Ja fa uns anys vaig intentar resseguir aquest camí. De la Febró fins a creuar la carretera, el camí estava perdut però era ben evident i conservat. Passada la carretera, les restes del brancam d’una tallada de pins em van dificultar el pas i vaig confondre el camí.
Ara he provat de seguir el camí eixint des del Mas dels Frares i tot ha estat més fàcil i evident. El camí està ben conservat, excepte on van tallar pins; tanmateix ara ja està oberta una mica de traça i fa de bon passar.
Poques notícies tenim del Mas dels Frares, o de les Pinedes. Havia estat una dependència de la Cartoixa d’Escaladei. La situació d’aquesta masada és estratègica, com ho són tots els llocs que les distintes ordres monàstiques anaven ocupant. Vora del mas, raja una cabalosa deu, la Font del Marc, que origina un bell barranquet, afluent del Barranc del Gorg.
D’aquest barranquet no n’he trobat cap rastre del seu topònim. Podríem dir-ne el Barranc de la Font del Marc. Aigües avall, el barranc tenia delicioses raconades que l’aiguat de l’octubre de 1994 va arrasar. Un tros del Camí de la Parada dels Castellans va desaparèixer per la riuada d’aquest barranquet i l’actual camí fa una variant per evitar aquest pas; el vell camí encara hi roman i, amb cura, hom hi pot passar encara, tot fent un bon salt.
El Camí de la Febró al Mas dels Frares passa per sota de la Font del Marc, tot creuant la mullena que origina l’aigua sobrera de la font, la qual és aconduïda cap el Mas dels Frares. Unes bones pedres faciliten el pas per l’aiguamoll.
El camí va pujant molt suaument i planejant, fins que gira sobtadament per encarar el vessant obac de la Punta o Puig del Mas dels Frares. A l’obaga, el camí esdevé una mica més incert degut a la vegetació i a les restes del brancatge. Ara va en suau baixada, fins arribar a la carretera, per allà on creua el barranc del Mas d’en Bella.
Aquí deixem el Camí del Mas dels Frares a la Febró, tot reivindicant-lo com un camí important que segurament va ésser temps enrere. Ben a prop, es pot visitar una font que encara li tenen cura: la Font de la Salut, bonica surgència que brolla de les calcàries clivellades del Motllat de la Pona, amb la seva vella bassa ja abandonada.
El que la sigue la consigue, que diuen!!! Felicitats, perquè a més del que tant s’ha xarrat (i tant poc fet) de la recuperació del patrimoni, este camí és especialment útil excursionísticament parlant perque evitaria trepitjar aquella pistota polsegossa o enfangada que passa vora Lo Forn Teuler.
Tens raó company. De la Febró fins al Mas dels Frares surt un bonic itinerari. També caldria endreçar una mica el camí vell que baixa al Gorg des del Mas dels Frares.