18è Premi de Poesia Comas i Maduell

16 Novembre, 2007 12:00
Publicat per 5sentits, Tardor literària

La guanyadora del 18è Premi de Poesia Comas i Maduell ha estat Mireia Vidal-Conte amb l'obra Margarides de fons.

* * *

 

Mireia Vidal-Conte va nèixer a Barcelona al 1970 i és traductora, editora i llibretera. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha guanyat diversos premis literaris, entre els que destaquen el Miquel de Palol (amb l’obra Pragari, editada per Columna), el Benet Ribas (amb Gestual, editada per Pagès Editors) i el Maria Mercè Marçal (amb Anomena'm nom, també per Pagès Editors).

Ha participat en diverses lectures de poesia a Girona, Madrid i Barcelona i ha traduït al castellà el llibre Pols de Vidre- Cenizas de Cristal, de Jordi Carrió (ed. La Garúa).

Ha assessorat estilísticament en la traducció dels poetes alemanys, Brigitte Oleshinski i Hendrick Jackson a més a més de fer-ho en la traducció alemany-català del poemari Geisterströmung, de Brigitte Oleshinski (de publicació imminent a Pagès Editors).

* * *

 

Algunes paraules sobre l'obra guanyadora, Margarides de fons
 
És una obra que pretén ser encara més plàstica que les anteriors. Sempre a la recerca de la imatge, del quadre, d'allò més visual i concret que ens pot oferir la immediatesa del llenguatge poètic. Hi ha moments en els quals la poeta sembla que cerqui un llenguatge més pictòric que verbal. Es tracta d'una obra dividida en dues parts on el protagonisme recau en un personatge femení i la vida quotidiana que l'envolta, des del paisatge més proper, als desitjos i silencis més ocults. A nivell formal, la primera part està formada per una sèrie de poemes en prosa i, la segona, per una sèrie de poemes de mètrica lliure. El llibre vol ser un nou homenatge als llibres de poesia de poetes (catalanes i no) que més han marcat les lectures de Vidal-Conte, com Alejandra Pizarnik, Teresa Pascual, Emily Dickinson, Silvia Plath, Sophia de Mello Breyner Andresen, Ingeborg Bachmann, Teresa Rita Lopes, entre d'altres.

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

18è Premi de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili

15 Novembre, 2007 15:56
Publicat per 5sentits, Tardor literària

El guanyador del 18è Premi de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris Rovira i Virgili ha estat d'Eugeni Perea amb l'obra Els pòlders de la memòria.

* * *

 

Eugeni Perea Simón (Riudoms, 1953) és doctor en història moderna per la Universitat de Barcelona, professor a la UNED i arxiver. Com a narrador és autor, entre altres obres de creació, de Gastronomia Divina (Destino, 1994) i Les Mallorquines (Destino, 1997). En el camp de la història ha publicat diversos llibres sobre geografia, onomàstica, i Església i societat a l’època moderna. Darrerament treballa en temes de literatura i paisatge al Camp de Tarragona.

* * * 

 

Sinopsi d'Els pòlders de la memòria. Els diccionaris defineixen un pòlder com el terreny lacustre baix guanyat al mar i convertit en terra de conreu mitjançant dics de protecció i mètodes de drenatge. L’autor  ho interpreta com la lluita tenaç de l’home contra el mar per guanyar-li espais on construir, establir-se i viure. D’aquí la metàfora del temps que al seu pas implacable destrueix l’obra humana, que erosiona la memòria personal i col·lectiva. Contra aquest destí, les paraules i les idees es converteixen en elements sòlids, ferms i transitables per combatre el furiós embat de les onades de l’oblit. La reflexió sobre el dia a dia, l’art que modifica i transforma la realitat, la història com un fragment de temps, els paisatges que apareixen al nostre pas, els fets i la gent, esdevenen material sensible per l’escriptura d’aquest llibre amb el qual l’autor construeix pòlders: els pòlders de la memòria.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: ,

Josep Romeu

14 Novembre, 2007 12:32
Publicat per 5sentits, Meme tardorenc

Per no perdre la mala costum que tenim al nostre bloc, el Josep Romeu també ha contestat les preguntes del meme tardorenc. Aquí les teniu! 

  

1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?

És difícil escollir “la que més”, perquè n’hi pot haver moltes, i cadascuna per una raó diferent. Em quedo amb un clàssic: Tirant lo blanc.

2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?

Més difícil, encara. Conscient que no estic comparant amb el conjunt de la literatura universal, i no més amb la mínima part que he llegit: García Márquez.

3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?

En general, els cantautors francesos, i de casa algunes coses de Lluís Llach.

4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?

Primer un interès general per la cultura popular; després la constatació que la globalització cultural fa molts decennis que s’ha imposat, sovint amb el beneplàcit d’una determinada progressia que considerava la tradició i la cultura popular quelcom arcaic i conservador; i finalment, l’interès per posar en evidència que la nostra experiència com a poble, singular i irrepetible, al capdavall tampoc difereix tant de la resta, perquè hi ha uns valors universals comuns en totes les cultures.

5. Què és el més complicat de ser escriptor?

No ho sé. Suposo que per mi ho seria pretendre escriure més enllà del que realment em motiva.

6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?

Com deia abans, no em proposo fites ni projectes, simplement faig en cada moment allò que més m’agrada i em motiva. Ara mateix, estic completant un projecte de diccionari a la xarxa sobre les llengües del món (linguamundi), tinc alguna narració iniciada, i poca cosa més.

7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?

Parlar del que pot passar “algun dia” em sembla una quimera. Diguem que, avui per avui, es complementen.

8. Tens un bloc?

Tinc el Web de les llengües  www.linguamundi.cat  i un bloc personal http://josepromeu.bloc.cat  que faig servir com a diari personal, sobretot amb reflexions de caràcter polític i social.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

7è Premi de Cultura Popular Joan Amades

14 Novembre, 2007 12:23
Publicat per 5sentits, Tardor literària

El guanyador del 7è Premi de Cultura Popular Joan Amades ha estat Josep Romeu, amb l'obra El Nadal, del mite a la tradició.

***

 

Josep Romeu va nèixer a Vic el 8 de gener de 1952 i actualment viu a Taradell. Ha estat professor de català en vàries escoles del país i actualment és coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana.

Com a gestor cultural ha estat implicat en la fundació de la Llibreria la Tralla de Vic, ha exercit diferents càrrecs a Òmnium Cultural i ha impulsat la creació de la Televisió d’Osona, la revista Vilatorta, la revista Acció, i ha estat el primer President de la Colla Castellera Els Sagals d’Osona.

En l’àmbit del periodisme ha col·laborat amb els diaris El correo catalán, Mundo diario, El 9 Nou, la revista Europa de les nacions i ha dirigit la publicació Ciutat Nord.

En l’ambit de la literatura, ha publicat les obres Temps de pluja (UAB, 2005) i Olga (Editorial Emboscall, 2007).

*** 

Sinopsi d'El Nadal,del mite a la tradició.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Col·laborant amb el 30è joc literari

14 Novembre, 2007 08:10
Publicat per 5sentits, General

Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.
L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:

«Si puc salvar els mobles, ja faré prou. Segur que l’assegurança no em cobrirà els danys. Qui havia de pensar que l’aigua arribaria al tercer pis, aquí, a un poble tan eixut?»

Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir del 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Finalistes de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet»

13 Novembre, 2007 17:49
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Però a banda de la Raquel hi ha una sèrie de finalistes al Premi. La manera de reconèixer aquesta participació és molt senzilla: amb el conte guanyador de pòrtic, Cossetània Edicions els editarà en un sol volum, per a que en puguem gaudir de la lectura tots plegats!

L'últim sopar, de Roger Roig
Salt complicat, de Raquel Picolo
La revolució, de Jesús M. Tibau
Qüestió de paraula, de Núria Busquet
Comandament a distància, de Jordi Bordas
Un cos estrany, de Jordi Boladeras
Aquesta nit a la torre del marquès, d'Ivan Carbonell
Setanta euros, de José Manuel Blanco
Desficis, de Francesc Antoni Asensio
Omaha, de Susanna Sureda
Una altra carta, d'Anna Gorina

 

[Si detecteu algun error en els enllaços, o en sabeu d'algun autor, us agraïríem que ens ho notifiqueu.] 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Raquel Casas Agustí

13 Novembre, 2007 12:17
Publicat per 5sentits, Meme tardorenc

I la Raquel no podia ser menys, així que també l'hem sotmés a un tercer grau d'interrogatori i ha contestat les preguntes del meme tardorenc! 

1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?

És difícil triar només un llibre. Potser el millor és el Tirant lo Blanc perquè és una novel·la on hi ha tot tipus de temes. Com a autors m’agrada més que cap altre Vicent Andrés Estellés perquè ha sabut dibuixar millor que ningú les passions.

2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?

M’agrada molt La conxorxa dels ximples, és una novel·la que fa riure moltíssim. També m’agrada Murakami pel retrat psicològic tan encertat que fa dels personatges. I m’agraden les novel·les de Vila-Matas perquè són pura literatura; parlen del fet mateix d’escriure des de punts de vista ben originals.

3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?

Hi ha molts que m’agraden, depèn del moment. Alguns del meus preferits són Franz Ferdinand, The Love, The Doors, Portishead, Moby, Pixies, Jefferson Airplane... Perquè en ells trobo inspiració.

4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?

Sempre escric, sobretot poesia, però no hi ha un motiu especial que em mogui a fer-ho, és més aviat una necessitat.

5. Què és el més complicat de ser escriptor?

Per a mi el més complicat és tenir temps per a escriure.

6. Després que t’hagin premiat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?

Actualment estic acabant un llibre de poemes.

7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?

No. Perquè per a mi és essencial poder tocar i olorar un llibre. A més és molt pràctic i lleuger, sobretot les edicions de butxaca. I no necessites cap aparell per llegir-lo. Crec que seran compatibles els dos formats.

8. Tens un bloc?

No.

Si en tinguessis un, de què hi parlaries?

Si en tingués parlaria del temes que m’interessen com la literatura, la música o el cinema.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet»

13 Novembre, 2007 12:06
Publicat per 5sentits, Tardor literària

La guanyadora de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet «Tinet» ha estat Raquel Casas Agustí, amb l'obra Que no torni.

* * *

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura.

Des de ben jove s’ha dedicat a escriure i va començar a rebre premis, sobretot de poesia, com per exemple VIII Premi Literari Homilies d’Organyà, XVI Premi Francesc Català Òmnium Cultural de la Catalunya Nord, X Jocs Florals de Santa Coloma de Gramenet, I i III Premi de Literatura de Viatges de Lloret de Mar, XVII Premi Sta. Perpètua de poesia, XII Premi Octubre de Creació en valencià, X Premis Maig de Narrativa Breu, XXVIII Premi Pròixita de poesia, 9è Premi Poesia Curta de la UPC, XII Premi de Poesia Pere Badia, entre d’altres.

Alguns dels seus poemes es poden llegir al Suplement Cultural del Diari Avui (14 de desembre de 2006), a la revista Reduccions (Núm. 80, desembre 2004), a La Catalana de Lletres (Cossetània Edicions, 2003), Estels com pedres (Premis Literaris Òmnium Cultural del Baix Camp, 2000), 12ns i 16ns Premis Literaris Penedesencs, Nit de Sant Jordi (Ed. Institut d’Estudis Penedesencs, 2000 i 2005) i L’art d’escriure (Ed. Ajuntament de Vilanova, 1999).

L’any passat va publicar el llibre Astrolabi, poemari editat amb pròleg de na Vinyet Panyella per l’editorial El Cep i la Nansa (2006).

Aquest mes sortirà el seu darrer llibre titulat Les randes del Paradís, que va guanyar el XIX Premi Vila de Lloseta de Mallorca. El llibre és editat per l’editorial Moll (col·lecció La Balenguera de poesia).

* * *

Que no torni és el relat d’una assassina professional, marcada des de petita per l’estranya desaparició del seu germà.

La història comença amb la protagonista allotjada en una habitació d’hotel barat enmig d’una gran ciutat. A partir d’aquí, mitjançant diversos flashbacks, la narradora ens va explicant els moments de la seva infantesa que la van marcar, entrellaçant-los amb escenes del viatge que ha fet a París per a realitzar l’últim encàrrec: desfer-se d’un home peculiar. A mida que avança la narració descobrim que aquest home és portador d’algunes tares físiques. Però no sabrem per què és així, ja que tan sols s’insinua en alguns moments. La història transcorre entre l’alternança dels records tristos del passat i els intents inútils per a desfer-se d’aquell home que sembla que se li hagi arrapat com una ombra. A poc a poc anirà pensant diferents estratègies per liquidar-lo fins que troba l’adequada: l’enverinament. Però malgrat haver aconseguit finalment el seu propòsit no pot deixar de pensar en aquell petit monstre que se li ha enganxat a l’ànima.

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Sylvia Plath

12 Novembre, 2007 12:05
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Avui, a les 19.30, hi ha la representació de Tres dones, de Sylvia Plath traduït per Montserrat Abelló. Ja en vam parlar fa uns dies, i avui ens volíem atansar una mica a l'obra de l'autora, portada al català diverses voltes per Abelló.

Sylvia Plath és un dels referents de poesia feminista, segons la crítica. Jo no ho acabo de veure clar: la poesia és poesia, i encasellar-la només en el feminisme (o en qualsevol altra cosa) crec que és faltar al sentit mateix de poesia. Per mi Sylvia Plath, senzillament, és una gran poeta que parla de grans temes que preocupen a la humanitat, i que el jo poètic sigui femení no vol dir que els temes de què parla puguin entendre's exclusivament en clau feminista...

Però bé, cadascú pot pensar el que vulga, i encara menys heu de fer cas del que dic jo!, que no sóc prou entés en el tema com per a poder-ho avaluar objectivament i amb coneixement de causa...

De la traducció feta per Montserrat Abelló, en Vicenç Llorca ja deia, profèticament, que «Fidel a la seva filosofia de la traducció, Abelló defuig el concepte de versió per assajar un exercici de fidelitat al text tant com li ha estat possible. I, certament, la traducció catalana flueix bé, amb notables encerts i, sobretot, amb la capacitat de ser llegida en veu alta, tal com Plath mateixa volia. El lector té, doncs, l'ocasió de submergir-se en l'emotivitat d'una poeta que, com escrivia Robert Lowell en el pròleg ja citat, du a terme «l'autobiografia d'una febre». Una febre vertical, d'arbre a l'hivern.» (La negreta és meva.)

Per tancar, us deixo amb un poema de Sylvia Planth, traduït per Abelló a Arbres d'hivern:


Místic

L'aire és un molí d'hams.
Preguntes sense resposta,
lluents i embriacs com mosques
que petonegen amb fiblada insofrible
dins fètids úters d'aire negre sota els pins a l'estiu.

Recordo
l'olor morta del sol sobre cabanes de fusta,
la rigidesa de veles, els llargs llençols de sal ondulants.
Un cop s'ha vist Déu, quin remei hi ha?
Un cop t'han inutilitzat

fins que no en queda res,
ni un dit del peu, ni de la mà, i consumida,
consumida del tot, en les conflagracions del sol, en les taques
que s'allarguen des d'antigues catedrals,
quin remei hi ha?

¿La píndola de l'hòstia de combregar,
el caminar prop de l'aigua quieta? La memòria?
O recollir els trossets vius
de Crist en els rostres dels rosegadors,
els mansuets mossegaires de flors, aquells

amb anhels tan baixos que són còmodes:
la geperuda en la seva petita cabana polida
sota els peduncles de les clemàtides.
No hi ha cap gran amor, sols tendresa?
¿És que el mar

recorda el qui hi camina per damunt?
El significat degota de les molècules.
Les xemeneies de la ciutat respiren, sua la finestra,
els infants salten dins el bressol.
El sol floreix, és un gerani.

El cor no s'ha parat.

 

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Enquesta: Assistiríeu a una presentació d'un llibre a Second Life?

10 Novembre, 2007 20:57
Publicat per 5sentits, General

Us ve de gust anar a una presentació d'un llibre a Second Life?

Entreu en aquesta pàgina i voteu!

 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags:

Xavier Baró

10 Novembre, 2007 18:20
Publicat per 5sentits, Música de tardor

Diu en Joaquim Vilarnau de Xavier Baró que «No sap què vol dir la paraula comercialitat. La seva música no conté cap dels ingredients necessaris per omplir les radiofórmules de les emissores musicals i, tot i aixó, la seva obra és seguida amb molt d'interès per part d'un sector de públic i s'ha guanyat a pols el respecte de la premsa. I tot això per què? Perquè una de les armes de Xavier Baró és l'honestedat que manifesta en cada una de les seves propostes». I si ho combinem amb Ramon Godes i Alejandro Royo, el resultat pot ser explosiu!

I avui, a les 22.30 h, teniu l'oportunitat de poder assistir a un concert seu a l'Auditori de Caixa Tarragona  (l'entrada, a benefici de la Fundació Bonanit). I val la pena assistir-hi només per la qualitat de les seves propostes! com a mostra, un vídeo (a youtube hi actua només el Baró):Laughing

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: ,

Presentació de «Diari d'un boig i altres relats» de Lu Xun

09 Novembre, 2007 19:00
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Benvinguts al bloc de la Tardor Literària, passeu, passeu, llegiu i escolteu.

Tal i com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta tarda presentarem el llibre Diari d'un boig i altres relats, de l'escriptor Lu Xun. L'obra, finalista del Premi de Traducció Vidal Alcover al 2001, ha estat traduïda al català per Carles Prado i publicada per Edicions de 1984.

Aquesta serà una presentació de llibres especial ja que és cibernètica. No sabem si a la catosfera ja hi ha hagut alguna iniciativa similar, el que sí que podem assegurar és que és la primera vegada que es presenta un llibre digitalment en el marc de la Tardor Literària de Tarragona.

Sabem que aquest nou mètode ha generat certa curiositat a la blocosfera, per això, d'entrada, volem demanar-vos que ens perdoneu si el desenvolupament de l'acte no acaba de ser tot el geek que hauríeu desitjat. Les raons són vàries, però sobretot el que ens interessava en aquesta primera experiència era que el màxim d'internautes en puguessin gaudir, amb el mínim coneixement possible de les noves tecnologies.

Feta aquesta petita introducció, passem a la presentació del llibre. Només heu de fer clic en el botó que es troba tot seguit, apujar el volum dels altaveus, i prendre atenció. 

La música que amenitza la presentació és de Suzanne Teng, en concret la cançó «China Lily» de l'àlbum Mystic Journey.

 

Si no teniu altaveus, podeu llegir la presentació en format pdf en aquest enllaç.

Esperem que la presentació us haja agradat, i que tingueu ganes de comprar el llibre (que d'això es tracta!).

Moltes gràcies per la vostra assistència a l'acte, i fins aviat!

 

PD: Ara que hem acabat, si voleu, podeu passar a fer la xerrada tot clicant a «comentaris». Ara mateix estem obrint les ampolles de cava i servint-les. Agafeu-ne una copa, i mentrestant preneu tant de pernil com vulgueu i aneu picant canapès d'aquí i d'allà (no us n'esteu, agafeu-ne tants com vulgueu, que en tenim més!).

Jaume Benavente

09 Novembre, 2007 09:02
Publicat per 5sentits, Meme tardorenc

Avui us postejarem la resposta al meme tardorenc de Jaume Benavente, guanyador del Premi Pin i Soler de narrativa l’any passat amb l’obra Llums a la costa publicat per Columna Edicions. Veureu que les seues respostes no tenen desperdici, totes plenes de contínues i magnífiques referències...

L'escriptor Jaume Benavente al riu Ebre.

1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?

Sento molta afinitat amb el conjunt de l’obra narrativa de Jordi Coca i en especial amb la seva novel·la autobiogràfica Sota la pols, llibre singular i dur, amb una atmosfera densa i que projecta una mirada penetrant sobre la grisor de la societat barcelonina de finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.

2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?

Sóc incapaç de citar un sol títol. Per a ser justos hauria de parlar almenys d’una trentena, però em limitaré a tres: L’ordre natural de les coses, d’António Lobo Antunes, La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera i Austerlitz, de W.G. Sebald. Tres obres gegants, com correspon a tres escriptors absoluts. Aquestes novel·les es capbussen i exploren l’ànima de l’individu i la melancolia d’Europa. Però hi ha altres monstres de la literatura: J.C. Onetti, Claudio Magris, Elias Canetti, Giorgio Bassani...

3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?

El conjunt de l’obra del grup portuguès Madredeus, així com un determinat jazz representat per Bill Evans i també per John Coltrane. De Bill Evans escolto sovint My Foolish Heart i de John Coltrane I’m old fashioned. Els meus llibres tenen una atmosfera similar a la que hi ha en aquesta música, com també en la pintura de Miquel Utrillo o Edward Hopper.

4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?

Fa uns cinc anys, vaig escriure Viatge d’hivern a Madeira, un dietari de viatges a aquella illa atlàntica. Va ser un llibre híbrid, fet amb el paisatge i l’atmosfera de l’illa, però també amb petites ficcions i records meus, un parell de contes i uns mínims apunts d’una futura novel·la. Abans d’acabar aquell dietari, jo sabia que havia d’escriure la història d’Eusebio Sena i el seu llarg i dramàtic periple. En aquesta convicció, i en el desig de retre el meu particular homenatge a Lisboa i de continuar escrivint sobre la identitat humana, les illes, la idea del viatge, la llunyania, les fugides que poden ser també retorns, els amors fallits i l’amistat, hi ha l’origen de Llums a la costa. Els llibres són així, com els personatges, se’ns apareixen sense demanar-nos permís, de vegades enmig d’un altre llibre, i ja no podem descansar fins que no l’escrivim. Una vegada ho hem fet, el llibre continua vivint i les històries que conté poden entrellaçar-se amb les d’altres llibres, permetent que els personatges viatgin entre els textos. Ara, ja intueixo que un dels relats secundaris que acompanyen al principal dins de Llums a la costa haurà d’emergir en un altre llibre, potser en una nouvelle.

5. Què és el més complicat de ser escriptor?

Trobar una veu pròpia, reconèixer la teva mirada en allò que escrius sense cedir a les enormes pressions del sistema literari –en el nostre cas, un sistema molt estressat, dèbil i en el qual sovintegen les travetes– i acceptant el perill i la solitud que tot acte creatiu implica.

6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?

Escric una novel·la negra i estic preparant un dietari de viatges. De moment, m’estimo no parlar-ne gaire, però, d’aquests llibres.

7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?

Espero que no. Llegir en una pantalla no crec que substitueixi la bellesa i el misteri del llibre com a objecte, de portar-lo a la butxaca, de trobar-lo abandonat en un indret insospitat o en la casa d’algú, de reconstruir o explorar les imatges d’un món a partir de l’estranyesa de les paraules escrites sobre el paper, de l’olor i el tacte de les seves pàgines.

8. Tens un bloc?

No.

T’has plantejat obrir-ne un?

No, crec que seria incapaç de mantenir un bloc, per la dedicació que suposo que requereix, però en segueixo alguns, de blocs: Totxos, totxanes i maons, El Violinista Celest, El Llibreter, LlunÀtic i A Cidade Surpreendente.

Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?

De literatura, de pintura, de viatges i dels paisatges que més m’atrauen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,

Podcasts & Tinet

08 Novembre, 2007 17:41
Publicat per 5sentits, Tardor literària

El proper dissabte, la gent de tinet ens ha preparat una Tinetjornada especial, ja que hi parlaran dels podcasts. Que no sabeu què són? però si ja en vam estar parlant del Concurs de podcasts fa dies!

Que encara no ho teniu clar? Doncs dissabte cap a la Tinetjornada, que a més a més d'una taula redona té preparat un Taller de Podcasts! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , , ,

«Mirall trencat», de Mercè Rodoreda

08 Novembre, 2007 10:21
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Aprofitant que l'any vinent se celebra de l'any Rodoreda, la Tardor Literària vol retre-li homenatge amb diversos actes, i avui, a les 19 h, a la Sala de Plens de la Diputació de Tarragona, Recuperem la paraula de Mercè Rodoreda, amb la seva obra Mirall trencat. Es tracta d'una lectura en veu alta del llibre, i les lectores seran dones que han tingut alguna relació professional amb l’autora o la seva obra, entre d'altres.

Mirall trencat és, possiblement, una de les obres més conegudes de Rodoreda. Tant, que fins i tot TV3 en va fer una adaptació televisiva fa un temps!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , ,