
Però també comptaran amb la participació de Cassasses, l'espectacle d'EN/DOLL o el basat en la poesia de Gabriel Ferrater... Unes quantes coses de nivell, sí senyors!
Per estar-ne més informats de tot, podeu baixar-vos el programa de la Taca d'Oli d'aquí.
Per cert, al bloc d'un de Reus hi podreu trobar un post sobre l'actuació del mestre Mastretta, també al festival!
Joan Margarit
07 Novembre, 2007 10:16
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Diuen de Joan Margarit que és «un poeta gens habitual». I bé alguna cosa hi deu haver, ja que és poeta i arquitecte alhora...
Ho podreu comprovar aquesta Tardor Literària al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona de dos maneres. O bé a l'exposició que combina la seva obra arquitectònica i poètica (oberta fins al 30 de novembre), o bé en el recital que ell mateix oferirà el dia 15, a les 20 h, a la sala d'actes del COAC.
Vas arribant
a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
El teu arc serà pols damunt la lleixa.
Pols seran el teler i la seva peça.
Els pretendents que acampen a l'eixida
són ombres que Penèlope somia.
Vas arribant a l'illa: els roquerars,
com el temps l'Odissea, els bat la mar.
Ningú no ha teixit mai la teva absència
ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.
Per més que, a voltes, la raó ho ignori,
Penèlope és una ombra del teu somni.
Vas arribant a l'illa: els gavians
que cobreixen la platja no es mouran
quan la travessis sense deixar empremta,
perquè no has existit: ets la llegenda.
Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,
i potser va plorar lo alguna dona,
però en el somni d'un poeta cec
continues salvant-te. Al front d'Homer,
etern i rigorós, cada trenc d'alba
un solitari Ulisses desembarca.
«Qui ha mort una poeta», de Cinta Mulet
06 Novembre, 2007 12:17
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
El proper dia 9, al bar La Cantonada, es presentarà el darrer llibre de Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta. La presentació anirà a càrrec de Txell Granados, i després Núria Freixas i Coia Valls interpretaran una selecció del text amb l’acompanyament musical de Miquel Àngel Marí.
Per anar obrint boca, i per allò de no desvetllar la sorpresa del nou llibre, us transcric un poema antic de la Cinta, de Poemes del sud:
I després de l'estiu
tornaré al carrer estret,
eclipsat de llum per sempre,
com condemna,
addicta a l'hora, a la presa,
al vici de repassar ombres d'esquena
i trobar-te una
que voldré que sigui la teva.
I m'esbargiré, per uns instants, en aquest parany,
quan aquella roda de matins sabré
que ja no roda. I voldré fugir al sud,
lluny del túnel de fred
que em porta hivern i m'agreuja la mirada,
i em pesarà el dia com l'infant
que no vol caminar, i l'arrossega de la mà
una gitana.
Aquí trobareu la invitació que n'ha fet Arola Editors.
Invitació a la presentació de "Diari d'un boig i altres relats" de Lu Xun
05 Novembre, 2007 17:32
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Benvolguts lectors,
El proper divendres dia 9 a les 19 h, en aquest mateix bloc, esteu convidats a assistir des de caseta vostra (o des d'un cibercafè, com més còmodes us trobeu) a la presentació del llibre Diari d’un boig i altres relats, de Lu Xun.
Editada per Edicions 1984, la traducció ha anat a càrrec de Carles Prado i va ser l'obra finalista del Premi de traducció Vidal Alcover 2001.
Podeu descarregar-vos la invitació (i fer-la còrrer per correu, i enganxar-la al vostre bloc, i...) des d'aquí.
«Tres dones» i Montserrat Abelló
05 Novembre, 2007 11:20
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
D'avui en set, podreu assistir a la representació de Tres dones. Un poema per a tres veus, a la Sala Trono (dilluns 12 a les 19.30). L'obra compta amb la interpretació de Lluïsa Mallol, Marta Millà i Francesca Piñón, el muntatge és de Calixto Bieito i l'assessorament i supervisió d’Anna Güell. Déu n'hi do de la perla que ens porten els de la sala trono, no trobeu?
Tres dones està basada en un poema de l'estadounidenca Sylvia Plath, i ha estat portat al català gràcies a les bones arts de Montserrat Abelló, una tarragonina universal, no només perquè haja passat gran part de la seva vida fora de casa nostra, sinó perquè el que ens explica als seus poemes ens arriba a tots al moll de l'òs.
El Cercle d'Estudis Guillem Oliver han recuperat una entrevista que li van fer fa temps, i que us servirà per conèixer una mica més la Montserrat Abelló, més enllà del que la podem conèixer per la seva obra. I per acabar, un poema seu (de Dins l'esfera del temps)
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Montserrat Abelló és la segona començant per la dreta. La imatge ha estat extreta del bloc de la jaka, d'un post antic en què parlava d'ella. El post i la imatge, d'una Tardor antiga... 
SupermerCAT de revistes
04 Novembre, 2007 11:32
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Del 8 a l'11 de novembre teniu temps per visitar el SupermerCAT de revistes a la plaça Verdaguer (d'11 a 15 i de 17 a 21 h). Organitzat per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el supermercat compta amb més de 140 capçaleres d'arreu dels Països Catalans.
Aquest serà un bon moment per conèixer i descobrir revistes que habitualment no trobeu al vostre quiosc o llibreria, ja sia perquè tenen un tiratge molt curt, ja sia perquè no tenen un mitjà de distribució com el de les «grans» revistes. Informació general, esports, cultura, historia, música, decoració, salut, pensament polític, religió, premsa infantil i juvenil, motor, muntanya... podreu fullejar-les, llegir-les, comprar-les i subscriure-vos-hi!
Que no us refieu de mi? Doncs entreu a conèixer-lestotes en aquesta web, i si voleu comprar-les o subscriure-vos, entreu al Quiosc Digital! I tot això sense sortir de casa!
«Insolències» de Joan Fuster
03 Novembre, 2007 12:03
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Del text Consells, proverbis i insolències, de Joan Fuster, el Sergi Xirinacs n'ha fet una tria, en Miquel Àngel Fernández n'ha preparat l'escena, i Miki Villalba, Josepa Urbano i Sergi Xirinacs s'han posat a interpretar-ho... el resultat?
Tindreu dos dies per poder-lo comprovar pels vostres ulls (i orelles!) al Teatre el Magatzem (gràcies, també, a la Biblioteca Pública), avui a les 22 h, i el proper dimecres 21 a les 21 h. I si voleu llegir una crítica acurada de l'obra, res més senzill que visitar l'anàlisi que n'ha fet Tarragona literària.
Del Joan Fuster se'n podrien dir moltes coses: escriptor, periodista, assagista... Esta última vessant seva va ser la que va donar peu a posar el seu nom al premi d'assaig dels Premis Octubre (que aquest any ha guanyat Carlos Guzmán amb l'obra Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa a l'exili).
Joan Fuster és una de les grans icones de la llengua i del país al País Valencià (mal els pesi a alguns). Com a botó de mostra d'aquesta popularitat, fins i tot Obrint Pas li va dedicar una cançó (Fuster 82/02) amb unes paraules seves (i que podeu escoltar si apreteu el «play» d'aquí baix).
Oniris
02 Novembre, 2007 11:00
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Oniris és un cicle de poesia experimental que ja porta uns quants dies rodant per Tarragona. En aquesta Tardor Literària podrem gaudir-ne dos vegades, dos, a La Vaqueria.
Demà, dia 3, a les 22.30, Jaap Blonk, Human Trash i La Pubilla Daltònica (uau! quina barreja, no?), i el proper dissabte 24, a la mateixa hora, en Javier Corcobado.
Què us he de dir d'aquesta colla de polipoetes que no malpenseu ja? 
(mentrestant us deixo amb un fantàstic vídeo de Corcobado)
Còmics!!!
01 Novembre, 2007 19:52
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Fins al 4 d'aquest mes podeu passar pel vestíbul de la Biblioteca Pública de Tarragona a xafardejar per l'exposició de còmics i mangues que ens han preparat els nostres bibliotecaris. Ara, que si encara no en teniu prou, sempre us podeu escapar al XIII Saló del Manga, a l'Hospitalet de Llobregat.
I si voleu, demà podeu anar al Concurs de Disfresses! Jo ja sé de què aniria el nightwing... endevineu de què em disfressaria jo?
Obscuritas
31 Octubre, 2007 10:07
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Amb la col·laboració de Jordi Llort, avui a les 22 h, La Pell al Llavi, al Teatre El Magatzem, enfosquirà el cor amb poemes de Sheridan Le Fanu, Bram Stoker, Shelley, Byron, W. Whitman, Bécquer, W. Blake, Gautier, Polidori, Baudelaire, Dickens, Poe…
Tant si sou gòtics com si no, segur que l'espectacle no us deixarà indiferents!
Per amenitzar el post no me n'he pogut estar de recòrrer a un clàssic entre els clàssics, Number of the best, d'Iron Maiden. Si us hi fixeu, dins del video, podeu veure els grans personatges de cinema de terror. Des de Nosferatu (interpretat per Max Schreck), a un gozzila i a un sospitós licàntrop que apareix al principi... Sap algú si es tracta del nostre benvolgut (i mai prou homenatjat) Paul Naschy?
Els blocs, la literatura i el Violinista Celest
30 Octubre, 2007 20:44
Publicat per 5sentits,
General
El Violinista Celest (més conegut al món real com a Xulio Ricardo Trigo) ens ofereix al bloc la seva intervenció en una taula redona als Premis Octubre d'enguany. En aquest vol deixar constància de tres apunts sobre temes que són del seu interès com a lector per parlar de la salut de la literatura catalana: l'assaig, els best-sellers i els blocs. És molt interessant l'apunt que dedica als blocs (segons molts, els grans oblidats de la Fira de Frankfurt) i que indica el que tots ja sabem: que oficialment els blocs literaris no existeixen (però que en realitat sí, en són molts, i és una opció de futur que al final s'haurà de tindre en compte).
Us transcrivim aquesta part dedicada als blocs aquí mateix, tot i que us convidem a entrar al seu bloc per llegir la intervenció completa.
3. Si hi ha un aspecte que ens hauria de fer posar les piles és la poca visibilitat de la nostra literatura als mitjans de comunicació. Els diaris de més tirada, en castellà, semblen criticar els llibres només per demostrar que la gran majoria de la literatura catalana és un autèntic desastre, mentre promocionen només un pal de la baralla de manera sectària i barroera. Mentrestant, aquells que tradicionalment s’han ocupat de comentar-la limiten les seves pàgines en pro d’una modernitat que en molts casos ha quedat antiquada.
Quins camins li queden a un lector que vol llegir i sentir parlar de literatura? Sorprenentment hi ha els blocs, els blocs literaris o sobre cultura. Alguns funcionen des de la militància lectora, altres arriben a assolir una estimable categoria.
Els blocs a poc a poc han anat establint un lloc d’encontre entre lectors i escriptors o, senzillament, entre afeccionats a la literatura, un encontre que va més enllà de la ressenya al diari o l’aparició fugaç a la TV. Per la qualitat de la relació que sovint s’estableix, els blocs estan cridats a ser un observatori literari al qual tots acabarem parant atenció. I a més a més, la informació o la crítica o l’opinió que s’obri camí en un bloc no és flor d’una edició diària, sinó que roman sovint per mesos o anys a la disposició del lector.
Perquè digueu-me si no hi ha res més ridícul que limitar l’entrada en Internet als suplements culturals, mentre podem trobar en obert notícies del tot intranscendents.
És evident, però, que els blocs no poden servir com a única solució a la vida sovint subterrània que viu la literatura catalana en molts mitjans de comunicació, però els demostren que hi ha altres sortides i que assajar-les és responsabilitat de tots.
[Fragment extret del Violinista Celest.]
Pompili Massa
30 Octubre, 2007 11:57
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
El següent guanyador dels Premis Ciutat de Tarragona que s'ha avingut a contestar el meme tardorenc ha estat en Pompili Massa, guanyador al 2006 del Premi de Cultura Popular Joan Amades amb el treball titulat El ball de plaça a la Costa de Llevant publicat per Edicions l'Agulla.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada?
La producció de Josep Carner en general. Com a obra concreta La Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda.
Per què?
Pel tractament de la llengua.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
La producció teatral de William Shakespeare. Per exemple Romeu i Julieta.
Per què?
La trama argumental és molt sòlida, tracta temes universals i continua captivant en l’actualitat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Sempre he estat fascinat per Jacques Brel. Per exemple: Quand on a que l’amour, Les bourgeois, Les toros, Le port d’Amsterdam, Jef...
Per què?
Naturalment per les lletres tant especials, punyents, dramàtiques, demolidores, incordiants... Pel que fa als grups catalans actuals, m’agraden Els Pets.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
El convenciment que havia arribat a un punt de coneixement del tema que feia indispensable de posar-lo per escrit. Si no ho feia es corria el risc de perdre’s molta informació, conclusions a les que havia arribat a través dels anys i també al fet que segurament a partir d’aquest treball d’altres persones poden fer més camí tenint aquesta obra com a punt de partida.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Jo no em considero escriptor, en el sentit usual. Quan hom empra aquesta paraula, sempre es pensa en escriptors de literatura: novel·la, poesia, assaig... El meu treball és de fet un treball de recerca, en el qual empro la llengua com a mitjà per a ordenar el coneixements, el pensament i les conclusions
Segurament el més complicat deu ser acceptar que solament hom pot escriure si es té alguna cosa per a explicar. Alguna vegada he començat alguna narració curta o algun conte i te n’adones que allò que estàs escrivint no té cap interès. Potser sí que des del punt de vista formal se li podria trobar algun valor lingüístic i fins i tot literari, però res més. No és fruit de la necessitat de comunicació, sinó simplement un exercici d’escriptura.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Continuo treballant en l’ordenació dels materials coreogràfics populars i tradicionals de la comarca del Maresme. Ara estic treballant sobre els balls de figures festives (gegants, nans, bestiari...). Estan pendents temes com els balls representatius al maresme, els balls de bastons al Maresme, els balls vuitcentistes o els balls d’infants al Maresme. El tema és molt ampli i segurament trigaré una mica a tenir tota la informació que m’interessa.
Paral·lelament col·laboro amb l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya preparant uns quaderns d’edició i distribució interna. Ara estic en procés d’elaboració d’un quadern dedicat a la persona de Joan Comas i Vicens que fou un gran recol·lector d’informació de dansa tradicional i divulgador de dansa entre els esbarts dansaires, dissortadament molt desconegut per les persones que es dediquen a la dansa tradicional.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
A aquestes alçades no crec que ningú s’atreveixi a assegurar res. És molt difícil de saber cap a on anirà tot. Solament puc aportar la meva preferència personal envers el llibre imprès. Com a objecte pot arribar a ser captivador, un plaer per a la vista i el tacte.
D’altra banda, llegir un text sobre la pantalla de l’ordinador, ara per ara, em mareja bastant i em costa bastant imaginar-me amb un portàtil com a llibre de capçalera.
8. Tens un bloc?
No en tinc però reconec que és una eina que pot tenir una influència més gran de la que ens pensem.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
Per tenir-ne un, primer hauria d’aprendre a programar-lo i a fer-lo anar. Si en tingués un, posem per cas, possiblement fora de continguts diversos. Les persones som d’interessos polièdrics, gràcies a Déu. Sovint tendim a relacionar cada persona coneguda amb un sol aspecte o tema perquè és aquell amb el qual hi coincidim.
Una pàgina d’aquestes sens dubte, pot aportar una visió de la persona que l’elabora bastant més completa i és possible que a través d’un bloc, cadascú de nosaltres pugui arribar a resultar per als altres una capsa de sorpreses.
Jo canto al cos elèctric
30 Octubre, 2007 09:00
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Això ja comença a ser un mal costum! aquesta jovenalla corre pels carrers cridant «art!» i «poesia!» i desvesteix la seva ànima davant de tots! I ara parlen de vampirs! Ho hem de prohibir!!!!
Feliçment, un altre any hi ha gent que organitza coses més enllà de l'stablishment oficial. La Pell al Llavi ens proposa una tardor gòtica, tenyida de sang i de clics sota el lema d'un vers del Whitman, i ens han reservat uns quants atemptats a l'ordre públic: El meu monstre, Obscuritas, Lujuria, L'ombra del vampir, Vampíria: la ruta i Embriagueu-vos!
Se'ns farà difícil seguir tantes fosques pertorbacions des del bloc (demà, però, parlarem d'Obscuritas), així que no dubteu en descarregar-vos el programa per estar al cas de cadascuna de les activitats que promouen!
Dora S. Farnós i Rovira
29 Octubre, 2007 12:00
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Volem aprofitar des del bloc la possibilitat que ens ofereix la Tardor Literària de parlar directament amb els guanyadors del Premis Ciutat de Tarragona. Així, doncs, hem preparat una entrevista a l'estil de meme blocaire per a que pugueu conèixer, no només l'obra, sinó qui s'amaga darrera de cada obra.
La primera de totes és la Dora S. Farnós i Rovira, guanyadora al 2006 del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet amb l'obra Sopa instantània, publicada per Cossetània Edicions.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
El cafè de la granota de Jesús Moncada.
És divertida, entretinguda i molt humana. Et fa riure al
temps que reflecteix una part de la societat catalana que m’és molt propera: la
gent de poble amb lligams amb l’Ebre.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
Per què?
La conxorxa dels ximples de John Kennedy Toole.
Repeteixo motius. És divertida, entretinguda i humana. T’exigeix
endinsar-te en el món del personatge (Geometria i moral a tots els nivells!) i,
mentre rius, t’obliga a realitzar una visió crítica de la societat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Per què?
Moonriver de Henry Mancini interpretada per Louis Armstrong.
En la música és difícil donar una explicació racional de per què t’agrada, es tracta més d’un sentiment. Cada cop que l’escolto se’m posa la carn de gallina, sense cap raó.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?La lectura d’un article al diari El País on s’exposava una història, més pròpia de la ficció que de la realitat, protagonitzada per Joyce Vincent em va empènyer a escriure la mateixa història des d’una altra perspectiva. La intenció va ser transmetre la soledat que em va envair en ser coneixedora de la història real.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?En el meu cas, donat que aquesta no és la meua professió, el més difícil és mantenir la continuïtat i perseverança en la tasca d’escriure. Dedicar el temps que es mereix i que m’agradaria és força complicat donat que sembla que sempre hi ha quelcom més urgent que no pas escriure.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?El meu projecte literari és escriure: contes, relats, novel·les, poesia... mediocres, dolents, bons, excel·lents... fantàstics, costumistes, romàntics, negres... escriure qualsevol obra que em permeti deixar per escrit un sentiment... no importa el resulta, l’important és no deixar d’explicar el món que ens envolta des d’un altre punt de vista.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?Considero que no són béns substitutius. És evident que el llibre electrònic té un conjunt d’avantatges respecte el paper, però, per exemple, no pot substituir el plaer de llegir un llibre en paper, de marcar el teu ex-libris, de tenir la signatura de l’autor, de posseir-lo... Però això no significa que el llibre electrònic no tindrà èxit. De la mateixa manera que els diaris en paper es continuen venent encara que els pots consultar per Internet, la majoria gratuïtament i amb informació més actualitzada.
8. Tens un bloc? Quin és i què hi expliques?
Tot i que actualment no estic mantenint cap blog, n’he creat més d’un i he col·laborat en altres. Algunes de les adreces són:
http://histories.blogia.com/ (propi) Conjunt de posts publicats durant el 2004 narrant històries relacionades amb els meus viatges diaris en el tren.
http://llibres.blogia.com/ (propi) Enumeració dels llibres que he llegit, vull llegir o he intentat llegir. Alguns dels posts es completen amb microcontes com si es tractés del sentiment que m’han transmès.
http://loslunesalblog.blogspot.com/ (propi) Publicació de contes curts realitzats com exercici proposat en el taller literari “La sociedad del duelo”.
http://dorum.canjuarlos.net/ (compartit) Bloc en el que compartim interessos relacionats amb qualsevol art.